AVUI... SI US DIRÉ COM

Enllestides les eleccions generals i deixant a banda els resultats que s'han produït, avui toca fer balanç d'aquestes setmanes amb una activitat blocaire menys intensa que he aprofitat per parlar d'altres coses enlloc de política. Quan un té un bloc amb un ritme alt d'entrades vol dir que allò que explica es llegeix i per tant, en moments delicats com són les èpoques electorals, pot optar per escombrar cap a casa, decantar la balança al seu favor o, simplement, quedar-se al marge. He optat per aquesta tercera via per coherència. Ja sabeu que sempre he dit que en aquest blog no hi linko blogs polítics i per tant hagués estat absurd i erroni parlar de la campanya cada dia. Faig aquesta lectura per tots aquells que no heu sabut, fins ara, que en aquesta campanya electoral he estat el Cap de Premsa de Jordi Jané, el Cap de Llista de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats per Tarragona.
Vaig iniciar l'encàrrec el passat 28 de gener i el vaig enllestir ahir diumenge, jornada electoral. Com a professional de la informació se'm va preguntar si volia dur a terme aquesta tasca i vaig acceptar de bon grat, encantat de la vida per iniciar un nou repte que, fent el balanç de les votacions, crec que he complert. Dit això, us voldria parlar, a tall anecdòtic, de les xifres de la campanya. No, no us vull comentar quants vots ha tret cadascun i perquè els altres han baixat. Vull parlar de les xifres que ningú veu, les que fan el dia a dia. La imatge que acompanya el post mostra els quatre protagonistes d'aquesta història: un servidor com a cap de premsa, en Jordi Jané com a Candidat, el Jaume Artero que ens ha fet de xofer amb el cotxe que també apareix a la imatge. La precampanya la vam iniciar el 28 de gener i per tant hem estat junts 42 dies. Amb el cotxe hem recorregut més de 12.000 quilometres per les carreteres de les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Jo, amb la moto, n'he fet uns altres 1.500. Hem viatjat a quasi una vuitantena de municipis i a molts d'ells hi hem estat en quatre o cinc ocasions. El Jordi ha fet una quarantena de mítings, més d'un centenar d'entrevistes amb els mitjans de comunicació i articles d'opinió, mig centenar de reunions, una trentena de dinars amb associacions o col·lectius i nombroses trobades amb la militància. En total li he fet més de 1.800 fotos, he gastat 48 piles de la càmera digital o per la gravadora, he imprès uns 1.200 folis, n'he escrit quasi 200 i he enviat més de 5.000 correus electrònics per a convocar actes i rodes de premsa. La mitjana d'hores dormides és d'entre cinc i sis diàries tot i que en sumo algunes més al cotxe, mentre anàvem de punta a punta de la província. La factura del telèfon crec que superarà els mil euros fàcilment. És el resum d'una experiència que qualifico com a excel·lent i única. Vull destacar de manera molt especial i gens demagògica el caràcter del Jordi Jané. És una persona molt amable, connecta amb tothom a la primera, exigent quan toca treballar i molt agraït quan el treball s'ha fet bé, molt meticulosa i perfeccionista per enllestir les feines i encàrrecs però senzilla i humil quan s'ha superat la prova. He tingut temps de conèixer tota la seva família, gent agradable i amable que, com ell, et regalen un somriure cada cop que et veuen. Des d'aquí agraeixo el seu tracte a la seva dona Marga, els seus fills Jordi i Enric, el seu pare Josep Maria i el seu germà Joe. Gràcies també, pel seu tracte i simpatia, als alcaldes i regidors de petits municipis que he anat coneixent aquests dies, especialment als de l'Arboç, Vandellòs, Les Borges del Camp i Riudoms, i a tots aquells militants i coordinadors de CiU al territori que han coordinat els actes i ens han rebut amb simpatia. Vull tenir una atenció molt personal per al Quim que és la persona que em va fer aquest encàrrec, confiant plenament en mi, i que sempre ha estat disponible, amb un tracte exquisit i la màxima professionalitat. I també gràcies al Jaume Artero, el nostre xofer i company de viatge diari per portar-nos de nord a sud i d'est a l'oest, fent-nos arribar puntuals als llocs. Per acabar, moltes gràcies, totes les del món, a la meva dona que, un cop més, ha estat al meu costat i al costat del Jordi Jané, per ajudar-nos en tot allò que ens feia falta.
Estimada Mar, si no existissis t'hauríem d'inventar perquè sense tu, tot és molt diferent. Aquest és el resum d'una experiència viscuda intensament i que també ha tingut la seva banda sonora. Aquesta cançó que tant li agrada al Jordi, l'hem escoltat cada dia al cotxe una i altra vegada, tres o quatre vegades seguides. La dedico a tots els qui cito en aquest post. La canta Ismael Lo, es diu Tajabone i forma part de la BSO de la pel·lícula Todo sobre mi madre.

Comentaris

Anònim ha dit…
Fa molts dies que sóc una lectora asídua del teu blog i fins avui no m'he decidit a deixar-te cap comentari. M'ha agradat molt el teu post i jo em sumo a la teva valoració del Jordi Jané, una excel·lent persona i un bon líder que ens ha captivat a tots, militants i no militants de CIU. Moltes gràcies per la feina que heu fet tots i, per la part que em toca, moltes gràcies per la campanya que heu fet a Cambrils. Petons!
Jobove - Reus ha dit…
vinga ara el pitjor ja ha passat, torna amb naltros que et perdonem

salut
déu ni do quin ajetreo!! tot i que amb aquest cotxe els quilometres es deuen fer més comodos, eh? jajaja au doncs, felicitats per la feina feta!! (deixant de banda els criteris polítics)

salut!!

P.D.: per cert, me sembla que l'altre dia et van aclarir la meva identitat, no? jajaja
Oscar Ramírez ha dit…
Mercè, moltes gràcies pel teu comentari i per compartir la meva opinió sobre el Jordi Jané. Reitero que he fet una lectura real, sense intenció de quedar bé perquè els que em coneixeu ja sabeu que no m'agrada dir coses que no són. Gràcies a tots vosaltres, de veritat. Per cert Mercè, anima't i obre un blog que és una experiència única. Si et convé, t'ajudo.

Té la Mà: m'ha fet molt gràcia el teu comentari, jajajajaja. "Bueno, venga, vale" ja torno.

L'Illa. Moltes gràcies.
Per cert, si que és cert el que dius. Em pensava que l'illa era un altre blocaire però ara ja ho tinc clar. Coses que passen.

Gràcies a tots!
Anònim ha dit…
Benvolgut Oscar:

Gràcies pels teus comentaris al meu modest bloc.
1. Gràcies per cedir la foto i mil perdons per no demanar-te-la. La veritat és que vaig preguntar-ho a qui tenia més a mà i em va dir que "si és a internet és públic". Dispensa un cop més el ser tan maldestre en això dels blocs, és nou per a mi.
2. D'altra banda, estic del tot d'acord amb el que dius a la teva entrada sobre els gegants (així ho intento transmetre). Indagant sobre la data, només constato una coincidència (que ara s'ha vist explicada) i reclamo una atenció pels responsables dels gegants.
3. L'autor i responsable del bloc sóc jo mateix. Potser no m'explico bé i per això dirigeixes els teus comentaris en plural.
4. De la mateixa manera, no acabo d'entendre la referència a allò que no et cuadra sota la capçalera del bloc (la data?)
5. Amb voluntat de debat i no de crítica: potser encara hi ha una mica de síndrome d'Estocolm?
Bé, bromes a banda, enhorabona per la feina feta i els resultats.
Espero que ens coneguem personalment aviat.
Salut i gràcies.
mossèn ha dit…
t'envejo les teques que has degut assaborir ... felicitats per la teva tasca ... salut
Oscar Ramírez ha dit…
Benvolgut Salvador:

Moltes gràcies pels teus comentaris a aquest bloc que, com el teu, també és modest.
1- No cal que demanis disculpes per agafar la foto. He fet, senzillament, una apreciació que no tenia cap més intenció que ser això, una apreciació.
2- M'ha semblat apreciar un toc polític a la coincidencia que tu expliques i més quan demanes unes explicacions, que ja vaig demanar jo, a les actuals autoritats de Riudoms.
3- Els comentaris no els faig en plural. Utilitzo el pronom personal de segona persona que s'acostuma utilitzar quan t'adreçes a una persona desconeguda.
4- Sota la capçalera no em cuadra (faig l'apreciació a partir d'avui i ho dic només a tall de recordatori perquè el vostre blog mantingui la qualitat que ara té) el fet que la persona que esmenteu ja no és diputat a enlloc.
5- La síndrome d'Estocolm la pateixen les persones retingudes contra la seva pròpia voluntat i aquest no és el meu cas. Allò que he fet, ho he fet amb tot el plaer del món i ho tornaría a fer un centenar de vegades.
Fets els matisos, gràcies per donar-me la enhorabona. En el vostre cas, us desitjo tota la sort del món de cara al futur.
Salut i gràcies.
Per cert, no tinc per costum trobar-me amb companys blocaires de manera personal. En tot cas, com a blocaire, us felicito pel vostre bloc que, en la mesura del temps que tingui, aniré visitant.

