I SI JA NO QUEDEN ILLES?
En altres
condicions la setmana que s’ha iniciat seria meravellosa per la intensitat amb
que arriba però... què pots fer si ja afrontes el primer dia amb esgotament
físic i mental?
Per a fer-ho més
poètic, i avui no utilitzaré cap text meu perquè no me’n surt cap, ens hauríem
de preguntar, com ho fa Sabina... ¿Y cómo huir cuando no quedan islas
para naufragar?
Com em va dir una
persona molt important i a qui trobo a faltar molt, cal posar vida a cada segon
que respirem. O sigui que seré positiu malgrat tot. Per això us aniré informant dels mitjans que
vagin publicant notícies referents a la presentació del meu últim llibre. Alguns
ja ho han fet i altres ho faran.
Ara segueixo
treballant perquè treballar és, a part d’un plaer si t’agrada allò que fas, la
millor manera de no pensar en altres coses.
Per acabar: Quan
no et quedin illes on naufragar, salva’t a la que trepitges tot i que no sigui
la que voldries caminar.
A PARTIR D’ARA, I
COM A MÍNIM FINS DIVENDRES, POSITIVITAT.
Comentaris