MONTILLA I LA GARANTIA

Aquesta ja és l’última que ens podien vendre, el lema de campanya del PSC per a les autonòmiques amb Montilla al capdavant. El lema “Garantia de progrés” fa riure, senzillament. Si Montilla és aquesta garantia,comencem a marxar del país i que Déu agafi confessats als qui es quedin. Home, dit ras i curt, Montilla i el PSC són, a hores d’ara i vista la seva eficàcia compartida amb els dos socis de govern, garantia de res i no pas de progrés.

No seré jo qui dirà en aquest blog a qui s’ha de votar el proper 28-N però si que m’atreveixo a dir a qui no cal donar suport electoral: als qui ho han fet pitjor impossible, als qui han comés errades que mai han admès i que mai han tingut “pebrots” de dimitir, als qui porten set anys col•locant a amics i coneguts als llocs de responsabilitat ben pagats, als qui aprofiten el final del seu mandat, conscients que ja són cadàvers polítics, per a blindar als qui ja havien endollat prèviament, als qui han permès que el nostre país hagi passat de ser el “motor econòmic de l’estat” a convertir-se en “la bugia sense filament que no permet encendre ni un encenedor”.

A aquests, amics, a tots aquests, no els hem de votar. Que cadascú triï a qui vulgui a les urnes però que no cometi l’error de tornar a donar poder als qui trenquen tot allò que toquen i que amaguen més brossa sota la catifa que els lladres de Marbella. Si us plau, que qui entri no estiri massa de la manta perquè gràcies al tripartit sota el nostre estimat país ja no hi queda res, ni els seus ciments ni els progrés necessari per fer-ne de nous.