AGRICULTURA MENTAL

Els darrers dies, coincidint amb l’augment de la meva presencia   a esdeveniments socials i culturals a la ciutat de Tarragona, diverses persones m’han preguntat si crec que es faran els Jocs del Mediterrani o si penso que no es faran.  I la meva resposta ha estat en tots els casos rassa, curta i contundent: NO. Acte seguit argumento la meva opinió tot dient, com faré ara, que no hi ha diners per invertir en esdeveniments de tercera categoria com els Jocs que, i no ho oblidem, no reuneixen mai a atletes d’elit ja que es tracta d’una reunió de països que aporten esportistes de nivells inferiors.  Que no vol dir pas que siguin dolents, que quedi clar, però que els jocs no són ni les olimpíades ni els campionats mundials ni els europeus de res.   A més la previsió de construir un pavelló de bàsquet per a 5.000 persones en una ciutat on hi juga el CBT i com a molt el van a veure un miler de ciutadans és de bojos. Com ho és també la intenció de fer un e...

Em diuen els responsables de Il Mattino , el principal diari de Nàpols, que ja m’han enviat a casa un parell d’exemplars de la seva edició del passat divendres 22 de març. Hi surt l’entrevista que em varen fer per parlar del llibre Agricultura Mental. Com en l’anterior, Aforo Completo, havia dedicat diversos textos a les illes del davant del Golf de Nàpols i al tenir previst presentar-lo en aquests indrets properament, varen creure oportú dedicar-me un espai a aquest diari.  De moment, pendent de rebre els exemplars en paper, m’han fet arribar la maqueta de l’entrevista que us he traduït. Amb el Piero Santonastaso, Cap de Cultura del diari i periodista amb qui vaig conversar, toquem temes ben diversos però tots vinculats al món de l’art d'escriure. Espero que us agradi.  Titular de l’entrevista: “Les lletres, com els colors, s’han de saber combinar amb prudència per evitar mals majors a l’usuari”  Entrevista: Les lletres són universals i no tenen distà...

Breument he de dir que tot avança bé a nivell musical. En primer lloc perquè el projecte de gravació del nou disc del cantant alguerès Samuele Arba, finançat a través de la campanya de micromecenatge a Verkami i en la qual he pogut col·laborar com a un dels mecenes, podrà tirar endavant. Al final s’han aconseguit els diners que feien falta i ara s’inicia l’enregistrament del nou disc que es presentarà a El Magatzem de Tarragona a finals del proper mes d’abril. I en segon lloc perquè aquesta setmana el XavisS entrarà a l’estudi de gravació per començar a treballar a fons en el seu futur disc que serà en català i en italià. Em queden per enllestir dues lletres del futur treball però la resta ja estan acabades i entregades. Ara cal donar el seu temps al cantant, al productor i als tècnics de l’estudi per fer les coses com toquen.  Que la música no s’aturi!

D'ençà que no fuma s'ho passa "pipa".

@sended by android La vista des de la cambra, que de fet és un pis sencer, proporciona la calma necessària per regalar a la ment els instants en blanc que li permeten generar paraules belles i noves. El balcó és un ull al mig del bosc que es dibuixa al fons i el camp d’oliveres més proper. Els arbres canten amb el vent lleuger i l’aroma de muntanya fa de partitura, pàgina en blanc primer, on la melodia són les teves passes pel terra de fusta que cruix lleugerament i amb harmonia.  I la nit va cruspint-se el núvols en un cel que obscureix i no fa por. Tot són parpelleigs, mirades a un fons invisible que s’omple de desitjos i que evidencia un nou estat: felicitat permanent en un espai absent.  

@sended by android Baixo al poble vorejant la carretera i endinsant-me en una natura nova que m’acull. I em posa l’abast un paisatge suau i verdós, arbres encara adormiscats per la gelera de la nit. Humitat regalimant per uns troncs que són niu de bestioles tímides. Un esquirol se’m presenta a mig camí però té pressa i s’amaga entre la verdum de les soques.  A cada pas hi ha més rumors. Rumors de les branques que s’estiren i peten, d’un bri d’herba que reposa sobre els peus d’un petit pujol, d’un motor d’un cotxe que ha fugit de la gran ciutat i busca silencis aliens.  I al final de les petjades i els rumors, i del paisatge sempre fidel a la natura, el poble.

@sended by android A la tauleta de nit hi reposa Winston Churchill. M’he endut les seves memòries per comprendre millor a aquest estrateg que ara, en la cambra blanca i lluminosa, inundada pel sol que saluda amb ganes aquest matí, demana pau i calma per ser entès.  També hi ha a la tauleta l’Omar Faruk Teklibek. He triat les seves notes orientals i els aromes a desert de nit que destil·len les seves composicions. Sí, aquest flautista turc m’ha robat l’ànima que ara vola lliure per l’ambient d’una estança on he dormit viatjant a paradisos inventats. I el somni ha esdevingut veritat. El que veuen els meus ulls no té cap nom cert. Però intento buscar-ne un mentre en Churchill i l’Omar van de bracet regalant-me un nou dia. Les lletres i les notes no viuen en guerra i són de la pau devotes.