I SI JA NO QUEDEN ILLES?



En altres condicions la setmana que s’ha iniciat seria meravellosa per la intensitat amb que arriba però... què pots fer si ja afrontes el primer dia amb esgotament físic i mental? 

Per a fer-ho més poètic, i avui no utilitzaré cap text meu perquè no me’n surt cap, ens hauríem de preguntar, com ho fa Sabina... ¿Y cómo huir cuando no quedan islas para naufragar?

Com em va dir una persona molt important i a qui trobo a faltar molt, cal posar vida a cada segon que respirem. O sigui que seré positiu malgrat tot.  Per això us aniré informant dels mitjans que vagin publicant notícies referents a la presentació del meu últim llibre. Alguns ja ho han fet i altres ho faran. 

Ara segueixo treballant perquè treballar és, a part d’un plaer si t’agrada allò que fas, la millor manera de no pensar en altres coses. 

Per acabar: Quan no et quedin illes on naufragar, salva’t a la que trepitges tot i que no sigui la que voldries caminar. 

A PARTIR D’ARA, I COM A MÍNIM FINS DIVENDRES, POSITIVITAT.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS