AGRICULTURA MENTAL

El títol del post no pertany a cap pel·lícula de por. Parla d'una realitat que espanta i que té com a protagonista la vila de Cambrils. La darrera pensada dels qui governen ha estat eliminar un quilometre de zona d'aparcament a primera línia de mar per pintar-la de color vermell i omplir-la de pilones. On aparcaven els comerciants, ciutadans i turistes ara hi passen bicicletes. Ja sabeu la falera que té el tripartit de Cambrils en ampliar l'espai per aquestes criatures de Déu que van sobre dues rodes, sense mirar si creua un vianant, saltant del carril bici a la zona de passeig sense cap problema, pensant-se que són els amos del món. No hi ha res més perillós que un ciclista amb espai lliure i el seu carril recent pintat. Les 200 places d'aparcament perdudes han donat pas a aquesta imatge que veieu a les dues fotos: un caminet pels quatre alemanys, tres francesos i un regidor (més verd que l'ambientador en forma de pi que porto al cotxe) que se senten com a casa. Aq...

En un pas a nivell amb barreres, al mig d'un poble. El semàfor és en vermell i el tren a punt de passar. Dos homes que fan cua i s'esperen es posen a parlar perquè es coneixen. La conversa: Home 1: Aquí, qualsevol dia hi haurà una desgràcia. Home 2: Per si un cas, ara quan passis no miris.

La jornada d'avui passarà a la història pels comiats que hem conegut per part de persones populars, importants. Antoni Bassas ha anunciat que el proper 18 de juliol presentarà el últim programa a Catalunya Ràdio. Després de 14 anys en antena a la mateixa emissora, Bassas deixarà de comandar els seus matins i assegura que ha pres la decisió perquè la direcció volia un canvi de format del programa que no li agrada ni a ell ni el desitja per als seus oients. No és cap drama però no deixa de sorprendre i, com passa en aquests casos, entristir als milers de fidels que Bassas ha anat captivant tots aquests anys. Jo no sóc entre ells. En Bassas no ha estat mai sant de la meva devoció i l'he escoltat en tres o quatre ocasions tot fent zaping radiofònic. Diu la meva dona, amant de la ràdio i fidel oient de Rac1, que si l'Antoni Bassas fitxés per aquesta emissora seria molt dolent per Catalunya Ràdio. Crec que té raó. De fet considero que Catalunya Ràdio fa anys que es desintegra le...

En una botiga de fruita de Cambrils. Dues dones parlen de la crisi, els preus dels pisos, la corrupció, la cistella de la compra. Toquen el tema de la situació dels pescadors i els pagesos, de quan els segons llencen la producció. La conversa: Dona 1: Al Zapatero li hauria de caure la cara de vergonya quan es veu als pagesos regalant la fruita. Dona 2: Si no en tenen de vergonya. No els ajuden, no veus que no els interessen, que no són empresaris ni banquers. Dona 1: Que hi farem! Nena! (parlant amb la dependenta) aquests préssecs estant tocats, a quan me'ls deixes?

La data d'avui és molt especial per als xilens i per moltes altres persones que estimen la llibertat i la democràcia. Avui fa 100 anys que va néixer Salvador Allende . D'aquest metge i polític se'n poden dir moltes coses tot resumint la seva vida, molt intensa, i les seves accions, encara recordades. El 1939 el president xilè Pedro Aguirre el nomena Ministre de Salubritat, Previsió i Assistència Social, tres anys més tard és escollit Secretari general del Partit Socialista, el 1961 aconsegueix un escó com a senador i el 1966 acaba sent President del Senat. Salvador Allende va ser elegit president de la República de Xile l'any 1970 després que la coalició que encapçalava, Unidad Popular, aconseguís una amplia victòria i la majoria relativa. Durant la seva etapa com a president augmenten les reformes socials i econòmiques i aquestes polítiques el porten a una segona victòria a les urnes, molt més amplia, el 1973. El seu mandat s'havia de prolongar tres anys però no el...

Dos homes d'uns cinquanta anys parlaven aquest matí davant la seu de la Oficina de Treball de la Generalitat de Reus, al Passeig Misericòrdia. Sortien d'aquest edifici amb els papers de l'atur a la mà. La porta d'entrada era plena de persones que aprofitaven la espera per a fer el cigarret. La conversa: Home 1: Por culpa de estos moros ya no encuentro trabajo. Home 2: Coño!, pero si tu nunca has trabajao, que siempre te he visto aqui. Home 1: Pues ahora menos que ya estoy cansao. El sol pa los morenos. Aprofito aquesta primera entrega del BLA BLA per a comentar-vos que s'accepten aquelles converses que coneixeu i que creieu que fa gràcia. Les podeu enviar per e-mail a l'enllaç que he posat a la columna de la dreta. Heu de posar el nom, el vostre correu, un títol si voleu (on hi posa subject) i la conversa. La participació sempre és bona.

Ho hem vist i llegit a les notícies del Yahoo . Es diu Ian Usher, és anglès, té 44 anys i viu a Austràlia. Cansat de la seva vida i amb un fracàs sentimental recent, ha decidit posar a subhasta la seva casa i als amics per iniciar una nova vida. Diu que qui li pagui més diners s'ho quedarà tot i ell se'n anirà amb el seu passaport, la cartera i la roba que porti a sobre. La resta de coses materials i sentimentals se les queda el comprador que, de moment i ja rebudes més de quaranta ofertes, és una persona que li ha ofert per tot el paquet 650.000 dòlars australians que són uns 600.000 dòlars americans. A més, com a remat final, el guanyador també es queda amb la feina d'aquest anglès que treballa en una botiga de catifes. Analitzar aquesta noticia és fàcil per les persones que tenim uns altres valors a la vida i per tots aquells que disposem d'un esperit de superació digne. Vendre la teva vida per internet ja és prou lamentable però posar dins aquesta herència als amics...