ÉS TOT MOLT MÉS SENZILL


Aquest escrit és el penúltim de la setmana, pendent del de demà dissabte i que estarà centrat en l'acte de presentació d'Agricultura Mental, el nou llibre que veurà la llum públicament i oficialment aquest vespre, a partir de les vuit al Cafè Metropol (al costat mateix del Teatre Metropol), en un acte amè i on estaré envoltat de molts amics i amigues. 

S'ha confirmat la presència de moltes persones, moltes més de les que esperava i aquest fet em satisfà, però també vull recordar que és un acte obert a tot el públic i amb entrada gratuïta. Aprofito ja per agrair l'aportació desinteressada, i exercici d'amistat personal, que faran, llegint els meus textos, la Magda Guillén, la Maria Hernández, l'Alejandro Pérez Machado, el Tomàs Carot i el Carles Castillo. I també les aportacions del Manolo Rivera, amic i editor, l'Ana Santos i el Mario Santos, de l'editorial Silva, i la del XavisS que posarà la música a l'esdeveniment. 

Amb persones com ells i amb els amics que m'acompanyaran per escoltar allò que llegim dóna gust i fa molt feliç a un servidor seguir presentant llibres i sobretot escriure'ls. Com a colofó final d'aquest escrit, un text enllestit fa pocs dies i dedicat a una persona molt especial. Com dic a la primera pàgina d'Agricultura Mental, aquesta obra està dedicada a un àngel que tinc al cel, a una Magnòlia que tinc a la terra i a un núvol  a qui va adreçat aquest text que he titulat com el post: És tot molt més senzill.   

És tot molt més senzill. La distància no és el temps ni els errors són cap excusa. Hi ha situacions prudents i algun moment que ens atabala. Però el gest sempre és present, el record que s'insinua i la mirada permanent. 

És tot molt més senzill. El viatge no s'acaba ni el silenci continua. Hi ha paraules que ens arriben i altres les pren el vent. I en el cel que tu repintes, dalt del núvol mai absent, hi reposo amb molta calma per si creus que et sóc urgent.

És tot molt més senzill. Hi ha l'andana encara buida i un camí on no hi perilles. Només pararà aquest tren si ets com ara i sempre brilles. Tot és molt més senzill si no et mires com et veus, si et dibuixes en l'espill.

Per acabar, i com deia al llibre Aforo Completo, un servidor ha renascut de nou, com l'Au Fènix, de les seves pròpies cendres. E sono qui, ancora vivi (I sóc aquí, encara viu). 

I de regal, una cançó plena de trens, desitjos i records. Si pogués amb la veu del XavisS

Comentaris

zel ha dit…
Recoi, enhorabona.
El text, preciós, però senzill? No ho sé, sovint la senzillesa és molt complexa...
Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies Zel. En la senzillesa hi rau la sinceritat.
Pere Sans ha dit…
Intens, inmens. Sort aquest vespre.
Oscar Ramírez ha dit…
Pere moltes gràcies.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS