EXCUSES DE MAL PAGADOR

Les televisions privades li han dit avui a la Vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega, que no se les pot responsabilitzar per tots aquells casos de violència sexista. La reunió entre l'associació que aglutina les televisions comercials i el govern s'ha fet arran del cas de la dona que va morir assassinada pel seu exnovi després que els dos apareguessin al programa "El diario de Patricia" , una de les moltes porqueries que emet Antena 3. A mi em sembla una excusa de mal pagador, una excusa barata, una rentada de mans sense precedents. M'ho sembla perquè en aquesta vida tothom ha d'assumir les seves errades però el que mai ha de fer és cometre aquestes errades i evitar les culpes. Queda clar que totes les televisions, públiques i privades, influeixen en un determinat sector de la població que, per motius que ara no explicaré, son manipulables en tots els sentits i també pel que fa a l'opinió de tots els temes. Si els dius blanc, com la tele diu blanc, és blanc. Si els dius negre, és negre. I gràcies a programes com aquest de la Patricia tenim un ampli sector de la societat manipulat que es mira aquests espais com a punt referència de la seva actualitat, com si fossin el puntal de la cultura. Si els dones concursos o programes on es pot aprendre, et diuen que no els volen i poden veure però en canvi mai es perden el serial de TV1, la Bea, els diarios, tomates i les altres porqueries on els insults, la falta de respecte i els atacs personals marquen la pauta. I llavors remata aquesta menjada de coco algun programa com Gente amb una amplia secció de la crònica d'assassinats i morts violentes de les últimes hores. Una vegada, quan treballava a la ràdio, una persona em va dir que, en cas que es produís un suïcidi al Balcó del Mediterrani, mai diguessim res als informatius perquè al dia següent n'hi hauria un altre. En aquests casos, succeeix igual i acaba sent una cadena on els més malalts s'alimenten gràcies a les víctimes dels altres malalts. Si aquest govern o l'anterior fossin com han de ser, tindríem la solució aplicada fa temps i a les televisions no s'emetrien segons quins espais. La pela és la pela i la cultura no ven, la porqueria que massifica és el seu futur. Torno a proposar la lectura d'un llibre que té semblances amb el que he explicat tot i que també hi ha la seva part de literatura inventada. Es diu Delicioso suicidio en grupo i és del escriptor Aarto Paasilinna.