I EL DIA VA TENIR DUES “B”
I dues hores abans del concert vaig tenir ocasió de
parlar amb ell, a soles i cara a cara, a l’Hotel on s’allotjava. Com en
anteriors ocasions que ha estat al nostre país, on l’he vist cantar a Granada,
Madrid, Barcelona o Girona, el seu teclista i manager, Angelo Privitera, em va
avisar de la possibilitat de compartir una xerrada amb Battiato. I de nou vaig
acceptar.
Música, literatura, religió, conductes humanes, pèrdua de
valors, crisi de la societat, màfia, Catalunya versus Sicilia... són alguns
dels temes que varem parlar. Al final de la conversa es va unir a la trobada el
filòsof Manlio Sgalambro, col·laborador de Battiato des de fa molts anys, i
varem sumar a aquests temes la vesant més existencialista i filosòfica.
Després de cinc anys sense veure’ns em va sorprendre, i
em va fer molt feliç, que Battiato recordés petits detalls de l’última conversa
i també de la meva persona. Segueix transmetent una calma i una pau interior
úniques. El temps, amb ell, passa lent i és agradable. Somriu sense timidesa
davant meu perquè s’hi troba a gust, com jo davant d’ell, i dedica temps i
molts moments a escoltar-me sense tallar la conversa.
A les set de la tarda entrava per la porta de l’hotel i a
les vuit i deu minuts donàvem per enllestida la trobada. Li vaig regalar dos
llibres meus, Agricultura Mental i Aforo Completo, i va llegir en veu alta
alguns dels textos escrits en italià. Sgalambro va ser més atrevit comentant la
seva opinió, bona per cert, sobre el contingut d’Aforo. I un tercer regal que
vaig lliurar a Battiato, un cd del XavisS, del Gira el món, dient-li que aviat
el podrà escoltar cantar en italià.
A l’arribada a l’hotel, la rebuda es va traduïr amb una forta abraçada i un "Caro Oscar! ¿Tutto bene?" per part d'ell. En el comiat, dos petons a la galta i un “Nos vemos pronto” per part seva que jo vaig respondre dient “Sí, pero que no pasen cinco años más”.
A l’arribada a l’hotel, la rebuda es va traduïr amb una forta abraçada i un "Caro Oscar! ¿Tutto bene?" per part d'ell. En el comiat, dos petons a la galta i un “Nos vemos pronto” per part seva que jo vaig respondre dient “Sí, pero que no pasen cinco años más”.
La recepció de l’hotel era plena de fans que volen fer-se
una foto amb ell. Faltava una hora i mitja perquè començés a cantar i encara no havia
sopat però els va atendre. És la part que menys li agrada a Battiato però sempre
satisfà als seus seguidors. Jo ja tinc la meva foto amb ell fa anys. Ni tan
sols la vaig emmarcar. Del Franco necessito altres coses més importants i, tot
i que sigui cada certs anys, me les aporta. No es pot demanar més.
Comentaris
Un petó, nen.