Header Ads

ELS POBLES SON DE SEGONA

Per als polítics, els pobles sempre seran de segona. Si a això hi sumem la poca presència que poden tenir a alguns mitjans de comunicació local, hi ha gent que pot tenir la percepció, sempre equivocada, que als pobles s'hi viu de mil meravelles, que no hi ha successos ni robatoris. Tot el contrari. No se'n parla però n'hi ha més que a les grans ciutats. Llegia avui al Diari de Tarragona la denuncia que arriba des de Falset. Els veïns d'aquest municipi han patit més d'una quarantena de robatoris l'últim mes. Han tingut lloc a cases del nucli urbà i als masos que hi ha al terme municipal. Hi ha casos de veïns que impacten encara més. Un d'ells comenta que ha estat víctima de tres robatoris en tres dies seguits. Li han robat tot. Un altre veí explica que fa un any li van buidar la casa i que la setmana se li van endur el seu quad aparcat a la porta del seu habitatge. A Falset hi ha por. Molta més que a poblacions més grans on tots els veïns no es coneixen i es posen, sense voler-ho, la por al cos els uns als altres. A Falset saben que si t'ha tocat una vegada, segur que n'hi haurà una segona. I el problema rau, aquí si hi ha un nexe en comú amb les altres poblacions més grans, en la poca presència policial. A les comarques de l'interior, on opera majoritariament la Guàrdia Civil, hi ha pobles afortunats de tenir una caserna d'aquest cos mentre altres en son orfes. Però disposar d'aquesta infraestructura, ningú pot garantir una millor seguretat perquè els pocs agents que hi ha, han de fer rondes pels altres pobles del voltant i quan hi ha un avís de robatori és molt possible que arribin massa tard. Aquesta és la realitat del territori i del popular desplegament-replegament. Els Mossos arriben tard i la Guàrdia Civil marxa massa aviat. Es van tancant casernes, desapareixen els guàrdies i apareixen les pors dels veïns. La realitat contrasta amb les versions polícials que donen els mals polítics. El Conseller Saura, la Consellera Tura o, recentment, la Regidora de Protecció Ciutadana de Cambrils o el Regidor d'aquesta àrea a Sant Cugat, segueixen dient que això dels robatoris son "casos aïllats" o "fets puntuals". És la política que es fa d'esquena a la societat, la que interessa potenciar en moments en que la societat podria començar a mobilitzar-se. S'amaga la porqueria sota la catifa i aquí no ha passat res. Els veïns senten impotència i ràbia mentre els lladres treballen a plaer i aquests polítics fan la vista grossa. Ara escoltaran i posaran algun pedaç perquè arriben les eleccions i quan hagin passat tot tornarà a ser com abans perquè, per a ells, els pobles i els barris son de segona.

4 comentaris

Waipu Joan ha dit...

Suposo que és una qüestió de vots. El ciutadà normal com ara jo té tendència a avaluar-ho tot des d'aquest punt de vista: quants vots implicats? Pocs? Doncs a un altre lloc...

Mar Roca Sol ha dit...

Tot el que dius és una veritat com un temple. La percepció de inseguretat que tenim els ciutadans és seriosa i sembla ser que és d’aquells temes que no interessa ni toca ni dona masses números i més a unes eleccions vistes que segons els grans elefants de la política no tenen massa clars els resultats.
La diferencia en anys passats passa per una diferencia prou important. Abans quan marxaves la casa la tancaves de la millor manera i obrir la porta era tota una sorpresa, en cap cas escoltaves que els delinqüents entraven a robar mentre tu estaves dins la llar. Ara tot a canviat, continues tancant la casa quan marxes, però sobretot la tanques quan estàs dins. Persianes avall, alarmes ,connectades, claus darrera els panys etc etc... gairebé com una presó, una sensació angoixant. Si aquella nit escoltes un soroll estrany, doncs apa, el dormir s’acaba, perquè passes del 0 l 100 amb un segon. Ves qui ho havia de dir.

Oscar Ramírez ha dit...

Com tu dius, Joan, és una qüestió de vots i els pobles importen únicament quan arriben els comicis.
Mar, la sensació que comentes i que es viu cada nit és un reflexe la mala política que s'aplica. Quan un lladre és detingut mai hauria de sortir de la presó i ara n'hi ha molts, la inmensa majoria, que ni hi van.

zel ha dit...

No, se segona no, de quarta, cinquena i inexistent categoria. Només comptem quan hi ha desgràcies, com li deia a mar roca... Noi, centralisme, imperialisme, mercat, et sona?

Amb la tecnologia de Blogger.