MÍTINGS I CANDIDATS MADE IN USA

M’encanten les campanyes electorals, m’emociona seguir-les, palpar tot l’ambient que es mou al seu voltant, a pocs metres dels candidats i dels caps de campanyes, dels estrategs que marquen els discursos i els argumentaris a seguir. M’apassiona comprovar com una idea sorgida en un despatx, una sala de brainstorming o un think tank acaba seduint als militants i simpatitzants i aquests ho transmeten a les multituds i les masses.

L’únic que no comparteixo és aquesta mania que tenim de copiar les formes i accions de màrqueting dels nord-americans. Primer es van importar els mítings en què el candidat queda envoltat de públic. Al davant hi té als qui ha de convèncer i al darrera, distribuïts per edats, sexes i races, als qui ja ho estan perquè són militants del seu propi partit.

En aquesta campanya que estem vivint a Catalunya ja hem vist un nou element importat dels yankis, el micròfon de cara que substitueix al de sempre. El candidat no ha de pujar a un faristol a llegir cap paper adreçant-se al micro central. Ara el porta enganxat a la galta i enlloc de quedar-se quiet té plena llibertat, es mou de punta a punta d’escenari aportant més proximitat i calidesa a l’acte.

Personalment no m’acaba d’agradar aquest plagi de les accions que neixen a Estats Units perquè es vol donar la sensació que tot allò que fan allí està de primera i cal aplicar-ho aquí. I no és així, crec humilment. En tot cas, si s’entesten a seguir plagiant, el proper pas serà importar allò que més sensació va causar a les darreres eleccions nord-americanes, un president de color.

Us imagineu que també ens ho copiéssim? Ben vist, com els principals partits no tenen relleu per als seus líders, quan en busquin de nous que els cerquin a l’estil Obama. A més, com en Zapatero ja ens té negres a tots, segur que ens anirà de primera.

El que més greu em sap és que anem sempre un pas enrera i no siguin ells, els Estats Units, els qui es facin còpia dels nostres invents. Mentre allí monten el gran pollastres, a Europa encara no hem descobert la gallina dels ous d'or.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS