SEMPRE ENS QUEDARÀ FRANCO

No faré massa aportacions sobre la significació de la jornada d'avui, 20-N. Fa 32 anys que va morir el monstre, el fatxa, l'assassí, el dictador. Fa 32 anys que li van posar a sobre una llosa de dues tones i que ens vam treure un pes de sobre. En tot cas, analitzant i mirant avui els diferents blogs que ja em son habituals, em quedo amb dues petites perles. Us recomano el post del Diari de la Mar per les vivències que ens recorda la seva autora sobre el dia de la mort del Paquito. Enllaçeu amb el post de La Garrofa de Mont-roig on veureu com Alfons López Tena ha d'enfrontar-se amb els fatxes de la Cope tot parlant de la independència, la relació Catalunya-Espanya i altres atacs dels periodistes que l'assatjen constantment. I acabeu la ronda de visites a aquesta web que es diu Generalísimo Francisco Franco on es lloa la figura d'aquest fatxa dictador. Els jutges tanquen pàgines d'internet que diuen veritats com a temples però es mantenen oberts espais que inciten la ràbia, indignació i violència. I acabo dient-vos una cosa ben alta i ben clara: M'encanta Franco ! SI, Franco em torna boig i entenc tot el que diu a la perfecció, el seu missatge, els seus arguments. Aquí teniu un dels seus discursos.


Comentaris

Mon ha dit…
memoria historica,company! bon post
Estela ha dit…
jo era petita , tenia 9 anys,pero recordo bé el dia que va morir, la meva mare va arribar de la fleca de comprar el pa per esmorzar i em va dir: avui no tens cole, franco ha mort.Per mi va ser una festa, i això que encara no entenia gaire el significat de la mort d´aquest dictador!!una abraçada.
Oscar Ramírez ha dit…
Gràcies Mon. Per desgràcia i per culpa dels que encara surten a recordar-lo cada any, estarem dècades a oblidar-lo minimament.
Estela. Bons records aquests. Jo quan va morir tenia 4 anys i no recordo que feia aquell dia. Pels que eren una mica més grans i anaveu escola, suposo que era més important tenir festa i jugar amb els amics i amigues que no pas saber perquè tenieu festa. Una abraçada.
Jobove - Reus ha dit…
el nostre Franco !!!

salut !!
Mon ha dit…
m'he oblidat home! bon cop d'efecte lo del Franco(Battiato)jajaja
Oscar Ramírez ha dit…
He pensat que era bona idea aquesta de posar al Franco i a més amb una cançó que parla clarament de les dictadures i els efectes de les guerres. Per cert, la va fer i cantar davant de Joan Pau II a finals de l'any 1992 en homenatge a l'assassinat dels jutges Falcone i Borsellino. Més tard la va incloure en un disc que és una meravella a nivell d'orquestració. Va ser un concert breu però molt emotiu.
Mon ha dit…
Shadow light...una meravella
Jesús M. Tibau ha dit…
Déu n'hi do el que ha aguantat López Tena. Sort en tenim que parla clar i català.
Oscar Ramírez ha dit…
Dons si, Jesús, això si que és realment un "tercer grado".
Mon: molt bé, el shadow light inclou aquesta cançó i és un encàrrec que li va fer Joan Pau II a Battiato per l'any del Jubileo. Battiato va crear un rèquiem dels més clàssics, orquestrat a la perfecció, i va afegir al disc algunes cançons més. Malgrat tot, la cançó "Povera patria" pertany al disc "Como un camello en un canalón" que es va editar primer en italià i més tard en castellà. Ho hauria de mirar però crec que el Shadow Light és del 95 i el Camello el va publicar per nadal del 91. Per cert, la cançó "povera patria" la va cantar en un concert-manifestació en contra de la Cosa Nostra però no està feta a mida per la mort dels dos jutges. És una altra que ja et diré quan ho recordi.
Anònim ha dit…
A cambrils no hi havia cap estatua del Franco, pero amb el govern que hi ha ja veig el Benages i el Mas amb el cavals per totes les rotondes de Cambrils, hi collons, quin munt de rotondes que hi ha.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS