ESPECULAR ÉS GRATIS

Una de les virtuts dels periodistes és la nostra capacitat d'especular al voltant de qualsevol tema. Faig aquest avis perquè vull especular amb una noticia que va motivar a tot el món i que el segueix captivant tot i que ara, pel que sembla, no pas de la mateixa manera. El cas de la Madeleine, la nena anglesa desapareguda, arriba a moments claus si ho mirem des del punt de vista de la investigació policial. Si fem la lectura des d'un caire social, podria començar a arribar al moment més indignant sempre que es demostri el que ara s'intenta demostrar, que els pares de la nena hi tenen molt a veure en la seva desaparició i, possiblement, en la seva mort. Una cosa esta clara: si s'ha trobat sang a diversos cotxes, fins i tot al que van llogar els pares setmanes desprès de la desaparició, a la casa i altres indrets, la nena és morta o esta ferida.
Un matrimoni, com els McCan, que surt a sopar amb quatre amics més deixant els seus fills sols a casa i que consumeix, en un sol sopar, catorze ampolles de vi, dues de whisky i desenes de chupitos, no és un matrimoni normal ni pot tenir la custodia dels seus fills perquè amb el cos ple d'alcohol no es controla res. Un matrimoni que té una clau del seu cotxe on els gossos de la policia hi han olorat pudor de cadàver no és normal ni pot ser considerat, de moment, innocent. Però la qüestió es encara més complicada i ara si que començo a especular amb la possibilitat que tothom es tem aquests dies: que els McCan son els culpables de la possible mort de la Madeleine ja sigui accidental o provocada. Si la nena va morir accidentalment, perquè calia muntar tot aquest circ mediàtic amb la venda de samarretes, polseres i mil productes de merchandising més?. Perquè calia fer rodes de premsa i concedir entrevistes a la premsa mundial per incrementar el drama i posar els pels de punta a mitja humanitat? Perquè no es deia a la policia, des d'un primer moment, que la nena havia mort accidentalment? Podien vocalitzar per parlar amb la policia? La immensa dosis d'alcohol ingerida els va girar el cervell i van muntar aquesta possible historia surrealista?
I si parlem d'una mort provocada a base de cops, empentes o estrangulació que li provoca la mort a la nena: Perquè no s'entregaven al primer moment i evitaven el patiment que han creat a mig mon?. Podien vocalitzar per admetre davant la policia que l'havien matat ells?
Per acabar: que succeirà en el cas que els McCan siguin els responsables de la mort de la Madeleine?. Amb quina causa haurem de confiar i ajudar? Que ens farà saber que allò que defensem és real? Serem tan solidaris com abans?. Passi el que passi, mig món canviarà la seva actitud davant d'un gest, una paraula tan important com SOLIDARITAT.

Comentaris

Jobove - Reus ha dit…
mala tela té el teler.

si son culpables "malo" i si son inocents també "malo", no ho desitjo a ningú aquest "marron"

per altra banda està molt ben exposat, és nota que ets periodista

sañutacions
realment és tant important aquest tema que s'ha convertit en una mena de culebrot pels mitjans? Realment creus que hi ha un abns i un després a partir del resultat de les investigacions?
Ni per això es no9¡ta un abans i un després, la vida continua...

http://www.guiamanresa.com/srebrenica/cast/00/untitled.html
Oscar Ramírez ha dit…
Josep Maria, jo crec que, depenent del que passi, pot haver-hi certa part de la societat que ja no cregui més en les desaparicions de nens i per tant tampoc en les causes dels qui les promouen que son sempre els familiars. És un tema important pel muntatge mediàtic que han muntat els pares oferint rodes de premsa a tort i dret però és un cas més dels milers que hi ha amb nens desapareguts com a protagonistes.
Tens raó te la ma maria, és un marron vulguis o no vulguis però les coses canvien depenent del resultat final. Salutacions!
Anònim ha dit…
THANKS SAYING THE THRUE AND REAL
Oscar Ramírez ha dit…
Thanks to you for visit this site
Anònim ha dit…
cada dia que pasa es una agonia mas para todas las personas que hen seguido el caso desde su iniio y que quieren localizar viva a la chiquilla.

