DELS SILENCIES I LES PARAULES
Han passat dinou dies d'ençà del darrer escrit que vaig publicar. He tingut temps per analitzar moltes coses i al final m'he decidit a reactivar aquest blog. Ho faig per què hi ha gent molt propera que m'ho demana, ho faig per què el meu cos i el meu cap també m'ho demanen, ho faig per les vostres mostres de suport i ànims i per què un espai que el segueixen altres persones ha d'estar obert justament per no castigar a aquestes persones. El meu blog té nova imatge i torna amb l'objectiu de diversificar els seus continguts. Hi haurà més pensaments i opinions sobre temes quotidians, més recomanacions musicals, literàries i de cinema. Hi seguireu trobant crònica i critica política (més contundent que abans) però essencialment hi haurà expressades les coses del dia a dia, les que ens fan viure i no ens donen de menjar.
El nou camí s'inicia en una casa plantada al mig del bosc, en un indret proper a la mar, amb un arbre que dóna els seus fruits, amb tres camins per triar i tot mirant els núvols que, silenciosos i elegants, ens regalen les formes que imaginem.
Aquests dies de reflexió m'han servit per pensar en moltes coses i agafo de nou les regnes d'aquesta bitàcola tot tenint ben clara una frase que deixo aquí per qui la vulgui recollir: l'home és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules.
Comentaris
La nova estètica està molt bé, enhorabona ;)
Sobre l'estètica, m'agrada que t'agradi. És senzilla, com serà aquest blog a partir d'ara.
T'ha quedat ben maco tot plegat., i la frase, l'hauriem de tenir molt present sempre. :)
La frase és molt bona i suposo que els qui se la facin seva la sabran avaluar a fons. Gràcies per la teva aportació!
Una abraçada!