LES LLETRES, COM ELS COLORS, S’HAN DE COMBINAR AMB PRUDÈNCIA
Em diuen els
responsables de Il Mattino, el
principal diari de Nàpols, que ja m’han enviat a casa un parell d’exemplars de
la seva edició del passat divendres 22 de març. Hi surt l’entrevista que em
varen fer per parlar del llibre Agricultura Mental. Com en l’anterior, Aforo
Completo, havia dedicat diversos textos a les illes del davant del Golf de Nàpols
i al tenir previst presentar-lo en aquests indrets properament, varen creure
oportú dedicar-me un espai a aquest diari.
De moment,
pendent de rebre els exemplars en paper, m’han fet arribar la maqueta de l’entrevista
que us he traduït. Amb el Piero Santonastaso, Cap de Cultura del diari i
periodista amb qui vaig conversar, toquem temes ben diversos però tots
vinculats al món de l’art d'escriure. Espero que us agradi.
Titular de l’entrevista:
“Les lletres, com els colors, s’han de saber combinar amb prudència per evitar
mals majors a l’usuari”
Entrevista: Les
lletres són universals i no tenen distància. Fa pocs dies va arribar a les
meves mans el nou llibre d’un autor espanyol i enamorat de la nostra Itàlia.
Oscar Ramírez Dolcet posa a l’abast del
seu públic la seva particular Agricultura Mental – així es diu la seva darrera
creació – després d’haver-nos descrit amb tanta bellesa i poesia, potser com pocs italians ho faríem, les
nostres illes que coneix tan bé. Ramírez, membre de la Catedra Miguel Delibes o la Red Mundial de Escritores, en presenta el seu onzè llibre. L’autor atén les nostres preguntes molt
amablement.
On ha cultivat
les idees d’aquesta agricultura que ens presenta al seu últim llibre?
Algunes estaven
ja cultivades dins meu i feia falta deixar-les madurar. Altres han crescut
lentament a l’exterior i algunes ho han fet de cop, brotant d’un dia a l’altre.
Recullo idees i pensaments de tots els moments del dia i al final, amb el pas
dels mesos, faig la collita.
Tota la collita
es pot aprofitar o part d’ella es llença?
Aquí no es
llença res. Els textos que no acaben d’estar madurats no entren en un llibre i els
que necessiten petits retocs es poleixen. Però normalment, i per sort, tal com
surten no pateixen canvis. Serveixen o no serveixen però no hi acostuma a
haver-hi un punt intermig.
I costa molt
escollir què arribarà al lector final i que es quedarà en un calaix?
Les lletres en un
paper són com els colors en una paleta del pintor o a les mans d’un artista. S’han
de saber combinar amb prudència per evitar que tot faci mal als ulls. Escriure,
pintar, esculpir o crear altres peces d’art suposa un exercici de sinceritat
amb tu mateix per saber què pots posar a l’abast de tothom i quines creacions
has de descartar.
Si apropes al teu públic tot allò que crees estàs cometent
una errada greu perquè pot significar dues coses: que no saps fer allò al que
et dediques o que ho fas perquè el teu entorn et diu que en saps i t’enganya.
De cada deu creacions que fas, sigui al camp que sigui, com a molt en podràs
compartir amb el públic la meitat. Fer xurros és molt senzill. Fer art en la
vesant que sigui, i sobretot en l'àmbit de les lletres, costa molt més.
I com es pot
diferenciar per a descartar el bo del dolent?
Escrius i quan
acabes de parir el text t’ho mires amb calma. Si et convenç al cent per cent ja
pot anar endavant. Però si et convenç menys val més que no t’enganyis i ho milloris
o ho abandonis.
Quina agricultura
mental trobarem en aquest nou llibre?
La que és
personal i fruit de les vivències personals i sentimentals. La que és molt
personal i que es tradueix en amor cap a les persones que més estimo. I una
part en to sarcàstic que toca moltes vessants com la societat, els valors o la
política.
Quines vivències
personals i sentimentals hi llegirem?
De tot tipus. D’amor
quan parlo del darrer cop que em vaig enamorar de veritat -ja fa anys- de
desamor patit per altres experiències, també amoroses, més recents, del tracte
amb persones que enganyen a primer cop d’ull i et deceben, de retrobaments
esperats amb moltes ganes i allunyaments no entesos que acaben sent un regal.
Hi ha una mica de tot. Hi ha vida, la meva vida .
Podrem
escoltar-les en directe aviat aquí?
Espero que si. Si
tot va bé, i vostè ja sap que organitzar presentacions a països que no són el
teu costa sempre molt, vindré enguany a presentar Aforo Completo. Estic acabant
de lligar la ruta amb totes les ciutats. Havia de venir l’any passat i vindré
enguany. En aquest cas, més val tard que mai.
Per acabar, ara
en què treballa?
En una novel·la. Es
desenvoluparà a la ciutat de Tarragona, on visc i treballo, i als seus barris.
Hi haurà dos protagonistes, un periodista i una psicòloga, i altres personatges
secundaris que seran pacients de la doctora i amics del periodista. Pel mig de
tot plegat, intriga, sexe i passió, enganys i mitges veritats.
Un periodista de
protagonista... Serà autobiogràfica?
No. Òbviament hi
aportaré molts detalls narratius basats en la pròpia experiència però no
arribarà a ser cap autobiografia.
Comentaris
et vai enviar un misatge y alguna cosa vay fer malament per que crec que no el vas rebre