12 d’octubre 2016



Penjava els morts a la finestra, volia que el vent acaronés els seus rostres. Llavors sortia ella i se’ls mirava mentre el vent li acaronava els pits foscos de lluna plena. El silenci era conquerit per una orgia d’aromes i els adéus es repetien.

Els morts penjats a la finestra ara plena de malsons, retorns a cap origen i camins nus. Llavors sortia ella i alletava als cossos sense vida, amb els pits foscos com el dol de la pèrdua. 

De matinada: finestres buides, morts absents, aroma a res. I ella, estesa a terra i plena de sang, nua i quieta, en cos present.


NOTA DE L'AUTOR: Els textos d'aquest bloc no responen a cap realitat i esdevenen ficticis, no tenen destinatari ni punt de sortida o arribada. Són això, textos.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -