16 de març 2013


Una de les virtuts de la vida és la de sembrar per a recollir. Quan has dedicat els teus dies a compartir i donar-te als altres, escoltar i entendre, ajudar i deixar-te ajudar, parlar i cedir l’espai quan toca, no hi ha motius per a preocupar-se quan crides a reunió a les teves amistats. 

Perquè donar a conèixer quelcom que has fet, en aquest cas parlo de la presentació del meu últim llibre, no és només un acte social. És, amb totes les paraules, una reunió d’amics, dels amics de debò, que fan del moment una festa de companyonia única. 

Ahir al vespre al Cafè Metropol va haver-hi màgia, complicitat i molt d’amor. Més de vuitanta persones van omplir aquest espai durant una estona que va servir, a més de per escoltar la lectura dels textos, per al retrobament de tots ells. Costa que, amb la varietat d’amistats que tinc per les seves professions i les seves procedències (Tarragona, Reus, Cambrils, Constantí, El Creixell, Altafulla, La Fatarella, Cabacés, Madrid...) estiguin tots en un mateix moment en un sol indret. I es va aconseguir. 

A part dels qui s’havien disculpat per no poder venir, no hi va faltar ningú que hagi estat important en la meva vida fins ara. I això,amics i amigues, és un regal únic. 

Des d’aquest bloc dono les gràcies a tots ells però especialment als qui es van atrevir a parlar en públic com la Maria Hernández, la Magda Guillén, l’Alejandro Pérez Machado, el Tomas Carot i el Carles Castillo. També al XavisS i l’Adrià que van posar música a la vetllada, a l’Ana Santos que ha convertit una simple coliflor en una portada de llibre que agrada a tothom i al Manolo Rivera, el meu editor, per obrir l’acte i esbossar quatre detalls personals sobre un servidor des del prisma d’amic i escriptor. 

Com deia el Manolo, i em baso en les seves paraules, aquest llibre destil·la fel i mel. I ahir varem regalar una dosis de mel. 

Vull compartir, i ho avançava ahir, una petita mostra de les imatges de l’acte. Avui en parla el Diari de Tarragona i també us penjo aquí la notícia que han publicat. I per acabar, gràcies també a tots els lectors d’aquest blog, que cada cop sou més, per fer d’aquest espai un punt de trobada. 




21 Responses so far.

  1. Anònim says:

    Óscar mi enhorabuena más grande tras ver el éxito de tu acto. El libro me parece excelente una vez leído y releído. Se lo dejado a Mayte y cuando me lo devuelva lo pondré en la sala de espera de mi consulta con los demás que creo que pueden servir. Un abrazo.

    Antonio Guijarro

  2. Anònim says:

    Pajaruuu de primera! Una jornada inolvidable per als amics. Anton

  3. Pere Sans says:

    Ja he vist que va ser un exit aclaparador. T'ho mereixes amic. Aquest cap de setmana baixo i vull que me'n dediquis un.

  4. Oye una cosilla Oskitar: digan lo que digan aunque quienes lo digan no sean importantes sigues siendo una persona buena y de primera, de los que hay pocos y valen la pena conocer. Me gustó verte tan seguro y feliz.

  5. Anònim says:

    Alguien te dijó el viernes que tienes el guapo subido últimamente y es verdad. Estás superguapo y atractivo. Ya nos explicarás el secreto.

  6. Anònim says:

    Impresionante en una sola palabra. Si las imágenes valen más que mil palabras aquí se confirma. Enhorabuena Óscar.

    Vuelvo esta noche a Tarragona y con tu libro. Bueno el que ma he prestado Antonio y que dice que es muy bueno. Ya te diré.

    M.H

  7. Anònim says:

    Des dels Pirineus varem pensar el dvendres en tu molt. Ens va saber greu no poder-hi estar però ja saps que t'estimem molt. Ens truquem aquesta setmana i ens cruspim un arrosset? Un petó molt fort.

    Ricard i Marga

  8. Gràcies per tots els comentaris. Us responc a tots ara mateix.

    Antonio muchas gracias a ti. Me encanta que te haya gustado. De momento todas las opiniones que he recibido son buenas. Y a ver si te bajas unos días aprovechando que también baja Mayte. Ok?

  9. Anton, gràcies! Com bé dius va ser una jornada única.

  10. Pere, aquest finde baixes? jajaja no m'ho crec. A veure si és cert i ens veiem. Ja te'n tinc un de preparat per a tu.

  11. Marta, muchas gracias a ti por avanzar tu visita a Tarragona y llegar a tiempo. Y por tus palabras.

    Digan lo que digan? Ya hace unas semanas que no sé qué dice nadie. Ni me llega nada ni me importa nada jajaja. Ya sabes aquello que más vale que hablen mal de ti pero que hablen que así te hacen publicidad.
    Como dirian en "la que se avecina" este tema está: aparcaoooo jajajaja.

    Y si me viste seguro y feliz es porqué es mi estado de siempre (por lo de seguro) y actual (por la de feliz). Besitos!

  12. M.H ya le he comentado a Antonio que se baje contigo un día de estos y comemos juntos. Ya me dirás qué te parece el libro. Besitos!

  13. Ricard i Marga ja us vaig dir que no passava res, que ja us presentaré el llibre en persona a Cambrils. De totes maneres, amb la gentada que hi havia el divendres haguès estat impossible parlar sols dos minuts perquè va ser una bogeria atendre a tantes persones al final de l'acte. Parlem i siiiii, fem l'arroset quan digueu!!!

  14. Por último: Anònimo eso que tengo el guapo subido me lo dijo una chica el viernes y además dos veces jajajaja.

    No lo sé, no me veo como me veis los demás o sea que no puedo juzgarme. En todos caso estoy contento como estoy. Y no hay secreto mayor y más evidente que el de estar feliz y calmado, seguro y relajado. Últimamente me rió más que nunca gracias a todos los que me rodeáis y también gracias a otras personas que sin quererlo me hacen reir.

    Me viene a la cabeza esta frase en latín: Concordia parvae res crescunt, discordia maximae dilabuntur

  15. Pere Sans says:

    Jo vull un altre arròs amb tu. Si pots aquest cap de setmana millor.

  16. jajaja Pere. Aquest cap de setmana estaré desconnectat per a descansar en un boungalow però ja t'enviaré per correu el lloc on estaré i vens per fer l'arròs. Serà un plaer.

  17. eso me gusta mucho, que pases de la gente y que como dice la frase ensucia que algo queda. Besos y descansa.

  18. Marta si es que ya llegan unas edades en las que todo te lo tienes que tomar como es realmente. Y ahora estoy en una época en la que me parto de la risa y me descojono sin ver ni observar, solo escuchando lo que otros me dicen que ven y oyen. ¿Qué puede haber más divertido?

    Y tranquila que te prometo que descansaré jejeje. Besitos.

  19. En catalán, Marta, decimos: fot-me-les aquí que no tinc butxaques.

    Ya te lo traduciré cuando nos veamos.

  20. Anònim says:

    He acabat de llegir el llibre. Dir que crec que és tant bo o millor que el que vas fer en italià. Enhorabona.

  21. Anònim, moltes gràcies. Suposo que es tracta d'això, d'anar endavant en l'art de l'escriptura. De moment, per les opinions que tinc, està agradant molt. I em satisfà com a pare de la criatura.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -