28 de març 2013

Remiro pel·lícules, faig ullades a papers amagats i fullejo pàgines ja llegides abans. I en aquest exercici de la mirada enrere hi retrobo detalls no vistos el primer cop que ara aporten més saviesa als coneixements ja apressos.

Ahir vaig tornar a gaudir amb “Le Sable” (La sorra). Aquesta pel·lícula del Mario Feroce, amb la Mahaut i la Elisa com a protagonistes i París com a escenari, m’enamora de nou. Els canals del riu Sena es converteixen en una platja improvisada i és en aquesta sorra efímera on elles inicien una relació dolça que, com la pròpia sorra, tindrà un inici i un final. Aquest és el tràiler i si podeu mireu-vos-la sencera.  


Si us agrada “Le sable” mireu-vos també “Hotel Desire” tot i que, i adverteixo abans que feu res, és una pel·lícula molt curta (dura 39 minuts) que regala tendresa i sensualitat però que conté escenes de sexe èxplicit en l’escena final. No apte per a majors de 18 anys però que consti que no és porno.

7 Responses so far.

  1. Anònim says:

    Agraït per la recomenació i sorprés per la entrevista que vas posar abans d'ahir transcrita de la que et van realitzar a italia. Gratament que quedi clar i pel concepte que tens del tema art i amor a l'art.

    Anton

  2. Jajaja Anton. Hi ha el que hi ha. Com ja vaig dir als comentaris d'aquell post, aixeco passions entre la gent sensible i odis entre els rancuniosos. Què més es pot demanar?
    Per cert que ahir em varen dir, una persona entesa del tema, que els qui titllen a una persona de rancuniosa empatitzen amb ella perquè realment són ells els qui tenen més rancúnia acumulada. Coses que passen.

    Salut!

  3. Ai! la pel·lícula és en francès però crec que hi ha versió subtitulada. Val molt la pena.

  4. Anònim says:

    Ya sabes que el rencor llama al rencor aunque como dice Antonio a veces se confude el rencor con otro sentimiento que es la rabia. Y la rabia es lícita aunque temporal mientras que el rencor es permanente. Por eso la gente que tiene rabia deja a un lado sus efectos en poco tiempo mientras aquellos que tienen rencor lo prolongan y acrecentan. Tu no te preocupes que vas por el buen camino y somos muchos los que te queremos y apreciamos.

    M.H

  5. joer M.H jajaja que filosófica estás hoy. Que a mi, a estas alturas de la película, ya no me preocupa nada. Que no me siento culpable de nada en especial y que paso del tema hace ya tiempo. ¿O no lo veis en lo que voy publicando en el blog? Si estoy en un momento de paz interior único, hiper-relajado, descansando de primera, trabajando a tope y superfeliz en todos los sentidos. Allá cada uno con lo suyo y gracias por quererme como me queréis.

    Y oye! este finde largo que viene Antonio dejaros caer por el Creixell que yo estaré un ratillo por ahí o el lunes por la playa. Nos llamamos! Un beso!

  6. Una frase de Rowling: La grandeza inspira envidia. La envidia engendra rencor. Y el rencor genera mentiras.

    Se puede decir más alto pero no más claro.

    Si el problema es que hay quien aún no sabe que este blog lleva abierto casi seis años y siempre ha tenido la misma línea que ahora. Que aquí se hace literatura para el público y no se hace público para la literatura.

  7. Y dejamos ya el tema este que me aburre mucho y no hay que dar alas a los que leen cada dia buscando segundas lecturas. Ya me entiendes. Lo hablaremos este finde en persona.

    Muakssss

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -