30 de març 2013




@sended by android La bellesa arriba en l’instant que separa el murmuri dels arbres empesos pel vent i el gemec de les branques quan hi ha calma. I no ve sola. L’acarona la imatge de vellesa d’un gos i un tractor que reposen, cansats del dia d’ara o de tots els altres d’ahir, al davant d’una casa que rep als visitants i els fa hostes. 

A ells no els passa res ni res els amenaça. Fet l’arqueig de les vivències tenen dret a aquest descans i al repòs que encara els quedi. Ja han complert la missió encomanada pel pagès que els acompanya i que ara no es veu. Un llaurant la terra i l’altre bordant valent. 

I en els ulls de la bestiola i en els fars del tractor vell hi divises un sol dubte: Demà, si torno a aquesta hora, seguiran estan presents?

6 Responses so far.

  1. Pere Sans says:

    ¡Quina foto més guapa Oscar! El gos està mort de son i tu fent-li fotos jijiji.

  2. Anònim says:

    Un escrit molt tendre

  3. Pere que el gos no dormia jajaja. És la seva posició natural, ulls clucs i esperant que el pagès surti d'esmorzar i el prengui a ell i al tractor.

  4. Anònim, moltes gràcies.

  5. Anònim says:

    Hem recorda a "la vaca cega" de Maragall.

  6. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega.

    m'agrada molt aquesta poesia. Gràcies!

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -