12 de febrer 2017


Text irònic fet mentre sona al fons la dutxa i espero noves imatges, nous impulsos, nous tactes. 

...

La tarda s’ha anat dormint sobre els murs. Sobre les llambordes de l'estret carreró d’entrada al nostre hostal, la seva última mirada descansa sobre un racó ple de preguntes. Sembla esperar que aquella mirada de sensacions passi per l'alambí del temps i així poder beure en silenci els records.
A la cambra hi passen altres coses. Un grup de cadires juga a les pel·lícules fent-se senyes sense que els seus braços arribin més amunt que l'estilitzada tauleta. El penjador -vestit de semàfor verd- contempla en la distància la jugada amb sòbria elegància. Al seu costat, un paraigüer amb una llibreta daurada porta el tempteig. Sobre una taula, dos diaris riuen i s'intercanvien les notícies ràncies del matí.

Des del fons arriben atenuats els sons d'una hora incerta marcats a la campana d'una tassa de cafè amb cullereta de plata.

A la tarda se li tanquen els ulls. Arribant de les neveres i en un fred allau, la nit es va apoderant del carrer a cops de les manetes del rellotge de paret. La llum artificial trenca el joc d'ombres i el llit torna a gemegar, amb plaer.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -