EXCUSES DE MAL PAGADOR

Les televisions privades li han dit avui a la Vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega, que no se les pot responsabilitzar per tots aquells casos de violència sexista. La reunió entre l'associació que aglutina les televisions comercials i el govern s'ha fet arran del cas de la dona que va morir assassinada pel seu exnovi després que els dos apareguessin al programa "El diario de Patricia" , una de les moltes porqueries que emet Antena 3. A mi em sembla una excusa de mal pagador, una excusa barata, una rentada de mans sense precedents. M'ho sembla perquè en aquesta vida tothom ha d'assumir les seves errades però el que mai ha de fer és cometre aquestes errades i evitar les culpes. Queda clar que totes les televisions, públiques i privades, influeixen en un determinat sector de la població que, per motius que ara no explicaré, son manipulables en tots els sentits i també pel que fa a l'opinió de tots els temes. Si els dius blanc, com la tele diu blanc, és blanc. Si els dius negre, és negre. I gràcies a programes com aquest de la Patricia tenim un ampli sector de la societat manipulat que es mira aquests espais com a punt referència de la seva actualitat, com si fossin el puntal de la cultura. Si els dones concursos o programes on es pot aprendre, et diuen que no els volen i poden veure però en canvi mai es perden el serial de TV1, la Bea, els diarios, tomates i les altres porqueries on els insults, la falta de respecte i els atacs personals marquen la pauta. I llavors remata aquesta menjada de coco algun programa com Gente amb una amplia secció de la crònica d'assassinats i morts violentes de les últimes hores. Una vegada, quan treballava a la ràdio, una persona em va dir que, en cas que es produís un suïcidi al Balcó del Mediterrani, mai diguessim res als informatius perquè al dia següent n'hi hauria un altre. En aquests casos, succeeix igual i acaba sent una cadena on els més malalts s'alimenten gràcies a les víctimes dels altres malalts. Si aquest govern o l'anterior fossin com han de ser, tindríem la solució aplicada fa temps i a les televisions no s'emetrien segons quins espais. La pela és la pela i la cultura no ven, la porqueria que massifica és el seu futur. Torno a proposar la lectura d'un llibre que té semblances amb el que he explicat tot i que també hi ha la seva part de literatura inventada. Es diu Delicioso suicidio en grupo i és del escriptor Aarto Paasilinna.

Comentaris

Jobove - Reus ha dit…
Pares que deixen al nens mentres esmorzen devant de la tele MALAMENT

Nens que al arribar a casa, tenen com a companyia a la tele MALAMENT

Jubilats, aquests els que mes, que com que el seu poder adquisitiu és baix, és queden a veure la tele MALAMENT

El resta de la gent, que quan arriba a casa el primer que encen es la tele MALAMENT

i continuo .........

salutacions
mossèn ha dit…
els programes de totes les "ateles" ... merda pura i dura !!! ... visca la radio !!! ... perdó, visca la "arradio" !!! ... salut
Oscar Ramírez ha dit…
Té la mà maria, malament però molt malament tot el que dius. O sigui tots els casos que poses com a exemple i no pas el comentari. I cal sumar-hi les consoles perquè el nen aparcat a qualsevol racó de la casa jugant al que sigui, no molesta. Jo, particularment, només em mirava la tele quan hi treballava a la de Tarragona i per controlar la feina. Ara només veig els informatius del migdia. I els diumenges Tele Monegal.

Mossèn: On hi hagi un bon aparell de ràdio, que deixi de funcionar la tele i les rotatives de diaris. La ràdio és el mitjà més fresc, captivador i agradable per estar informat i distret.

Apa, salutacions als dos!
Anònim ha dit…
Christine pensa que la tele es una font de manipulacion sobre tot per a la gent de poca cultura que es creu tot, tens tota la rao Oscar. Jo la miro molt poc perque la veritad es un pena.
El dimarts al vespre he contat 70 morts en una pel-licula i encara li faltaba mig hora per acabar.
Hi ha molt poc periodistes objectius tambe i el contingut de les noticies son manipulats.
tele = merda
Oscar Ramírez ha dit…
Sobre el que comentes de l'objectivitat informativa, ho comparteixo tenint en compte que en aquests moments totes les televisions, a nivell informatiu, tenen el seu color. Jo, personalment, miro cada dia un informatiu que, em sembla, és el més imparcial i menys manipulat.
Sobre el tema de la pel.lícula, és interessant això que comentes de contar els morts. Llàstima que no acabessis de veure-la perquè segur que passaven del centenar. Però és que el cinema que agrada avui a molta gent, no a tots per sort, es basa en els morts i les destruccions. I les histories d'amor explicades pels americans son sempre tant nefastes. Ens parlem Christine. Un petó

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA