05 d’octubre 2016



Recupero un text meu perquè la imatge escollida avui convida a fer els comptes i recomptes que tots hauríem de fer, de tant en tant, per situar-nos. L’art de perdre és un text del meu llibre “Invasió de camp” que guanya actualitat aquests dies, als meus dies en aquest cas. Em sap greu perdre a segons qui o segons què però, i això és basic, quan no et deixen triar tot i saber què no és el final que toca, perds allò que no vols i altres perden allò que no haurien d’haver perdut mai. El temps, un cop més, marca a tothom el camí segons les pèrdues que ha tingut, viscut o triat. 

En fi, que el text és aquest i que la imatge és metafòrica... i ben lligada a l’escrit. 

 L'ART DE PERDRE

Com diu la poetessa Elisabeth Bishop, l’art de perdre es domina fàcilment i hi ha tantes coses decidides a perdre’s que la seva pèrdua no és cap desastre.

De fet, tots perdem un dia cada dia. Perdem cert temps amb segons què i perdem emocions molt properes, objectes quotidians, el cap per amor, les llàgrimes per soledat. I perdem aromes de cases que deixem enrere, olors de pells amades que reposaven a les parets de la cambra, carrers que ja no trepitgem, les gotes de pluja que toquen als altres.

Perdem ciutats, persones i els seus paisatges. La pell en cada gest i l’aire que s’escapa a un pam del nostre nas, i els noms de totes les persones que no hem conegut i en haguessin estat properes, el tacte de les seves mans i la dolçor dels seus rostres. Tots perdem alguna cosa en l’art de viure. I no és, en cap moment, una pèrdua real ni cap desastre. 


One Response so far.

  1. Magnolia. says:





    Ja, qui no sap lo que es perd.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -