AGRICULTURA MENTAL

Cal que estiguem orgullosos d’aquelles fites i gestes que ens proposem en un moment concret i que acaben sortint bé. Ningú ens vindrà a dir que som bons en unes accions concretes i hem de ser nosaltres mateixos els qui, amb humilitat, siguem capaços de veure on l’encertem i on fallem.  Avui us dono a conèixer la web d’Avanti Comunicació, l’empresa de comunicació, màrqueting i publicitat que vaig crear l’agost del 2010, projecte il·lusionador des del primer instant que el vaig iniciar i en el que treballo amb ganes i molta il·lusió cada dia.  Avanti ha crescut a tots els nivells i ara és ja una empresa coneguda, consolidada, respectada i referent en molts casos en el sector de la comunicació. Oferim cada dia més serveis, hem diversificat les línies de treball conscients de les necessitats del mercat i ens hem especialitzat en alguns temes com ara els gabinets de premsa i comunicació, el control de les xarxes socials o la generació d’imatges corporatives i la promo...

Del tercer i darrer dia a Roma en puc destacar diverses coses. La primera la pluja, que ens ha acompanyat de bon mati i que ha col·lapsat la ciutat per complet. Però també ens ha regalat una altra visió interessant que calia veure. A les pel·lícules sempre plou. A les grans ciutats, també.  Els habitants de Roma parlen constantment de les gestes humils del nou Sant Pare, el Papa Francisco, que s’ha fet amb un tros del cor dels italians i amb tot l’espai destinat als souvenirs de les botigues. Diuen que el Papa es passeja per Palau i quan sona un telèfon l’agafa sense problemes i atén en persona a la gent que truca al Vaticà a qui fa venir dient-los: sóc el Papa, vingui i els espero. Quan arribin preguntin per mi i baixo. Senzill és l’acte i gran venint de qui ve.  Goethe no és cap Sant però es queda a prop quan descobreixes el seu Museu ubicat a la casa on va viure. A part de poeta, novel·lista i científic, aquest personatge era un gran artista com es demostra amb ...

Els qui ens dediquem a definir els espais, paisatges i persones amb mots i frases, poesies i textos, tenim fàcil crear en una ciutat, Roma, que et satura la vista amb la bellesa que amaga cada racó que camines.  Després del mati de compres a llocs assequibles i del tafaneig a tots aquells altres comerços de moda amb preus intocables, i d’una bona “birra alla spina”, ha arribat la tarda i amb ella el moment de presentar a l’Institut Cervantes, ple a vesar de públic, la Red Internacional de Escritores por la Tierra i els diferents llibres previstos amb lectura de poesia inclosa per uns assistents molt atents.  Entre ells, el famós actor Omero Antonutti, protagonista de tantes pel·lícules com El Dorado (Carlos Saura), Good Morning Babilonia (Paolo i Vittorio Taviani) o El Sur (Victor Erice). Antonutti és tot un cavaller i sobretot una persona agraïda que ha vingut a escoltar, donar suport a la cultura i participar amb la seva presència. La primera foto és la meva am...

Roma ens ha acollit avui, 7 d’octubre, per regalar-nos durant tres dies la seva majestuositat, el seu llegat romà, el seu art que s’enfila per cadascuna de les llambordes dels seus carrerons cèntrics i de cada edifici històric que acull galeries amb exposicions, comerços d’antiquaris o petits museus que engrandeixen la capital italiana.  Demà tocarà l’acte de presentació de la Red Internacional de Escritores por la Tierra a l’espai cultural més emblemàtic que uneix la cultura espanyola i la dels nostres veïns, el Instituto Cervantes. Allí, a més de presentar la RIET, s’hi presentaran alguns llibres de diferents poetes i entre ells, el meu estimat “Aforo Completo” que fa més d’un any que gira pel món i encara té vida.  Allotjats a la Casa di Goethe, on va néixer el poeta, novel·lista, científic i artista, amb un museu dedicat a la seva obra artística i literària a la segona planta, som al centre de Roma, a la Via Corso. Des d’aquí, al centre, tots els carrers porte...

L’essència de la decisió del tancament del blog ha estat, com deia l’altra dia al que creia que seria l’últim post, el fet que el nom que li vaig posar al seu moment, tot és possible, ja no té raó de ser. Només jo sabré el perquè vaig decidir iniciar aquesta aventura i només jo sé, realment, el perquè la finalitzo.  Els darrers dies he penjat una trentena dels vostres comentaris i n’han quedat pendents de publicar una setantena. Tots ells han estat mostres de suport i agraïment a la tasca realitzada. Parlo de la labor, sempre agradable però feixuga, de posar cada dia un text per compartir. No és senzill, us ho garanteixo.  Quan els vents et són favorables és un plaer escriure però quan travesses èpoques convulses suposa un esforç que, ara mateix, no puc realitzar. Sé que a molts de vosaltres us entristeix que aquest espai tanqui portes i desaparegui, ho farà oficialment aquest dissabte dia 31 a les dotze de la matinada. També sé que altres persones podran respira...

Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest   blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs.  La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada.  Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...

I al final, set dies després que agreugés el seu estat, aquesta matinada, a dos quarts de sis, ens ha deixat la iaia Laura.  Ara ja descansa en pau amb els altres éssers estimats que van marxar abans com l’avi Lluís o el meu germà Carles.  El cel guanya bones persones mentre a la terra se’ls troba molt a faltar.  Gràcies per tot iaia.