04 de març 2013



La imatge triada en aquesta ocasió no és un quadre pintat en una tela. És una pintura impregnada en un arbre, d’autor desconegut, que em suggereix el següent:

Inicia el viatge en llibertat amb un manat de pins que es posa a la butxaca. Surt al pas de les mil flors que l’aire li regalen. I s’endinsa en aquell bosc on els arbres de desmaien. És gegant el moment de l’imprecís. I no sap si seguir al bosc o tornar cap al seu pis. La selva no és a casa ni el desordre es al camí. Perquè és ella, la persona, qui guia el seu destí.

Yves Montand acaba de posar poesia al text amb la seva bicicleta. 

2 Responses so far.

  1. Anònim says:

    c'est formidable Yves.

  2. Oui, il est. Merci.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -