No es pot negar que a la xarxa hi ha blogs amb una gran repercussió social i mediàtica, espais que desperten l'interés de centenars de persones i que tenen la virtut d'interactuar i fer participar als seus lectors. El blog Tens un racó dalt del món és un dels casos que comento, un fenomen de la catosfera que va néixer i camina amb força de la mà de l'escriptor Jesús M. Tibau . Una de les virtuts del Jesús és la seva constància en mantenir vius tot un reguitzell d'espais setmanals o amb altres periodicitats com les seves desdefinicions, les degustacions d'altres blogs, les cares del món, les cròniques i critiques de llibres i el seu joc literari que avui ocupa aquest post. Aquest dimecres dia 18 el Jesús M. Tibau penjarà al seu blog el joc literari número 100. Això vol dir moltes coses però la primera, seguint amb allò de la constància que deia al principi, que ha estat dos anys, setmana rere setmana, mantenint un espai que arriba a una xifra màgica i que, com marca ...
Ens ha deixat un dels grans, una persona que desprenia simpatia i tendresa, proximitat i senzillesa. Ha canviat d'aires el creador de l'assaig "Els altres catalans" , un document que no va deixar ningú indiferent, que va impactar a tots els cors i que encara es ven i es llegeix. Paco Candel va ser sempre una persona estimada per la gran majoria. Tothom el recordarà per la seva obra, quasi una seixantena de llibres, pel fet d'haver estat, l'any 1977, el segon senador que va treure més vots a tot l'Estat, el peix petit que es menjava el gran oceà i aquells mars on poc hi havia navegat. El seu compromís social i la seva tasca com a periodista mai seran oblidades per ningú. Candel va ser sempre una persona feble per la malaltia i forta per l'esperit i les seves conviccions. He recuperat del Youtube una de les últimes entrevistes que se li van fer i us recomano dos articles que m'han agradat molt. Son aquest i aquest altre. Han mort un home, han trencat un paisatge. Aquest va ser el primer llibre que vaig llegir d'ell. Quan estudiava a l'Escola d'Art de Reus, la Biblioteca era farcida de llibres d'ell i el meu cap era ple de ganes de devorar-los. Pert sort, vaig caure en la temptació. 
Comentaris
Parlant d'en Candel? No, no, no siguis agoserat... parlava d'en Fernán Gómez, Cela i Umbral.
Que la memória no ens faci incultes!
A veure anònim, et donaré una segona oportunitat perquè entenguis el missatge anterior i aquest. No s´hi val a barrejar les dues coses i menys a intentar faltar el respecte perquè et poses en evidència tu solet en un espai, aquest, on la gent opina i mai perd les formes, el teu habitat natural. Una cosa és no oblidar els shows que alguns han protagonitzat i una altra cosa és parlar bé d´una persona a la qual mai l´he vist fer el ridícul. Si ho vols entendre, bé, i si no ho vols entedre, també. Torno a ser elegant i no et despenjo el missatge perquè ja portes dues relliscades en públic i la gent que em coneix s´ho deu passar pipa llegint les teves conclusions que no toquen. Per cert, avui sóc fora vila. Quin temps fa a Cambrils?
salutacions
Si enlloc de començar dient "la coerència d'en Ramírez" dius una altra cosa que soni menys agresiva, tot va molt millor. Perquè dient-ho així es nota que fa temps que em llegeixes i no sóc del agrat cosa que, per altra banda i suposo que ho comprens, no em preocupa en absolut. És senzillament això, l'encapçalament del comentari que et posa en evidencia.