LA ROJA PERD: ADÉU AL SOMNI DELS RAMATS

A Zapatero se li compliquen les coses. La derrota de la selecció espanyola contra els Estats Units acaba d’evidenciar que hi ha crisi profunda i posa contra les cordes al president del govern. La “roja” portava dos anys sense perdre, estava batent records a tort i dret i, el que encara és millor, mantenia aïllats dels problemes comuns i entre ells la crisi a tres quartes parts del país que, en ramats i reunits als bars o a les cases particulars, cantava els gols de la selección amb la bufanda al coll, la cervesa en una mà i el cigarret a l’altra.

Mentre hi hagi futbol i la selecció guanyi, no hi ha crisi ni problemes. El govern de ZP ja ho tenia tot previst i per això, en cas que la derrota de la selección s’hagués produït abans, haguéssim tingut al Barça com a icona estatal. Ja imagino a Matias Prats dient: “La selección no gana pero un equipo nacional si lo hace y a lo grande. El Barça de Guardiola es lo mejor que se ha visto en los últimos tiempos y en el militan muchos de los jugadores de nuestra querida escuadra roja”.

Però el Barça ha acabat la temporada i la selección ha punxat abans d’hora. Ara Zapatero haurà de buscar nous amulets, elements de distracció que evitin que els ciutadans toquin de peus a terra. Potser una nova epidèmia mundial que s’inicia a les Amèriques i acaba arribant a Europa. Potser un escàndol per uns vestits regalats a un president autonòmic, potser…

Davant del dubte i per si la falten idees, cosa més que probable, li proposo a ZP que inicii un conflicte internacional amb els Estats Units com a únic causant del final del somni que mantenia dopada mitja Espanya. Ara que es buscava la millora de les relacions entre el país del “fast food” i el del “food & drink”, justament ara… ens foten el pa del cistell i ens guanyen al futbol. Però qui s’han cregut que som!