Juan Lópes (Badajoz)
Oscar Ramírez ha dit…
Tienes toda la razón Juan. Esperemos que pronto finalize la investigación y todo se aclare y llegue a buen puerto, con esta niña viva.
Anònim ha dit…
Tal i com esta ara aquest cas, ja queda clar com acabarà i tu ja has dit la veritat perque ningu confiarà en ningu i no hi haurà més solidaritat o es pagarà a un preu molt alt.
Anònim ha dit…
Tot plegat sembla una ple.lícula. Realment una pel.lícula de mal gust, pq si realment es demostra que aquests dos personatges tenen la culpa de que la nena sigui morta espero que no vegin mai més la llum, i dic això per no dir una cosa més dura.
Per a mi la culpable és la mare, aquesta dona no té comportaments normals com qualsevol dona del món que li hagin pres la filla, o bé que l'hagi mort de manera accidental. Ella, la mare, constament cambia de collarets, modelets etc... una conducte que no és normal en una dona quan pasen aquestes desgracies. Amb aquesta cara de mosca morta, freda i distant o diu tot. Espero i desitjo que avancin ja amb el cas perquè s'acabi aquest mal. Som molts els ciutadans que quan escoltem aquestes noticies el cor ens fa mal, ara si tot segueix tal i com es preveu el cor ens farà mal per dues bandes, per una i la més important és per la nena, i l'altre per la ràbia continguda que ens hagin enganyat.
Jesús M. Tibau ha dit…
De tot això, el que no deixa de sorprendre'm és la capacitat que tenim de deixar-nos seduir per determinats i puntuals moviments de solidaritat, dirigits sovint per campanyes de màrqueting, al mateix temps que oblidem la resta de grans desgràcies que amenacen el món.
Ens agrada molt l'espectacle.
Oscar Ramírez ha dit…
Als anònims els puc dir que allò que diuen és cert. En el primer cas, únicament quan comenta que si aquest cas acaba malament (ja ens entenem) el nostre esperit de solidaritat serà menys present o, encara millor, la nostra crosta de la sensibilitat molt més dura. En el segon cas de l'anònim, és cert que en aquests moments hi ha més ràbia continguda que no pas desitjos de trobar a la Madeleine. Però hi son perquè els seus pares han creat un circ mediàtic al voltant del cas que no és comprensible i menys dedicant 120.000 euros de tot allò que la gent particular ha aportat per trobar a la nena a causes que només els sotmeten a ells, la seva imatge. Potser amb això ja queda tot dit?
Jesús, aquest món ha patit tan en tants pocs anys que al final ens deixem seduir per allò més llunyà i deixem a banda el que tenim més proper. Que ho preguntin, per posar un sol cas a Espanya, als pares del Jeremy que va desaparèixer quan la Madeleine i que hauran vist com els seus recursos per influir a la nostra premsa nacional, minsos des d'un primer moment, els han estat un fracàs absolut i tot per culpa d'un cas que no ens toca ni molt menys d'aprop. Primer els nostres i més tard els altres. Un cop més, la premsa espanyola ha pecat de sensacionalista però, que volem el país que hem creat: ple de brossa televisiva i d'allò que vol la majoria aborregada!
JG ha dit…
Bones!
Jo ahir vaig veure el reportatge del programa INFORME SEMANAL de TVE, un dels pocs programes que juntament amb Polònia de TV3 valen la pena a la tele d'avui dia...; i realment la informació que van trametre me la crec bastant.
El poder adquisitiu d'aquesta família i la capacitat que tenen d'influenciar a sectors polítics i mediàtics ha soterrat la honestedat d'aquests pares, que han volgut captar l'atenció de mig món (i a banda han recollit UN MILIÓ I MIG D'EUROS en donacions). Realment, com deia el programa informatiu, aquest cas NO té precedents, en l'apartat de successos.
Jo crec que la veritat, és a dir, si Madeleine està viva i contràriament qui va ser el que la va matar, se sabrà tard o d'hora, perquè les investigacions de la policia portuguesa no crec que esitiguin condicionades per aquesta àurea mediàtica. A més, als ulls de la policia és dubtosa la forma d'actuar que va tenir la mare (la seva psicologia, forma d'actuar... i per les proves trobades), i la forma com se succeeix la desaparició de la nena.
Oscar Ramírez ha dit…
Tu ho dius, Josep. Aquest cas no té precedents i si acaba bé pels pares serà una historia digna per a fer una pel·licula (a veure si aquesta ens la deixen veure i no la prohibeixen) que parlarà de solidaritat. Però si les coses acaben malament, més val que no en facin cap pel·licula. Més val que als dos pares els portin lluny d'on viuen, quan acabin la seva possible condemna, i els donin un nou físic i identitat. Del contrari, ja han begut oli.
Anònim ha dit…
perdona que no ponga el nombre pero no se como se hace. me llamo Alberto Serrano y vivo en Leon.
Anònim ha dit…
que he dejado el comentario en otra noticia que habla de una encuesta y he puesto aqui la segunda parte. perdona.
Oscar Ramírez ha dit…
Alberto, no pasa nada. Si en otra ocasión quiere poner el nombre, utiliza la opción otros y pones el nombre. El espacio de web lo dejas en blanco. Ya te he respondido el comentario que has hecho en el otro post.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS