CINC CÈNTIMS DE PESSETA (1): CAFÈ

-
Amb aquesta secció que enceto avui hi ha una essència ben clara: un euro val 100 pessetes. Penseu i feu la conversió de preus. Recordeu quan valia un producte X abans que l'euro es convertís en la moneda única europea (1 de gener de 2002) i mireu que val aquest mateix producte ara. Avui, per començar, el cafè i el cafè amb llet.

Fa set anys un cafè costava, als llocs més cars, 100 pessetes. Un cafè amb llet se'n anava a les 120. Avui un cafè val 1 euro i un cafè amb llet 1,20. Fixeu-vos en la conversió o arrodoniment.

Agafes les 100 i hi poses els decimals: 1,00. En el cas del cafè amb llet, convertim les 120 pessetes amb els decimals i tenim 1,20. Així de fàcil. Amb el canvi de la pesseta a l'euro, el cafè ens costa 66 pessetes més i el cafè en llet, 80 més. Quina cara, oi?

D'aquí una setmaneta analitzarem més productes de la cistella o de consum habitual.

Comentaris

Myriam Zanatta ha dit…
Ja m'havia plantejat alguna vegada aquesta conversió directa pessetes / euro. Però també és vàlida per a sous: abans un sou mitjanet era de 100.000 pessetes, i ara de 1.000 euros. Per tant, tot i que hi ha coses que sí que s'han encarit, la conversió no és pas tan descavellada.

Petons!
2.6.09
Agnès Setrill. ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
2.6.09
Agnès Setrill. ha dit…
Doncs jo he pensat més d'un cop, que es per això que triomfen les botigues de xinesos, i els supers baratets, d'aquells que posen la mercaderia en palets i no en estanteries, i les marques blanques.
Jo no conec gaire gent a qui s'hagi arrodonit tant facilment com en lo altre, el salari.
2.6.09
Oscar Ramírez ha dit…
M.Z, crec recordar que en aquella època un sou normal eren unes 120.000/130.000 pessetes i que ara hi ha molts sous de 800 i 900 euros (i molts d'inferiors). Crec que la diferencia no és tanta. Potser m'equivoco. Ho miraré i en faré un post.
3.6.09
Oscar Ramírez ha dit…
Agnès, bo aìxo dels xinesos. El cert és que compren contenidors sencers que arriben via maritima i que sovint paguen entre diversos propietaris de botigues. Potser per això tots els xinesos tenen quasi tots els mateixos productes.
3.6.09
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

-
Imatge
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”.  Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat.  Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
Més informació

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

-
Imatge
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant.  L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Més informació

A10

-
Imatge
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest   blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs.  La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada.  Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Més informació