24 de març 2013



@sended by android La vista des de la cambra, que de fet és un pis sencer, proporciona la calma necessària per regalar a la ment els instants en blanc que li permeten generar paraules belles i noves. El balcó és un ull al mig del bosc que es dibuixa al fons i el camp d’oliveres més proper.

Els arbres canten amb el vent lleuger i l’aroma de muntanya fa de partitura, pàgina en blanc primer, on la melodia són les teves passes pel terra de fusta que cruix lleugerament i amb harmonia. 

I la nit va cruspint-se el núvols en un cel que obscureix i no fa por. Tot són parpelleigs, mirades a un fons invisible que s’omple de desitjos i que evidencia un nou estat: felicitat permanent en un espai absent.  

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -