MOR JOSEP LLUÍS NAVARRO

S'ha mort un amic de fa molts anys. Ha marxat un contertulià tolerant i clar en les seves idees. Ens diu adéu un amant del Nàstic de Tarragona. Ens deixa un polític que va agafar una regidoria complexa però amb bones intencions per cercar solucions, una persona dedicada a la seva ciutat i sempre dialogant, preparada per escoltar. S'ha mort el Josep Lluís Navarro, Cap de Projecció Exterior del Port de Tarragona i Tinent d'Alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona. El seu cor ha dit prou i ens ha apagat els nostres. Una persona no mereix morir tan jove i nosaltres no ens mereixem quedar-nos orfes de la seva presència. Avui és un d'aquells dies en que les hores passen lentes, els records arriben ràpids i la emoció t'envaeix de la mateixa manera que la ràbia i la incomprensió. Aquests cicles de vida tallats de cop, d'arrel, no els entendré mai. Recordaré al Josep Lluís per la seva amabilitat quan l'entrevistava per a fer reportatges a la televisió, per la seva tolerància quan participava a les tertúlies del Nàstic a Onda Rambla i, sobretot, pels moments viscuts a peu de carrer, quan ens trobàvem a qualsevol lloc de Tarragona per parlar de qualsevol tema però sempre amb calma i amb un "ens veiem" al marxar. Josep Lluís: ens veiem, cuida't.

PETITA CRÒNICA D'AQUESTA TARDA: He anat amb la meva dona a la capella ardent instal·lada al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona. S'ha obert passades les nou, una hora més tard del previst perquè primer ha calgut atendre, per protocol, els representants del Port, Consell Comarcal, Diputació, amics més propers i a tota la seva familia a qui l'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha oficiat una petita missa a la mateixa capella ardent. No sé quanta gent particular hi havia a la Plaça de la Font esperant per dir-li el darrer adéu al Josep Lluís però us puc assegurar que passava de les 1.500 persones quan jo he marxat i la gent encara seguia arribant. La capella era com ell, senzilla, sense guarniments especials. Una creu, dos canelobres i les seves despulles al mig del Saló de Plens. Quan es mor una bona persona es nota en l'ambient format per les altres persones que recorden bons moments viscuts amb ella, el silenci mentre s'avança a la cua, les llagrimes compartides i inevitables. Avui ha quedat clara la estima que la ciutat li tenia al Josep Lluís. Tarragona el plora i mai l'oblidarà.