04 de març 2013




La decepció de saber que la vida, que ja passa meteòricament per davant dels teus nassos, té un compte enrere i un final que t'anuncien sense avisar-te de la duresa del cop. La tristesa de tenir data per l’adéu a qui sap on, si és que després hi ha alguna cosa, perquè et toca. L’angoixa de viure la resta dels dies que ja no sumen i que esdevenen un regal dosificat en gestos, paraules, llàgrimes...

El cansament constant del cos que es va marcint, el pes de les parpelles que et tanquen els ulls davant la derrota assumida, la freda seguretat de no poder vèncer aquesta nova batalla just ara que n’has guanyat tantes que ni volies lliurar. I el cap ple de retalls d’imatges, que obre el calaix de la memòria de cop i et llença tots els instants sense ordenar, la sensació de deixar-te disculpes per oferir i perdons per acceptar. 

S’imposa el silenci com a solució per no alarmar ni atendre ningú que vulgui parlar i recuperar cap tram perdut. La opció és anar desdibuixant-te fins que el darrer alè calmi el cos i apagui la veu. Haurà estat tot un plaer.  

I unes notes musicals que són l’adéu per acabar, com diu aquesta cançó, reposant com un nen petit esgotat. 


Lletra traduïda: 

El verano se desvanece en silencio. Hojas de oro goteando. Abro mis brazos a su declive cansado. Deja tu luz en mí. Las estrellas fugaces cruzan los pensamientos y quiero que se caigan.  Ponme en tu corazón como una señal. Me haces falta.

Sabes que el sufrimiento no se cura si no es con la presencia de su figura. Bésame con la boca del amor. Recógeme de la tierra como una flor. Como un niño cansado quiero ahora reposar y dejarte mi vida a ti.

Tú me conoces, no puedes dudar. Un millar de preocupaciones se han ido. Quédate aquí a mi lado rozándome la mano. Dejo mi vida en ti. Sabes que el sufrimiento no se cura si no es con la presencia de tu figura. 

Música silenciosa es la aurora. Soledad que restaura y enamora. Como un niño cansado quiero ahora reposar y te dejo mi vida a ti. Y busco la esencia de mi presencia, de tu figura.

4 Responses so far.

  1. Oliva says:

    ELS DIES COMPTATS?...TOTS ELS TENIM.AIXI QUE, CAL VIURE HORE A HORE COM SI FOSIN LES ULTIMES.....

  2. Pere Sans says:

    ¿Òscar passa alguna cosa que no sàpiguem els qui t'apreciem?

  3. Anònim says:

    Espero que todo vaya bien. Como dicen los comentarios tus palabras generan dudas.

  4. Disculpeu tots i totes perquè he decidit no publicar els missatges rebuts aquesta última setmana. Als tres que havia pujat se n'hi han sumat una trentena més i he decidit no posar-los però els agraeixo tots. Una abraçada i petons.
    @sended by iphone

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -