INDIGNAT PELS INDIGNATS

Article publicat al diari online Tot Tarragona. En aquest post no s'hi accepten comentaris. Si en voleu fer, cal que els feu directament a l'article publicat al TT, en aquest enllaç.


TEXT

Sempre hi ha motius per estar indignat. El preu del lloguer, el del rebut de la llum, el de l’aigua, la taxa d’escombreries, l’assegurança del vehicle, el telèfon i Internet, la compra diària amb els productes alimentaris mínims i moltes altres despeses que ens fan veure que vivim en una societat de consum, consumista i que ens consumeix la cartera i la paciència abans que arribi el dia cinc de cada mes.

Ens indigna que algú obris al seu dia la porta d’entrada a la immigració massiva amb els “papeles para todos” i que els qui van rellevar a aquest algú no tinguessin la visió ni les ganes de tancar aquesta porta per evitar situacions que avui en dia han portat a molts ciutadans, com es diu ara en argot modern, a ser “ordenats” i no pas “racistes”.

També ens indigna que un govern hagi buidat les arques del país i que el govern que el substitueix hagi de prendre mesures dràstiques, incompreses per la gran majoria, per “trampejar” la situació. I més tenint en compte que hi ha moltes despeses que aquest nou govern podia suprimir abans d’arribar a retallar partides socials que tothom entén com a intocables.

Fins aquí, tot és comprensible i pot indignar molt o poc. El que no entenc de cap de les maneres és aquest moviment del 15M que segur que va néixer amb bones intencions i de manera sorpresa però que ha acabat sent una protesta organitzada, manipulada per uns quants i seguida per les masses que, guiades pels líders de torn, han passat de dormir en una plaça a fer-se seva aquesta plaça i, de pas, tot el món i la raó que els llençaven, en format preconitzat i profetitzat els seus líders socials i companys de sac, carmanyola i cigarreta.

De fet, els darrers elements que cito, sobretot la carmanyola com a símbol de compartir l’àpat entre grups que comparteixen la protesta en tots els sentits i fins les darreres conseqüències, també poden indignar als qui no som a plaça però veiem que molts dels qui hi són, tenen el mateix perfil dels okupes que ocupen un espai que no els pertoca però al migdia van a dinar a casa dels pares. Jo els anomeno “okupes de pixarrí” i molts dels qui aquests dies han dormit al carrer em recorden a ells.

Ocupar per fer-se notar tot jugant a cartes i compartint “litrones”, fent assemblees del desconeixement de la realitat i protestant contra un sistema desconegut perquè ni tan sols se l’ha votat a les urnes en un intent de castigar als qui el representen. I sense haver exercit el dret i el deure que et dóna pas un altre dret, el de la rebel•lió amb causa, aquests ocupes assemblearis del desconeixement són capaços de convocar accions de protesta com les d’aquest dimecres al Parlament de Catalunya.

L’autor d’aquest article és el primer en criticar la força desmesurada que exerceixen els Mossos d’Esquadra (Cos de Bastoners de Catalunya) cada cop que hi ha divergències portades a la via pública per col•lectius socials. Qui signa aquestes línies és democràtic però també crític amb qui, des de l’àmbit de la política o en nom de masses socials, utilitza i instrumentalitza discursos i missatges. Vist el què hem vist fins ara, reitero que els “indignats” han passat a ser “indignants” i més val que tornin a casa i es repensin com sortir al carrer i perquè sortir-hi abans de fer el ridícul i posar-se en contra la resta de la societat.


Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS