POE: 200 ANYS DE MISTERI
Tenia el compromís personal de parlar sobre Edgar Allan Poe ahir dilluns però la grip m'ho va impedir. Poe va néixer un 19 de gener de 1809 i per tant ahir es complien 200 anys del seu naixement i era l'excusa perfecta per a recordar la seva figura però no passa res, més val tard que mai. A mi, personalment, Poe sempre m'ha agradat molt. El primer llibre que vaig llegir d'ell va ser La caiguda de la casa Usher, una obra que em va posar els pels de punta i que més tard vaig veure també en versió cinematogràfica. Histories de Misteri i Imaginació també m'apassiona com ho fan altres obres seves que he llegit: El corb, Lenore, Les campanes o Les aventures d'Arthur Gordon Pym. La vida de Poe la podreu trobar a moltes webs però fent-ne un resum es pot dir que va ser un autor molt creatiu que tot i viure només 40 anys va deixar un molt bon llegat. La malaltia de la seva dona, la seva cosina-germana, i la posterior mort van provocar-li a Poe un agreujament de la seva depressió derivat, diuen, en un major consum de drogues i alcohol que li haurien provocat la mort o el suïcidi. La seva mort, com si fos una obra més, va ser tot un misteri. Moltes de les obres de Poe han estat portades al cinema, especialment de la mà de Roger Corman, i això ens permet encara gaudir més a fons del llegat d'un gran mestre del suspens, de la por, dels silencis...
EL CORB - Roger Corman 1963
Comentaris
Sobre más de un raro infolio de olvidados cronicones
Inclinaba somnoliento la cabeza, de repente
A mi puerta oí llamar;
Como si alguien, suavemente, se pusiese con incierta
Mano tímida a tocar:
"¡Es - me dije - una visita que llamando está a mi puerta:
eso es todo y nada más!".
Fins aviat!