DIARI DEL MAS: OLIVERES
@sended by android La vista des de la cambra, que de fet és un pis sencer, proporciona la
calma necessària per regalar a la ment els instants en blanc que li permeten
generar paraules belles i noves. El balcó és un ull al mig del bosc que es
dibuixa al fons i el camp d’oliveres més proper.
Els arbres canten amb el vent
lleuger i l’aroma de muntanya fa de partitura, pàgina en blanc primer, on la
melodia són les teves passes pel terra de fusta que cruix lleugerament i amb harmonia.
I la nit va cruspint-se
el núvols en un cel que obscureix i no fa por. Tot són parpelleigs, mirades a
un fons invisible que s’omple de desitjos i que evidencia un nou estat:
felicitat permanent en un espai absent.
Comentaris