I per aquells que heu llegit el comentari de Salvador Mestre i la meva resposta, us linko el post del seu bloc (que us recomano al cent per cent) perquè entengueu tot el que heu llegit:

http://www.smestregispert.cat/?p=103

Cal que feu un copiar-enganxar.
Oscar Ramírez ha dit…
Mossèn, mossèn... no tantes teques com es pensa! Més d'un dia, entrepà, quinto i cafè.
Salut!
Mon ha dit…
Be, benvingut novament...i com deia algú "la feina ben feta no te fronteres"
Unknown ha dit…
òscar moltes felicitats. Heu fet una bona feina. Heu aguantat en unes eleccions totalment dificils amb uns resultats sorprenents a Catalunya.
Ara heu pasat el primer exàmen en molt bona nota, cal continuar treballant amb la mateixa intensitat i des de totes les demarcacions de Catalunya.
Recomano als teus lectors un llibre. Ctalunya vista per un alemany. Un llibre que m va caure a les mans fa 22 anys i que aleshores ja apuntava el que pasaria a Catalunya.
Han estat uns dies intensos, pel que fa a la nostra vida. Una experiencia més a sumar i amb una valoració final molt bona.
Pel que fa al comentari sobre Jordi Jané, jo que he tingut el plaer de poder compartir algun moment amb ell. Em quedo amb la última paraula que vaig dir i que no em fa cap vergonya compartir, no va ser altre de "jo vull ser com ell". Per a mi, és un referent tal i com en el seu dia ho va ser l'únic president que he tingut a la Generalitat l'Honorable Pujol, i que aprofitant la visita també li vaig fer arribar.
La familia d'en Jané és encantadora, comparteixo totalemnt el que dius, però deixem afegir una cosa. Us vull parlar de la Marga, la seva dona. Diuen que darrera d'una gran carrera d'un home hi ha sempre una dona excel.lent, és cert, la Marga és una persona amb un tarannà d'aquells que et sorprenen, que et fan pensar, bé que no et deixen indiferents.
Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies Mon!
Mar, muaks, un petonàs virtual que ja et faré de manera real quan ens trobem per la casa, jejejejeje.
Ara seriosament, moltes gràcies.
Valeeee, "too er mundo e gueno" ara, ja t'ho pots imaginar, analitzarem els teus posts per veure si hi ha informació subliminal i com vas del síndrome d'Estocolm. Sort que, si més no, us agrada l'Ismael Lo ;-)
zel ha dit…
Ostres quina feinada, la veritat és que em sobta tanta activitat, que ´s ben lògica però que mai, mai, mai hagués posat així amb números jo soleta i t'agraeixo que ho comparteixis, com a mínim sabrem quin pa hi dóna fer les feines de polític, reporter i xofer, que déu n'hi do. Felicitats per la feina feta, maco! Un petó!
Albert Puñet ha dit…
Per fi has desvetllat el gran misteri!!

Ara be! si algúi ha seguit la pàgina web del jordi, se't veia en molts vídeos i fotos! jeje

Enhorabona per la feina, has treballat amb un gran polític i una gran persona.

Salutacions òscar!
Oscar Ramírez ha dit…
Ep Josep Maria, no ho dic per dir. Si fos un mal candidat o mala persona, ho diria igualment però no és el cas.
Zel, gràcies pel comentari. Un petó!
Capità, això ho dius per dir perquè, que jo sapiga, no surto en cap vídeo i potser en una solo foto. En quina web has entrat tu? Potser has entrat a a del jordifebrer jejejeje
Albert Puñet ha dit…
si que surts òscar!!

al youtube hi ha un vídeo de la visita del jordi a vandellos i se't veu sortint del cotxe i al videobloc de l'artur mas surts el dia de la calçotada de valls!!

Paraula de super heroi!!

^_^
Oscar, ho has fet molt bé, amb profesionalitat i sense abandonar el teu bloc aquests dies tan atrafagats de campanya.
En Jané es una excelent persona, molt treballadora i serà un excelent diputat, que defensarà amb fermesa les comarques tarragonines.
una abraçada.
Oscar Ramírez ha dit…
Si és paraula de super heroi, m'ho crec. Ara ho miraré. No ho sabia.
Quim Moltes gràcies. Una abraçada.
Unknown ha dit…
M'ha agradat resseguir aquest post... independentment del color polític deu seu una feina inetressant.
Oscar Ramírez ha dit…
Tondo, aquesta feina sempre és interessant. El color no importa mai.
Anònim ha dit…
Gran frase. Sempre que qualsevol color no afecti a la vida dels que procuren no afectar a la dels altres.
Oscar Ramírez ha dit…
Certament, anònim. Així és.
Anònim ha dit…
recorda el que has pogut dir davant Artero. El seu cognom és mes que cognom.
Oscar Ramírez ha dit…
En primer lloc, en Jaume Artero em sembla una bona persona que ha fet molt bé el seu treball.
En segon lloc, quan treballo sempre em caracteritza la prudencia i per tant no parlo de res que pugui comportar-me disgustos.
Moltes gràcies pel comentari.
Jesús M. Tibau ha dit…
Una tasca molt intensa i segur que enriquidora. Enhorabona per la feina feta.
Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies Jesús.
Oriol ha dit…
Molt bona feina Oscar, estigues segur que la teva feina ha estat una de les més importants per a que en general tinguessim aquests resultats, has fet bé d'analitzar aquesta feina feta, que com dius, sempre queda al darrera, però que és molt i molt important.
Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies Oriol, de veritat. Jo crec que tots hem aportat el nostre gra de sorra i que al final, tots a una, ho hem tirat endavant.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS