LES LLETRES, COM ELS COLORS, S’HAN DE COMBINAR AMB PRUDÈNCIA


Em diuen els responsables de Il Mattino, el principal diari de Nàpols, que ja m’han enviat a casa un parell d’exemplars de la seva edició del passat divendres 22 de març. Hi surt l’entrevista que em varen fer per parlar del llibre Agricultura Mental. Com en l’anterior, Aforo Completo, havia dedicat diversos textos a les illes del davant del Golf de Nàpols i al tenir previst presentar-lo en aquests indrets properament, varen creure oportú dedicar-me un espai a aquest diari. 

De moment, pendent de rebre els exemplars en paper, m’han fet arribar la maqueta de l’entrevista que us he traduït. Amb el Piero Santonastaso, Cap de Cultura del diari i periodista amb qui vaig conversar, toquem temes ben diversos però tots vinculats al món de l’art d'escriure. Espero que us agradi. 

Titular de l’entrevista: “Les lletres, com els colors, s’han de saber combinar amb prudència per evitar mals majors a l’usuari” 

Entrevista: Les lletres són universals i no tenen distància. Fa pocs dies va arribar a les meves mans el nou llibre d’un autor espanyol i enamorat de la nostra Itàlia. Oscar Ramírez Dolcet posa  a l’abast del seu públic la seva particular Agricultura Mental – així es diu la seva darrera creació – després d’haver-nos descrit amb tanta bellesa i poesia, potser com pocs italians ho faríem, les nostres illes que coneix tan bé. Ramírez, membre de la Catedra Miguel Delibes o la Red Mundial de Escritores, en presenta el seu onzè llibre. L’autor atén les nostres preguntes molt amablement. 

On ha cultivat les idees d’aquesta agricultura que ens presenta al seu últim llibre?
Algunes estaven ja cultivades dins meu i feia falta deixar-les madurar. Altres han crescut lentament a l’exterior i algunes ho han fet de cop, brotant d’un dia a l’altre. Recullo idees i pensaments de tots els moments del dia i al final, amb el pas dels mesos, faig la collita. 

Tota la collita es pot aprofitar o part d’ella es llença?
Aquí no es llença res. Els textos que no acaben d’estar madurats no entren en un llibre i els que necessiten petits retocs es poleixen. Però normalment, i per sort, tal com surten no pateixen canvis. Serveixen o no serveixen però no hi acostuma a haver-hi un punt intermig. 

I costa molt escollir què arribarà al lector final i que es quedarà en un calaix?
Les lletres en un paper són com els colors en una paleta del pintor o a les mans d’un artista. S’han de saber combinar amb prudència per evitar que tot faci mal als ulls. Escriure, pintar, esculpir o crear altres peces d’art suposa un exercici de sinceritat amb tu mateix per saber què pots posar a l’abast de tothom i quines creacions has de descartar. 

Si apropes al teu públic tot allò que crees estàs cometent una errada greu perquè pot significar dues coses: que no saps fer allò al que et dediques o que ho fas perquè el teu entorn et diu que en saps i t’enganya. De cada deu creacions que fas, sigui al camp que sigui, com a molt en podràs compartir amb el públic la meitat. Fer xurros és molt senzill. Fer art en la vesant que sigui, i sobretot en l'àmbit de les lletres, costa molt més. 

I com es pot diferenciar per a descartar el bo del dolent?
Escrius i quan acabes de parir el text t’ho mires amb calma. Si et convenç al cent per cent ja pot anar endavant. Però si et convenç menys val més que no t’enganyis i ho milloris o ho abandonis. 

Quina agricultura mental trobarem en aquest nou llibre?
La que és personal i fruit de les vivències personals i sentimentals. La que és molt personal i que es tradueix en amor cap a les persones que més estimo. I una part en to sarcàstic que toca moltes vessants com la societat, els valors o la política.

Quines vivències personals i sentimentals hi llegirem?
De tot tipus. D’amor quan parlo del darrer cop que em vaig enamorar de veritat -ja fa anys- de desamor patit per altres experiències, també amoroses, més recents, del tracte amb persones que enganyen a primer cop d’ull i et deceben, de retrobaments esperats amb moltes ganes i allunyaments no entesos que acaben sent un regal. Hi ha una mica de tot. Hi ha vida, la meva vida .

Podrem escoltar-les en directe aviat aquí?
Espero que si. Si tot va bé, i vostè ja sap que organitzar presentacions a països que no són el teu costa sempre molt, vindré enguany a presentar Aforo Completo. Estic acabant de lligar la ruta amb totes les ciutats. Havia de venir l’any passat i vindré enguany. En aquest cas, més val tard que mai. 

Per acabar, ara en què treballa?
En una novel·la. Es desenvoluparà a la ciutat de Tarragona, on visc i treballo, i als seus barris. Hi haurà dos protagonistes, un periodista i una psicòloga, i altres personatges secundaris que seran pacients de la doctora i amics del periodista. Pel mig de tot plegat, intriga, sexe i passió, enganys i mitges veritats. 

Un periodista de protagonista... Serà autobiogràfica?
No. Òbviament hi aportaré molts detalls narratius basats en la pròpia experiència però no arribarà a ser cap autobiografia.

Comentaris

Anònim ha dit…

et vai enviar un misatge y alguna cosa vay fer malament per que crec que no el vas rebre
Oscar Ramírez ha dit…
Doncs no he rebut cal altre missatge però si no em dius qui ets no sabré com comunicar amb tu.
Pere Sans ha dit…
una entrevista excel·lent per totes les preguntes i millor encara per les respostes. Endavant.
Oscar Ramírez ha dit…
Pere, moltes gràcies. Ja saps com sóc jejeje. Aixeco passions entre els sensibles i odis entre els rancuniosos. Què hi pot haver millor?

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS