PINZEuLLADRES (13): LA BICICLETA



La imatge triada en aquesta ocasió no és un quadre pintat en una tela. És una pintura impregnada en un arbre, d’autor desconegut, que em suggereix el següent:

Inicia el viatge en llibertat amb un manat de pins que es posa a la butxaca. Surt al pas de les mil flors que l’aire li regalen. I s’endinsa en aquell bosc on els arbres de desmaien. És gegant el moment de l’imprecís. I no sap si seguir al bosc o tornar cap al seu pis. La selva no és a casa ni el desordre es al camí. Perquè és ella, la persona, qui guia el seu destí.

Yves Montand acaba de posar poesia al text amb la seva bicicleta. 

Comentaris

Anònim ha dit…
c'est formidable Yves.
Oscar Ramírez ha dit…
Oui, il est. Merci.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS