AGRICULTURA MENTAL

Esgotat pels esdeveniments ja comentats a les últimes hores i encara per resoldre, sumats als dels darrers dies i els darrers anys, sempre cal buscar el costat positiu de la vida. Per això comparteixo amb vosaltres, pendent que demà dimecres arribin els primers exemplars, la portada del meu nou llibre, el dotzè de la meva carrera com a escriptor. L’he volgut anomenar “Cafè N” perquè per a mi hi ha una cafeteria que va marcar un abans i un després a la meva vida i allí hi vaig conèixer a la protagonista del llibre. El nou llibre no és un llibre més. És l’obra que més anys m’ha costat de fer fins ara. Exactament, catorze. És el temps transcorregut des del primer dia que vaig veure a aquesta persona i el dia en què vaig alliberar-me decidint publicar tots els textos fets i dedicats a ella durant tots aquests anys. No desvetllo pas cap secret explicant, ara i aquí, allò que tothom que en compri un exemplar podrà llegir-hi. “Cafè N” està editat per Edicions La Banya. Es v...

La sensació de veure que algú amb qui has compartit tota la vida, tots els dies des del primer i fins l’últim en què toca, et diu adéu, no és pas justa ni agradable. Ja són masses pèrdues en tants pocs anys i un comença a esgotar-se interiorment.  La iaia Laura , la meva àvia, ha dit prou i avui ens han donat la trista notícia. Queda poc, diuen que hores, fins que ens deixi del tot. Marxarà quan ella, i el seu cos, ho decideixin, però ja no hi ha marxa enrere. Fer-li ara aquest petit homenatge, ara que encara viu, em sembla molt important. Tenir la oportunitat, aquest vespre, de dir-li “gràcies per tot allò que has fet per mi, pel Carles i per tots nosaltres” ha estat un regal. Els meus avis han estat molt especials a la vida del meu germà i la meva. Sé que el meu avi Lluís, que va morir fa 16 anys, estarà impacient de tornar-la a  a veure. I també el meu germà Carles que aviat farà quatre anys que ens va deixar (el proper dijous dia 15), i amb qui sempre van t...

Arribo ara mateix, dos quarts de dues de la matinada, del concert que el grup Sal 150 ha fet al Mara’s Cafè de Cambrils (la foto és de l’actuació).  Després dels darrers dies, tristos i molt intensos per diversos motius, gaudir de la música tan espiritual que ofereix aquesta formació, liderada pel Miguel i la Rosa, era del tot necessari. Em feia falta una dosi de pau i algú que me la transmetés. L’abraçada que m’ha fet el Miguel, quan m’ha vist, m’ha reconfortat del tot. No sé com definir què té d’especial però ell, amb la mirada, les paraules i els gestos, transmet calma i relaxa a qui té al davant.  El concert, ple de missatges a les cançons i de reflexions entre tema i tema, ha estat genial. D’ells, dels missatges adreçats al públic, em quedo amb alguns molt importants com la necessitat de comprendre als altres i compartir-hi la vida per no caminar sols, la importància de saber acceptar el perdó quan te’l demanen o el valor que hem de donar-li a la paraul...

Ei! Rafa! Hem estat avui dient-te adéu. Hi érem   tots, I quan dic tots vull dir tots.   Redactors, directors de mitjans, càmeres de la televisió, fotògrafs, polítics que manen, altres que no manen, el Presi de Nàstic, gent del CBT... Sobre la caixa hi duies una samarreta del Nàstic   i un tros de cor dels qui no volíem que diguessis PROU,  . Rafa: Quan dic   tots vull dir tots i tots. Ha estat un acte curt i senzill. I dur, molt dur Rafa. Hi ha tanta gent que t’estima i et protegirà allà on siguis! Em creus? Descansa amic meu! Ara i fins que vulguis.

Us convido a llegir un article dedicat al Rafa González que m'han demanat els amics del diari REUS DIGITAL . Podeu deixar els vostres comentaris a la web d'aquest mitjà. Espero que us agradi.   PUXA RAFA! El Rafa no va marxar a viure a Astúries perquè tenia el cor a Tarragona i l’ànima al seu estimat Nàstic. Però cada any s’escapava al Principat i quan tornava de vacances ens ho recordava, cada dia i no es feia pas pesat, amb el seu famós “Puxa Astúries”.  Rafa González era moltes coses al mateix temps i això no és fàcil. Amic incondicional, company de feina irrepetible, bèstia de ràdio, fan de la Scarlett Johansson, tastador oficial de tots els bourbon del món, cronista passional del Nàstic, ànima mater de les festes, provocador de somriures en moments difícils, detractor dels dilluns que sempre detestava, seductor visual de totes les dones, admirador del gran Antonio Vega... Haver pogut conèixer, i viscut en directe, totes aquestes vessants, i compart...

NOTICIA IMPORTANT: Per a tots els qui heu anat entrant aquestes últimes hores al blog arran de la mort del Rafa González, us comunico que la cerimònia de comiat es farà demà divendres, 9 d’agost, a les 17 hores, directament el Cementeri de Tarragona. Als qui hi assistiu, dir-vos que s'ha d'estar a la porta del cementiri un quart d'hora abans, a les 16.45. Ens hi veiem.