Blog personal del periodista i escriptor Oscar Ramírez Dolcet
SONSOLES I MAGDALENA: LES DUES PERLES DEL GOVERN ZP
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
El post d'avui és molt visual. Diuen que una imatge val més que mil paraules i em quedo amb dues fotos de la jornada, dues instantànies que evidencien que el govern de Zapatero canta. La primera joia visual és de la S.E, la dona de Z.P. Ens mostra la Sonsoles Espinosa assajant l'òpera Aida amb el cor del Liceu. Sempre han dit que té bona veu i ara la podeu veure amb la resta de companyes líriques. Per si no la coneixeu, és la que té la boca més oberta i el cabell més curt. Em pregunto quantes proves haurà fet per arribar a assajar amb el Cor del Liceu on tantes i tantes joves, amb molt bona veu, mai arribaran tot i els seus esforços. Segurament, ser la dona del President del Govern hi té alguna cosa a veure. Per moltes persones, la imatge és tan poètica com irritant, indignant,Sonsoles no és la única veu del govern socialista. Qui també canta és la Ministra de Foment, Magdalena Àlvarez. Ahir el Parlament de Catalunya, tots els partits menys el PSC, va aprovar demanar la seva dimissió per l'afer de l'AVE i tot allò que se'n deriva. Sobta que els socis-lapa de govern de Montilla el deixessin sol davant el perill però per una vegada els he d'aplaudir. Un detall interessant: la foto ensenya el moment de la votació i fixeu-vos que cap d'ells mira de reüll als seus companys per copiar-se el vot, un gest del tot lloable. Les dues imatges les podreu veure, amb text inclòs, al Periodico de Catalunya. En Ferran Monegal deu estar fregant-se les mans amb aquestes dues perles.
Ja que parlem de música i del que ha de fer la gent perquè es conegui la seva veu, aquí teniu aquesta joia, perla o com li vulgueu dir. Aquest noi que ara veureu es diu Paul Potts. És un venedor de telèfon mòbils d'Anglaterra. Es va presentar al casting del programa "Brittain's got talent" i quan el jurat li va preguntar que cantaria, els va dir: vinc a cantar òpera. Fixeu-vos la cara del jurat, en la seva actuació, la cara de la noia que forma el jurat i la resposta final del jurat que, havent-lo escoltat, no tenen qualificatius. Això si que és cantar.
Si que canten, si. Per cert parlant del Liceo. Si l'any 93, després dels "fantàstis" xanxullus olímpics, van ser capaços de deixar cremar el Liceo. No creieu que també seran capaços de fotre a terra la Sagrada Família? Els reptes estan per ser superats i aquestos tenen tots els números per fer-la més grossa. Per cert hi ha un blog que també s'ha fet de la Baca. Si el vols enllaçar és el "De bon matí" del Jordi Escoda de Reus: http://debonmati.blogspot.com Res més, salutacions i fins un altre. Lo Consueta de Reus.
Anònim ha dit…
Ah!, ja he aconseguit de ficar el bànner correctament.
Hola anònim: No sé si encara ven mòbil o ja es dedica plenament a cantar. Sé que va arribar a la final del concurs però no he mirat com va quedar. Canta bé, oi? Ei Consueta. Jo estic amb tu. Els reptes estan per superar-lo i aquesta vegada, si fan les coses com ells les volen fer, el superen de totes totes. Ja he vist el teu banner.
I UN SALUTACIÓ MOLT ESPECIAL PER AL JORDI ESCODA: Holaaaaaa ammiicc! No sabia que tenies blog. Seguia els teus passos gràcies al dial de Punt 6 però com sóc molt per Reus mai ens veiem. Veig que estàs com sempre i això m'agrada molt. Ara mateix et linko i et seguiré llegint. Una abraçada molt forta i gràcies per sumar-te a la BACA.
El Paul Potts va sorprendre a tothom perquè és molt agosarat posar-se a cantar òpera en un programa tipus "Operación triunfo", del que fa sabem què en surt. És molt lloable, però que el llegir no ens faci perdre l'escriure: li falta molt camí per ser un bon cantant d'òpera, almenys al meu entendre. Em fa patir una mica quan canta, tot i que m'agrada. La premsa es va afanyar a anomenar-lo "el nou Pavarotti". Potser que ens tranquil.litzem tots plegats una mica i veiem a veure què passa amb aquest fenòmen. La resta de perles... de vegades em sento cansada, tan cansada...
Amb això tens raó Roser. El fet de posar-se a cantar òpera en un concurs així sempre és arriscat. I per altra banda, és veritat que caldrá pulir-lo molt però fa molt bona pinta perquè de pulmons en té i ganes encara més.
Va guanyar un concurs, li han publicat un disc (si fas servir l'emule allí el trobaràs..) i un dels premis era cantar davant de la reina d'anglaterra, cosa que farà si mal no recordo aquest Nadal.
Gràcies per la informació Nastrud. Ara he mirat el Youtube i fins i tot va cantar al Club de TV3. No ho sabia. M'agrada que es promociona gent que canta bé malgrat estigui en contra d'aquests concursos. Gràcies de nou.
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”. Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat. Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant. L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Comentaris
Res més, salutacions i fins un altre. Lo Consueta de Reus.
Ei Consueta. Jo estic amb tu. Els reptes estan per superar-lo i aquesta vegada, si fan les coses com ells les volen fer, el superen de totes totes. Ja he vist el teu banner.
I UN SALUTACIÓ MOLT ESPECIAL PER AL JORDI ESCODA: Holaaaaaa ammiicc!
No sabia que tenies blog. Seguia els teus passos gràcies al dial de Punt 6 però com sóc molt per Reus mai ens veiem. Veig que estàs com sempre i això m'agrada molt. Ara mateix et linko i et seguiré llegint. Una abraçada molt forta i gràcies per sumar-te a la BACA.
La resta de perles... de vegades em sento cansada, tan cansada...
A aquest si que li ha canviat la vida...