DIA MUNDIAL DE LA POESIA



Coincidint amb aquesta celebració, la del Dia Mundial de la Poesia, aquest migdia m’ha entrevistat el Pablo Alcaraz al programa “La ciutat” d’Onda Cero.  Hem parlat sobre el llibre Agricultura Mental i sobre l’anterior, Aforo Completo, sobre els meus mètodes per escriure i la meva perspectiva al voltant del moment que viu la poesia i la lectura de llibres en general. Ha estat una conversa molt amena i agradable. 

L’entrevista s’ha iniciat amb la banda sonora de la pel·lícula “El Cartero y Pablo Neruda” una de les meves icones del setè art i que té com a protagonista a un des meus poetes predilectes. Neruda, com li comentava jo al Pablo durant l’entrevista, era molt senzill escrivint i per això va arribar a les grans masses. 

Comparteixo ara amb vosaltres aquest fragment de la pel·lícula, que us recomano que veieu, on el carter i el poeta parlen sobre les metàfores. 


I com és el dia de la poesia, les lletres i la creació, i sense que serveixi de precedent, us regalo un dels textos d’Agricultura Mental que mai s’ha publicat aquí al blog. És un dels últims que vaig fer i que varem llegir el divendres a la presentació oficial. 

I aviso, per evitar mals entesos i elucubracions mentals de segons qui, que aquest és un text generalista i que usufructua lliurement.

PECADOS DE AMOR

Los años les pasaron religiosamente. Y llegó el reencuentro imprevisto en esa especie de monasterio o convento que es la vida cuando no se cumplen los deseos del amor. Ella, teñida de dudas y silencios en su personal clausura. Y él, bajo el hábito de la tristeza que ni lo hizo monje ni lo convirtió en hereje en los rezos de la pasión, el goce y el deseo. 

Comentaris

Pere Sans ha dit…
Estàs fet un poeta de primera Òscar. Això del jugar amb la clausura i els sentiments hem sembla fantàstic.
Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies Pere. Són pensaments generalistes, situacions cotidianes que tots hem viscut. Potser per això us feu propis els sentiments quan els llegiu.
cantireta ha dit…
Algú a qui aprecio moltíssim va escriure un poema sobre un monjo en un claustre. És metàfora pura, i alhora és bellíssim.

Quins 4 minuts deliciosos ens has regalat, amb el video. L'hauré de veure, la pel·lícula.

Abraçades!
Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies a tu Cantireta. Les metàfores tenen una bellesa única si es saben utilitzar bé. La pel·lícula és molt bona. Si pots, no deixes de veure-la.
Abraçades!

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS