FEDERICO, DE NOU


He retornat a les lectures de Garcia Lorca, el meu poeta i autor teatral favorit des de sempre. Tinc totes les seves obres completes, llibres biogràfics i altres que parlen de la seva relació amb Salvador Dalí o Buñuel.   

Curiosament he tornat a llegir els seus llibres aquests dies perquè, l’altra dia i no sé el perquè, em va venir al cap l’inici d’una poesia d’ell que diu:

Y yo me la llevé al rio creyendo que era mozuela pero tenía marido

Aquest fragment de “La casada infiel” ha estat el tret de sortida de la recerca de moments anteriors perquè, a mi, llegir a Lorca em porta records de fa uns quants anys, de l’època en que el vaig descobrir gràcies a una sèrie sobre la seva vida que va produir la televisió espanyola. 

De Garcia Lorca tinc una joia que conservo amb molta cura i que té més de 80 anys. Es tracta d’un disc que va enregistrar el poeta l’any 1931 al costat de la Argentinita, una cantant i actriu famosa en aquella època. Al disc, ella canta i ell toca el piano. Els temes, lletra i música, són del propi Garcia Lorca. Comparteixo aquest vídeo d’una de les cançons, per a mi les més divertida i maca de tot el disc. El tema es diu “Anda jaleo”. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA