23 de març 2013



@sended by android De lluny són pedres. D’a prop és casa. 

El camí d’anada deixa el Mas enrere i la natura et xopa la ment i les idees. Els sentits arriben junts i certs com els rocs que trepitges fregant un marjal on s’acomiada el camí i s’inicia un mar d’arbres. 

Però el camí de tornada és diferent. Ara els sentits desfilen pels marges i la natura es desdibuixa a l’esquena, s’amaga tímidament, fuig amb la foscor que ja treu cap per sobre el cel. I de nou les pedres, ara llunyanes però veïnes, comencen a cridar-te per guarir-te de l’ombrívola nit que viuràs d’a prop, a casa.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -