L'AQUÍ ENS DIU ADÉU
He volgut penjar aquest blog a les dotze i un minut, just quan ha començat aquest divendres 27 de febrer. Avui és l'últim dia que veurem, primer al carrer i més tard a les nostres cases, el diari gratuït Aquí. Ha estat un mitjà que els darrers anys ens ha ofert informació ben contrastada i redactada a un preu immillorable, zero euros. Darrera de l'Aquí hi ha un equip humà d'alta qualitat, un grup de persones que van iniciar el projecte i l'han impulsat, els qui hi van estar un temps i els que s'hi han incorporat més tard i també hi han cregut. Aquí acabo aquest post que acompanyo amb el correu electrònic que he enviat fa pocs minuts al Lluís González, anima mater de la criatura i director d'un dels millors mitjans que han existit fins ara a les nostres comarques. Crec que no cal duplicar els raonaments personals quan són els mateixos o sigui que aquí teniu el contingut del correu:
Hola Lluís.
T'envio aquest correu únicament per dir-te que sento molt que poseu punt i final a aquest projecte empresarial i humà. Sé que t'has escarrassat per salvar-lo fins a l'últim moment i que aquests són moments molt dussos per a tots vosaltres. Per a mi l'Aquí ha estat, des dels seus principis, un mitjà de referència i això costa d'aconseguir. Conec molts dels companys que hi han treballat o hi treballen (Jordi Salvat, Pepe Escaño, Raquel...) i sé que heu estat sempre un equip molt professional.
Tinc molts bons records de notícies publicades a l'Aquí que han tingut relació amb la meva vida laboral (la campanya electoral amb la PLIC a Cambrils, l'altra campanya electoral amb el Jordi Jané o, aquesta setmana, l'entrevista que em vareu fer per parlar del llibre que he escrit sobre Ematsa). Sempre he rebut un tracte perfecte i he pensat que sou un mitjà imparcial i que dóna la veu a tothom.
No puc dir-te massa cosa més però en tot cas, per acabar: enhorabona per la feina feta i molta sort a tots els qui ho heu fet possible. Per cert, volia penjar un post al meu blog dedicat a vosaltres. No sabia com començar-lo i al final he decidit que penjaré les mateixes paraules que t'acabo de dir a tu. Ja saps que sóc al teu costat per allò que necessitis. Rep una forta abraçada.
Oscar Ramírez.
Comentaris
El que no han pogut véncer és la "crisi" que ens ha matat. Potser si no hagués tingut un color tan convergent en temps de domini total del PSOE, un altre gall cantaria... però ja us dic, la poca flexibilitat del director és el que ha matat l'Aquí, no en tingueu cap dubte.
L'entrega dels assalariats que comentes és a tot els mitjans i ha estat sempre així. Fa 20 anys, quan vaig començar a la ràdio, to funcionava així i ara fa dos anys, quan vaig deixar la televisió per a dedicar-me a la meva pròpia empresa, encara es mantenia el sistema. Serà bo o no però el cas de l'Aquí no és aïllat, passa a tot arreu. Sobre la flexibilitat del director no en puc opinar perquè no hi he treballat i sobre el color convergent que esmentes, ja et dic ara que no. He dirigit una campanya política a Cambrils i he estat cap de premsa d'una dels caps de llista a les eleccions generals del març de 2008 i et puc assegurar que tots els partits han tingut el mateix espai. L'Aquí no s'ha mort per cap flexibilitat, s'ha mort per la crisi. No cal buscar altres arguments. Com diu avui l'editorial d'aquest diari, no és el primer gratuït que tanca ni serà l'últim.
Per acabar, un consell. Quan algu té alguna cosa a dir als seus directors, els hi diu un dia cara a cara al despatx. Sempre és molt millor (també molt més valent) i et serveix per buidar el pap. Jo ho he fet en dues ocasions i m'ha anat molt bé.
Des de dins, t'ho pots creure, el color (i les visites) de CiU ha estat bastant presents, així com la deixadesa vers determinats ajuntaments d'un determinat color polític. Que després això ha tingut conseqüències en forma de no-subvenció o retallada publicitària també t'ho asseguro, però és lògic que qui se sent menyspreuat no gasti diners en un mitjà que li fa el buit.
No qüestiono si és més o menys encertat, però en absolut comparteixo que tots els partits polítics hagin tingut el mateix tracte (més enllà que el redactor intentés donar espai a tothom, és patent i demostrable que la secció d'opinió, controlada directament pel director, ha tingut un color clar, mireu si no els dos darrers dies a tall d'exemple).
I no sé perquè pressuposes que en el seu moment no li vaig dir tot això a ell.
En resum, que com tot a la vida, les coses només se saben quan s'han viscut del cert. Jo no hi vaig ser gaire temps, però sí el suficient (i pel que m'han anat explicant excompanys de l'Aquí no ha canviat gaire) com per poder valorar el que dic.
En qualsevol cas, no vull entrar en polèmica amb tu ni amb ningú. Jo sé de què parlo, si no és evident que no diria res.
Salut!
Respecto al màxim el teu comentari (aquest i l'anterior). Per això no faré cap més aportació al respecte però si que he de matisar únicament una cosa: quan dic que dono un consell no vull dir-te que tu noho hagis fet, en absolut. Vull dir que sempre és bo que es tingui la valentia de dir les coses a la cara i més quan arriba el moment que t'acomiaden sense motius lògics per a tu (no parlo de tu ni del teu cas). Crec que la diferència entre un treballador i un directiu és senzillament econòmica perquè a nivell de responsabiliats cadascú té la seva i per aquest motiu no cal tenir por de "cantar la canya" com ells ho poden fer amb tu. Però no parlava del teu cas en concret, no era cap presuposició. Rep una abraçada molt forta siguis qui siguis i ho dic perquè tinc la sensació que ens coneixem.
PD: avís a tercers. Conec a molta gent, jajaja
JUGANT AMB BCN.......
Jo vaig estar vuit mesos a l'Aquí i la majoria com a cap d'edició, responsable de la pàgina d'opinió. I et puc dir que mai em va pressionar ningú i vam publicar tots els articles que ens arribaven, fossin del color polític que fossin. També vaig viure una campanya electoral, les Generals del 2008, i crec que vam equilibrar molt l'espai dedicat a cada partit polític.
Salut!