AGRICULTURA MENTAL

La presentació del nou disc del XavisS a la Biblioteca Pública de Tarragona ha estat, clara i senzillament, un èxit. En primer lloc, i gràcies als organitzadors, pel format reduït i casolà que ha generat un clima proper, un ambient molt agradable entre el públic. Combinar un espai cultural ple de lletres amb més lletres i sons és una iniciativa molt encertada. I en segon lloc perquè l’actuació, el petit tast acústic del nou treball combinat amb peces dels altres dos discos del XavisS, ha tingut un notable alt entre els assistents. Acompanyat a la guitarra pel Miguel Zanón, productor del disc i músic més que consolidat, el XavisS ha regalat un cop més aquesta veu tan especial que el caracteritza, trencada a l’estil dels clàssics italians i profunda si pensem en JJ Cale o altres cantants que s’endinsen dins el cos de l’oient.  Convertir temes com “No vull ser jo qui arribi tard” que al CD té molta més riquesa instrumental o “Pol” que en la versió original és un duet e...

Entre una imatge i l’altra hi ha un espai de temps, una època de paciència plena de la passió per ordenar elements i objectes que han estat encaixats, en calma i esperant-se prudentment. Entre la primera i la segona foto hi ha el resultat de molta feina i d’un repte que, com tots si ens ho proposem, s’ha superat.  I al final, entre ambdues imatges hi ha, únicament, una etapa que segueix en un nou paisatge, amb les mateixes cares amigues però amb les mateixes absències sempre doloroses. Tots els somnis costen però sempre arriben.

Els títols de les cançons del nou disc del XavisS , que es presentarà oficialment aquesta nit (21 hores a la Biblioteca Pública de Tarragona) no són pas per casualitat. Perquè sempre hi ha UN MOMENT per iniciar el VIATGE desitjat ara sense pors, tot fent CAMÍ , ple de VALORS que no ens facin perdre aquells ESPAIS respectats en tot moment que ens permetran, tocant amb els peus a terra, VIURE I VOLAR . I us prometo que NO VULL SER JO QUI ARRIBI TARD tot just ara i UN DIA MÉS . Perquè el temps passa, les persones creixent i maduren, mentre els nens s'alçen, també el POL . I tornem, al seu costat, als nostres inicis. La presentació d’avui té un caire molt diferent a altres ja fetes. El nou disc és ple d’aromes nous, de lletres ensinistrades i meditades, refetes a cop de sentiment i amb l’única intenció de fer gaudir, nodrir i aprendre. Aquests dies els mitjans de comunicació ens fan costat, com sempre, per donar a conèixer una criatura que el XavisS ha parit amb el pas del...

L’hivern de l’esperit és l’única estació que té alguna cosa a dir.   Permeteu-me que inicií així aquest escrit, amb un dels pensaments lleugers que formaran part del meu futur llibre que, si tot va bé, podria publicar a meitats d’aquest any. Abans tocarà presentar-ne uns altres dos que estic enllestint aquestes setmanes, en un dels casos, i tot just començant, en l’altre cas.  En tot cas, el pensament s’escau perquè hi ha tres amics amb els quals, ara fa uns dies, varem parlar, tot fent una agradable tertúlia intel·ligent i amb debat, d’aquelles que tant m’agraden i per sort puc gaudir, de la necessitat d’anar per la vida nets i lleugers d’equipatge.  Als tres – Antonio, Pere i Anton – els dec aquest post on mantinc allò que vaig dir, i ells van compartir, quan parlem de permetre que sigui el nostre interior el qui ens parli en moments durs o que reclamen exercici d’interiorització. És just en aquest instant, quan deixem que en la foscor d’aquest hivern...

Sobta pensar en la possibilitat que el famós dramaturg Bertolt Brecht, conegut pels seus discursos pacifistes i contraris al feixisme, i persona molt propera al marxisme, pogués haver escrit poesies dedicades a l’exèrcit alemany de la Primera Guerra Mundial.  Aquesta possibilitat la dibuixa ara Stephen Parker, historiador que d’aquí a ben poc publicarà la primera biografia sobre Brecht escrita en anglès. I la fonamenta tot havent llegit els diaris de joventut de l’escriptor, concretament les seves paraules de l’estiu de 1914 – Brecht tenia 16 anys – on l’autor de “La mare coratge i el seu fill” i altres poesies pacifistes, apunta literalment: ahir vaig enviar el poema “Fa cent anys” que vaig escriure a la nit i després vaig veure que hi faltaven diverses coses i que el títol noi estava bé.  Aquest poema es va publicar en una revista literària que publicaven ell mateix, Brecht, i els seus amics. En aquest poema, i en un altre que té les mateixes connotacions, l’es...

Aquests primers dies de funcionament del nou blog estem acabant d’ajustar certes errades que provoca la nova plantilla. Tot i que és moderna i elegant, provoca encara algunes errades que cal millorar. El text publicat no surt ajustat als marges, els títols dels escrits no tenen accents, alguns dels escrits anteriors surten xifrats amb codi html i molts dels correus que es reben quan envieu comentaris també arriben amb caràcters estranys.  De moment s’estan recuperant els escrits ja publicats abans, en època del “tot és possible”, un per un. El problema dels accents dels titulars esperem solucionar-ho en pocs dies i pel que fa als comentaris que rebem codificats, tenen com a solució la seva traducció al seu idioma original mitjançant un programa. Succeeix bàsicament amb alguns dels que arriben des de la zona USA i Amèrica Central des d’on escriuen, per exemple, l’Antonio (Estats Units) o l’Alejandro que ara viu una temporada a Costa Rica. Del problema se’n diu transliterac...

De totes les assignatures pendents que els queda cada any a les administracions, i als seus organismes autònoms, caldria recuperar una bona intenció, proposta millor dit, que va llençar a finals del 2013 la Dirección General de Tráfico (DGT). Es tractaria de realitzar una prova als conductors perquè puguin renovar el seu carnet de conduir.  S’entén que amb el pas dels anys es perden certes nocions de la senyalística que permet circular en ordre per carrers, carreteres, autovies i autopistes. Refrescar la memòria als qui condueixen seria doncs, sota el meu parer, una iniciativa molt útil per,de pas, garantir la seguretat de tothom.  Perquè a la pèrdua de les nocions essencials apresses i saber què volen dir totes les senyals hi hem de sumar - i és així per més que es molesti el lector - la pèrdua dels bons hàbits de la conducció. Molts conductors condueixen a diari els seus vehicles fent nombroses infraccions, saltant semàfors en vermell, no fent cas de moltes de le...

Abans d'iniciar l'escrit vull donar-vos les gràcies per haver donat l'acollida que li heu donat a aquest nou blog. El primer text, publicat ahir, ha superat amb escreix les previsions que havia fet. I gràcies també pels missatges via email que m'heu enviat els amics que sempre heu seguit la meva activitat blocaire i em diueu que seguireu llegint-me cada dia. Petons i abraçades a tots i totes!  Vaig pel tema que toca. Aquesta setmana serà important per la gent que seguim al XavisS des de fa molts anys i especialment per als més afortunats que tenim el plaer de col·laborar en els seus discos. Us poso al dia de tot perquè hi ha molts detalls a comentar.  El nou disc es diu “Un dia per descobrir”, sortirà a la venda demà dimarts, es vendrà a totes les botigues, Media Markt, Fnac, El Corte Inglés i molts altres espais. El primer single serà la cançó “Pol”. El vídeo d’aquesta cançó, amb un nen i la dansa com a protagonistes (el nen de la foto), ja esta gravat i s’...

És el capvespre d’un dia i estic assegut veient jugar a uns nens. Jo faig les coses de sempre i ells pensen que tot és nou... (As tears go by) No sabia com iniciar de nou el contacte des d’aquest blog que vaig tancar, pels motius explicats al seu moment, a finals del passat mes d’agost. Llavors es deia “Tot és possible” i ara té una nova capçalera, un nou disseny, una estructura molt més completa si mireu els dos menús que es poden consultar. I un nou nom: AGRICULTURA MENTAL Els mesos han passat i superada la sequera de paraules que m’ha mantingut aïllat de la capacitat de generar paraules i textos, retorno guarit. Com vaig anunciar al meu Facebook fa quasi un mes, torno i ho faig per iniciativa pròpia però també empès pels amics que han insistit, sempre bonament, en la necessitat, també seva, per fer possible aquest nou viatge que s’inicia tot just ara i després de la pausa. En aquest blog no s’ha eliminat cap dels textos anteriors.  Els escrits del “Tot és poss...

Sota aquest títol tan suggerent, “Un dia per descobrir”, es presenta el nou treball musical de l’amic i cantautor XavisS. Un cop més ha estat possible una col·laboració conjunta i he pogut fer sis de les lletres d’aquesta petita joia que ha quedat de primera i que convida, mentre escoltes els temes que la configuren, a pensar en moltes coses, fets i persones.  És un treball que cavalca entre l’intimisme i la positivitat, que no deixa enrere les experiències que vivim a la vida però que les evidencia des del cantó més amè. Deu cançons en català i dues d’elles versionades a més en italià. La col·laboració de la Virginia, canta del grup La Porta dels Somnis, en una d’elles. Una secció de corda que aporta encara més vida i majestuositat a algunes de les cançons. En resum, una feina ben elaborada, a consciencia, que ja veu la llum al mercat. El single de llançament es el tema “Pol” que parla de la relació entre una mare i el seu nen petit, que dibuixa com evolucionem amb el...

Recuerdo los paseos con don Jaime desde que apenas sabía andar y, para no cansarme, ni cansarle, iba en triciclo. Casi todo el tiempo caminábamos en silencio… Mi conversación a los tres años no era muy animada y él hablaba muy poco, solo lo imprescindible o incluso menos. Sin embargo, me enseñaba mil cosas. Aquest és un fragment del llibre "El mar y otras cosas de las que también me acuerdo" de l'escriptora Mónica Gutierrez Serna. L'obra és una reflexió cap a la nostàlgia, una mirada al passat sempre tendre dels moments que ens feien feliços. Si teniu una estona, us podeu endinsar en els paisatges que ens proposa, ens els personatges que hi dibuixa i la passió del pas dels anys.