23 de novembre 2007

Un mort sempre ha estat bona persona malgrat quan era viu rebia critiques. Això és així, fixeu-vos en els detalls. Mor algú famós i resulta que tot és un drama i un trauma perquè ens ha deixat una gran figura de la literatura, teatre, cinema o qualsevol altre disciplina cultural. Però jo sempre faig memòria de les persones famoses que ens deixen perquè sóc una persona que no oblida. Vaig pel Fernando Fernán Gómez, l'últim mort conegut. Tots els informatius han destacat que era un gran actor (cert), un gran creador (cert) i una gran persona amic dels seus amics (cert). Però, que passa amb allò que han fet en el passat aquestes grans persones, grans creadors, grans actors o escriptors? Ara ningú es recorda que Fernán Gómez tenia tant de talent com mala educació? Ara, parlant d'altres morts coneguts recents i ja no tant, ningú recorda les paraules d'un Nobel anomenat Camilo José Cela parlant de les seves virtuts anals? Ara no recordem la bronca de Paco Umbral en un programa en directe? Jo, per si un cas, us apropo aquestes perles de la cultura en els seus millors moments. Aquí teniu la cultura i educació de Fernán Gómez, Cela i Umbral.






11 Responses so far.

  1. deixant de banda que és viu, ja només et faltava la borratxera de l'Arrabal en un programa del Sánchez Dragó

  2. El dia que parlin molt bé d'ell i diguin que era una gran persona, penjaré les seves perles aquí. De moment, encara no toca perquè és viu i pot rebre crítiques que encabat s'oblidaran.

  3. nastrud says:

    no eren sant de la meva devoció per aquest fet que mostres no pot ni arribar a comparar-se amb l'obra que tots aquestos han creat al llarg de la seva vida.

    el problema és que la societat de la informació que vivim avui en dia fa que tothom tingui en ment només aquests tres fets que comentes.

    una pena.

  4. zel says:

    Jo sí que me'n recordo, Òscar, i penso com tu, sí que tots som estimats més o menys pels nostres, però aquest món dels "famosillos" és així, home, a mi em sap greu el Candel, pel seu referent integrador, els altres, doncs en penso igual, uns personatges un pèl esperpèntics! Petons, maco!

  5. Ei Nastrud, que consti que jo no he parlat de la qualitat professional de cap dels tres. El que dic és que, pel que veus i escoltes als informatius, semblen uns santets i tothom té la seva taca negra. Si els han de dir que son santets, que els hi diguin en vida. Estem d'acord que han creat una gran obra. A mi, personalment, m'agrada la pel·licula "El Abuelo" i alguns llibres del Cela i altres del Paco Umbral.
    Zel. A mi també m'agrada molt el Paco Candel i no era tan esperpèntic com els altres. Ens parlem.

  6. Anònim says:

    És molt curiós... perque la realitat t'ha fet caure en una contradicció de nen petitó. En Fernán Gómez, Umbral i Cela son fastigosos però en Candel era una maravella de persona.

    Ja, ja, ja... el que fa la incultura, noi!

  7. Anònim m'agrada tenir lectors que saben llegir malgrat n'hi ha algún, com ara tu, que veig que no llegiu bé allò que es publica. Deixaré penjat el teu comentari perquè així tots el que ara entrin vegin que hi ha gent que falta el respecte sempre sense donar la cara.
    Per cert, avui que tens festa a l'Ajuntament (vull dir festa oficial que l'altra ja la tens cada dia), quin temps fa a Cambrils?
    Una altra vegada no siguis tant ImPrudent.

  8. En defensa d'aquests personatges, jo diria que cal valorar-los per la seva tasca cultura, pels seus llibres, etc. Aquesta societat nostra tan mediàtica, on tot queda gravat i l'escàndol és el que més ven, no és just jutjar la gent per una enrabiada en particular o per una sortida de to. Tots alguna vegada o altra n'hem pogut tenir una, i no ens agradaria que es repetís milers de vegades.
    Jo no sé quin caràcter tenia Miguel Àngel, o si Van Gogh va enviar alguna vegada a algú a la merda, o si Àngel Guimerà era maleducat; els jutgem i ens interessa la seva obra.
    :-)

  9. És cert i jo ja dic a l'escrit que, en el cas de Fernán Gómez, em sembla un molt bon actor. I m'agrada llegir Umbral i un pel menys a Cela. Si justament això ja ho destaco però el comentari va per altres camins, cal una altra lectura. Tan senzill com no dir sempre, els presenatdors de les notícies, que la persona que ha mort era una meravella en tot. No s'ha de caure en aquest parany.

  10. Anònim says:

    no crec que la mort ens faci bons, només crec que el pas del temps esborrar els pitjors moments. (només cal pensar en la "mili", la canalla d'ara no sap de què va el tema, però els que la vam patir a camins només recordem les rialles)

    suposo que quan una persona more la reflexió que se'n fa tracta de evidenciar només el positiu, havent de tractar-se d'una persona molt "complicada" com per retreure-li res....és una mena de tradició que no em molestaria tant si no fos que en vida costa molt que se'ls critiqui el que toca
    Ricardo Santiago

    p.d.: molt bo el comentari sobre l'altre anònim jejeje

  11. Moltes gràcies Ricardo. Un cop més, l'encertes de ple.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -