AGRICULTURA MENTAL

Barbara Ayuso signa un genial article que parla sobre l'amor i el romanticisme, trencant mites i recordant gestos passionals, a la revista cultural Jot Down. No es tracta de creure en tot el contingut - o sí- ni de concloure (si ara esteu en estat d'enamorament) que la periodista erra i no té cap raó. Com en tot, també en l'amor hi ha sempre - i només- la meitat de la raó de la meitat que us/ens toca.  L'article, que podeu llegir AQUÍ , és molt recomanable. Assaboriu-la amb calma. És llarg (com certs amors) i ple d'intel·ligència emocional (la que no té cap història d'amor).

Les persones que heu estat més a prop meu, ja sabeu els meus gustos musicals, literaris i cinematogràfics. Sí, ja que són ben diversos perquè m’encanta tastar constantment de plats ben diferents i crec que en la varietat hi ha la riquesa. Però de ben segur que, els qui dic que em coneixeu bé, sabeu que una de les meves pel·lícules preferides és “Mis tardes con Margueritte”.  Els dos protagonistes fan un paper únic en aquesta adaptació que el director Jean Becker va fer del llibre de la Marie Sabine Roger. Els dos actors són el camaleònic Gérard Depardieu i la delicadíssima Gisèle Casadesus. El paper d’ella, de la Gisèle, em va deixar bocabadat perquè desprèn tendresa en tot moment. I també perquè quan es va rodar la pel·lícula, aquesta actriu tenia 96 anys.  Feta la descoberta, aquests últims set anys he anat seguint la trajectòria professional de la Gisèle i he tingut l’oportunitat de veure algunes de les seves moltes pel·lícules tot i que el meu francès està ...

Arriba la tercera entrega del projecte “Tast de lletres” que vaig crear a finals de l'any passat a través de youtube i que té, com a base, els textos del meu nou llibre en format de veu i vídeo. Espero que us agradi i ja sabeu que us podeu subscriure al canal de youtube per rebre un avís cada vegada que hi publiqui un nou document. Sota el vídeo hi ha la franja vermella de subscripció.

Els companys del diari Avui - El Punt, també s'han interessat en saber com plantejo l'etapa promocional del nou llibre i quins detalls, petits i més importants, envolten aquesta nova obra. Avui en parlen amb detall, recordant que la "Gira dels Dervixos" és a punt de començar i arribarà ben lluny. Gràcies a ells per interessar-se pel tema i especialment a l'Isabel Martínez, la companya periodista que m'ha entrevistat. 

L'any ha començat amb la promoció del nou llibre. Aquests primers dies de gener, són diferents els mitjans que m'han contactat perquè expliqui com és la nova obra, de quina manera s'ha gestat i què considero que aporta a la meva trajectòria i al panorama literaria en general. La periodista Cristina Valls em feia, recent arribat d'Itàlia, aquesta entrevista que ha publicat el Diari de Tarragona. Us convido a llegir-la. 

Amb la presentació als mitjans de comunicació dels actes que en formaran part, la ciutat de Reus ha donat ja el seu tret de sortida a la seva capitalitat catalana de la cultura. Hi ha programades moltes accions amb l'objectiu d'arribar a tot el gran públic. S'hi han mullat moltes entitats i estic convençut que serà un any ple d'èxits i molta cultura. Us convido a llegir la noticia publicada pel Reus Digital ( aquí ).  Avui he tingut el plaer d'assistir a la presentació per la premsa i espero poder partcipar activament a algunes de les activitats previstes.

És ben sabut que el nivell cultural i intel·lectual del 90% dels youtubers és subterrani o del tot inexistent. Molts d’ells comencen la seva “carrera” fent vídeos quan són adolescents i decideixen abandonar els estudis per dedicar-se a alimentar tropes de seguidors – de la seva edat i encara més joves- que els tenen com a referent.  Aquest parell, que es diuen Maiden i Natàlia, han fet els seus propòsits per al 2018 i com veureu, cap d’ells té motivació per aprendre massa cosa. Ell pretén treure’s el carnet de conduir, fer esport (un clàssic) i aprendre anglès (idioma que avui en dia és a totes les escoles i instituts). Ella, més curta que ell en aquest cas, vol saber com lluitar amb l’espasa d’Star Wars que li han regalat, arribar a primera divisió de futbol al joc del Fifa i “llegir un llibre”.  El problema, amics i amigues, és que aquests personatges són el referent de milions de nens i nens de tot el món perquè tenen milions de subscriptors als seus canals que...

El públic aplaudeix i jo aplaudeixo al públic. Érem en igualtat de condicions i ha guanyat el gest de compartir experiències. S’inicia aquell moment d’aproximació que uneix al personatge que ha creat l’obra i al personatge que la devorarà atentament amb els ulls i el pensament. Autor i lector es miren a la cara, als ulls, a l’ànima. Saben que es necessiten.  Se m’apropa una noia jove. És la primera que ha comprat el llibre i vol que li dediqui. Em mira amb molta sorpresa. Li demano el nom. Oriana, em respon.  I afegeix una explicació que em delecta, sorprèn i encanta. És el primer cop que va a una presentació d’un llibre, a un acte literari. Se sent agraïda, diu que s’ho passat mot bé i que allò que he dit durant l’acte, l’ha deixat sorpresa. Assegura entendre el perquè de certs patiments meus, li encisa el meu optimisme quan parlo de moments tristos o delicats, és conscient de la diferència d’edat que ens separa però llegeixo, als seus ulls, que ha patit moments...

Són quarts de nou de la nit d’una dia fred que anuncia gel per les següents hores. S’ha acabat ara mateix la presentació del meu nou llibre aquí, a la ciutat d’Altamura. De nou, Itàlia m’ha acollit amb plaer i jo m’hi he lliurat amb més ganes que mai. L’acte ha durat tres quarts d’hora i ha estat molt amè. La Carmen, una noia jove que ha vingut per sorpresa convidada pel meu germà italià, Bartolomeo, ens ha posat la banda sonora de la tarda. Nosaltres dos, el Bartolomeo i jo, hem fet allò que sabem fer millor: parlar i fer de la conversa un acte de cultiu i aprenentatge.  A la presentació he parlat de tantes coses i conceptes... Agricultura mental com a mètode de supervivència personal i transferible als altres, la transhumància com a eina vehiculant de l’aprenentatge tranversal de les persones i les ciutats. També m’han preguntat sobre el tercer element que existeix en alguns dels meus textos, rere el mar i el cel, i ho he aclarit: és l’home. A ell l’hem de dotar de la...