Header Ads

I EL DIA VA TENIR DUES “B”



Battiato i Barcelona. Aquestes eren les dues “B” que tenia el dia d’ahir per a un servidor, una jornada única que mai oblidaré per la seva significació i altres molts motius. Franco Battiato va presentar el seu darrer disc i els seus èxits de sempre a l’Auditori de Barcelona. 

I dues hores abans del concert vaig tenir ocasió de parlar amb ell, a soles i cara a cara, a l’Hotel on s’allotjava. Com en anteriors ocasions que ha estat al nostre país, on l’he vist cantar a Granada, Madrid, Barcelona o Girona, el seu teclista i manager, Angelo Privitera, em va avisar de la possibilitat de compartir una xerrada amb Battiato. I de nou vaig acceptar.

Música, literatura, religió, conductes humanes, pèrdua de valors, crisi de la societat, màfia, Catalunya versus Sicilia... són alguns dels temes que varem parlar. Al final de la conversa es va unir a la trobada el filòsof Manlio Sgalambro, col·laborador de Battiato des de fa molts anys, i varem sumar a aquests temes la vesant més existencialista i filosòfica.

Després de cinc anys sense veure’ns em va sorprendre, i em va fer molt feliç, que Battiato recordés petits detalls de l’última conversa i també de la meva persona. Segueix transmetent una calma i una pau interior úniques. El temps, amb ell, passa lent i és agradable. Somriu sense timidesa davant meu perquè s’hi troba a gust, com jo davant d’ell, i dedica temps i molts moments a escoltar-me sense tallar la conversa. 

A les set de la tarda entrava per la porta de l’hotel i a les vuit i deu minuts donàvem per enllestida la trobada. Li vaig regalar dos llibres meus, Agricultura Mental i Aforo Completo, i va llegir en veu alta alguns dels textos escrits en italià. Sgalambro va ser més atrevit comentant la seva opinió, bona per cert, sobre el contingut d’Aforo. I un tercer regal que vaig lliurar a Battiato, un cd del XavisS, del Gira el món, dient-li que aviat el podrà escoltar cantar en italià. 

A l’arribada a l’hotel, la rebuda es va traduïr amb una forta abraçada i un "Caro Oscar! ¿Tutto bene?" per part d'ell. En el comiat, dos petons a la galta i un “Nos vemos pronto” per part seva que jo vaig respondre dient “Sí, pero que no pasen cinco años más”. 

La recepció de l’hotel era plena de fans que volen fer-se una foto amb ell. Faltava una hora i mitja perquè començés a cantar i encara no havia sopat però els va atendre. És la part que menys li agrada a Battiato però sempre satisfà als seus seguidors. Jo ja tinc la meva foto amb ell fa anys. Ni tan sols la vaig emmarcar. Del Franco necessito altres coses més importants i, tot i que sigui cada certs anys, me les aporta. No es pot demanar més. 

2 comentaris

cantireta ha dit...

:0), i tant.

Un petó, nen.

Oscar Ramírez ha dit...

Un petó, gràcies.

Amb la tecnologia de Blogger.