No es pot negar que a la xarxa hi ha blogs amb una gran repercussió social i mediàtica, espais que desperten l'interés de centenars de persones i que tenen la virtut d'interactuar i fer participar als seus lectors. El blog Tens un racó dalt del món és un dels casos que comento, un fenomen de la catosfera que va néixer i camina amb força de la mà de l'escriptor Jesús M. Tibau . Una de les virtuts del Jesús és la seva constància en mantenir vius tot un reguitzell d'espais setmanals o amb altres periodicitats com les seves desdefinicions, les degustacions d'altres blogs, les cares del món, les cròniques i critiques de llibres i el seu joc literari que avui ocupa aquest post. Aquest dimecres dia 18 el Jesús M. Tibau penjarà al seu blog el joc literari número 100. Això vol dir moltes coses però la primera, seguint amb allò de la constància que deia al principi, que ha estat dos anys, setmana rere setmana, mantenint un espai que arriba a una xifra màgica i que, com marca ...
Un mort sempre ha estat bona persona malgrat quan era viu rebia critiques. Això és així, fixeu-vos en els detalls. Mor algú famós i resulta que tot és un drama i un trauma perquè ens ha deixat una gran figura de la literatura, teatre, cinema o qualsevol altre disciplina cultural. Però jo sempre faig memòria de les persones famoses que ens deixen perquè sóc una persona que no oblida. Vaig pel Fernando Fernán Gómez, l'últim mort conegut. Tots els informatius han destacat que era un gran actor (cert), un gran creador (cert) i una gran persona amic dels seus amics (cert). Però, que passa amb allò que han fet en el passat aquestes grans persones, grans creadors, grans actors o escriptors? Ara ningú es recorda que Fernán Gómez tenia tant de talent com mala educació? Ara, parlant d'altres morts coneguts recents i ja no tant, ningú recorda les paraules d'un Nobel anomenat Camilo José Cela parlant de les seves virtuts anals? Ara no recordem la bronca de Paco Umbral en un programa en directe? Jo, per si un cas, us apropo aquestes perles de la cultura en els seus millors moments. Aquí teniu la cultura i educació de Fernán Gómez, Cela i Umbral. 
Comentaris
el problema és que la societat de la informació que vivim avui en dia fa que tothom tingui en ment només aquests tres fets que comentes.
una pena.
Zel. A mi també m'agrada molt el Paco Candel i no era tan esperpèntic com els altres. Ens parlem.
Ja, ja, ja... el que fa la incultura, noi!
Per cert, avui que tens festa a l'Ajuntament (vull dir festa oficial que l'altra ja la tens cada dia), quin temps fa a Cambrils?
Una altra vegada no siguis tant ImPrudent.
Jo no sé quin caràcter tenia Miguel Àngel, o si Van Gogh va enviar alguna vegada a algú a la merda, o si Àngel Guimerà era maleducat; els jutgem i ens interessa la seva obra.
:-)
suposo que quan una persona more la reflexió que se'n fa tracta de evidenciar només el positiu, havent de tractar-se d'una persona molt "complicada" com per retreure-li res....és una mena de tradició que no em molestaria tant si no fos que en vida costa molt que se'ls critiqui el que toca
Ricardo Santiago
p.d.: molt bo el comentari sobre l'altre anònim jejeje