DIARI DEL MAS: OLIVERES



@sended by android La vista des de la cambra, que de fet és un pis sencer, proporciona la calma necessària per regalar a la ment els instants en blanc que li permeten generar paraules belles i noves. El balcó és un ull al mig del bosc que es dibuixa al fons i el camp d’oliveres més proper.

Els arbres canten amb el vent lleuger i l’aroma de muntanya fa de partitura, pàgina en blanc primer, on la melodia són les teves passes pel terra de fusta que cruix lleugerament i amb harmonia. 

I la nit va cruspint-se el núvols en un cel que obscureix i no fa por. Tot són parpelleigs, mirades a un fons invisible que s’omple de desitjos i que evidencia un nou estat: felicitat permanent en un espai absent.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS