AGRICULTURA MENTAL

Com havia comentat, a les vuit del vespre he donat per tancada l'enquesta que he fet els darrers dies per saber quina opinió en té la gent que entra en aquest espai dels blogs dels polítics amb l'opció de votar-los i amb el compromís d'entregar, als tres primers, el distintiu "Políticament Correcte". M'ha agradat veure la lluita que hi ha hagut per aconseguir la primera plaça tot i que sempre he reiterat que no es tractava de cap cursa ni concurs. També he vist, sobretot durant la jornada d'avui, l'us d'algun programa o mecanisme que multiplica els vots en algun dels blogs. N'hi ha que en molts pocs minuts han multiplicat per molt els vots que tenien per passar davant els altres. També he comprovat que entraven més vots a l'enquesta que el nombre de visites rebudes al blog i per tant s'ha produït alguna d'aquestes alteracions amb mètodes poc habituals. Per això he decidit entregar set premis enlloc de tres tot descartant els blogs q

Ha tardat però al final s'ha atrevit a fer-ho. La meva dona ha obert el seu blog i ja opina sobre allò que considera interessant. En diverses ocasions havia fet aportacions en aquest blog i jo sempre li deia: "Obre't un blog i escriu el que et vingui al cap". I al final, m'ha fet cas. La Mar Roca Sol (jo li dic platgeta per resumir) treballa a la Televisió de Tarragona, és Regidora de la Plataforma Independent Cambrilenca (La PLIC) a l'Ajuntament de Cambrils i empresaria del sector de la comunicació, marketing i publicitat. Tenim en comú moltes coses com ara la passió pel mar i la natura i en altres anem per separat, cas dels castells perquè a ella la tornen boja i a mi em son indiferents. Jo us recomano que entreu quan pugueu al seu blog perquè no us decebrà. Les persones que tenen moltes coses a dir mai deceben. Aquí hi teniu enllaç directe i a més hi ha un link sobre la secció que tinc amb els altres links. Apa, ja està dit. Ara, amor meu, la responsabilit

He estat dies mirant com evolucionava l'enquesta que havia proposat per saber quins blocs polítics eren els més llegits o preferits entre la gent que entra cada dia al meu blog. No es tractava de cap competició tot i que, com tot en aquesta vida, la competència és del tot legal i sempre aporta emoció quan es tracta de casos com aquests, banals. M'ha agradat veure que, a poc a poc, l'amic Gerard Castells li prenia el primer lloc de la classificació al també amic Albert "Capità Tarragona" . I ara, quan escric aquest post, l'Albert li treu uns punts d'avantatge al Gerard. Encara és més interessant seguir de ben a prop la tercera posició. El Quim Amorós ocupa ara aquesta plaça que ha estat, durant molts dies, de l'Alejandro Fernández . L'Alex és ara cinquè empatat a vots amb l'exalcalde de Tortosa, Joan Sabaté . Tot això passa ara, a dos quarts de dues de la matinada. Demà és el darrer dia per rebre votacions i el divendres enviaré als tres prime

Em preocupen temes molt actuals com el caos de Renfe però n'hi ha un que, tot llegint la premsa, m'ha deixat sorprès. Es tracta de la prova pilot que ha realitzat la Guàrdia Civil a les carreteres de Saragossa i Badajoz aquest cap de setmana . Han iniciat una prova pilot que permet detectar la presència de substàncies psicòtropes en la saliva i han descobert que un 8 per cent dels conductors que s'han sotmès a la prova donaven positiu. Dit més clar i arrodonint la xifra a l'alça, com l'euro, un de cada deu conductors que han fet la prova havia consumit drogues com el cànnabis, cocaïna, amfetamines o pastilles diverses que no eren pas aspirines efervescents. Quan es fan les proves d'alcoholèmia donen positiu un 3 per cent dels conductors i ja és un percentatge elevat atès el nombre de morts a les carreteres però que quasi es tripliqui en la prova de consum de drogues ja em sembla increïble. El fiscal especial per a la Seguretat Viària, Bartolomé Vargas, ha dit qu

Al pas que va l'església amb la seva dèria de beatificar a tot Déu i mai millor dit, caldrà fer obres al cel per acollir tots els beats i sants. La cerimònia de beatificació dels 496 capellans, monges i frares espanyols assassinats durant la guerra civil que ha celebrat avui el Papa Benet XVI em sembla una vergonya sense precedents. Gracies al Vaticà ara tenim víctimes de primera i de segona categoria. Els sindicalistes, mestres d'escola, alcaldes i regidors, presidents d'institucions, intel·lectuals, poetes, escriptors, pagesos o els obrers assassinats a la mateixa època van morir d'una forma diferent? havien fet mal a algú? s'ho mereixen? No es mereixen ser beatificats, tenir el mateix honor que els servidors de Déu? Més preguntes: els capellans, monges i frares beatificats, de quin bàndol eren? En quin criteri es basa l'església per decidir quin bàndol era el bo i el dolent? No som tots, en teoria, animes de Déu? per que es beatifica únicament els morts del 1

Arriba la segona entrega d'aquest espai que he anomenat Vila Enllà on comento cinc informacions que he vist al llarg de la setmana i que es mereixen, com a mínim un petit comentari. El peix gran es menja al petit i es demostra un cop més amb la denuncia que ha fet un pescador de Tarragona. Assegura que la fuita de fuel de Repsol ha malmès el palangre de la seva barca. Un cop més rep el sector de la pesca però ara cal saber la resposta a la pregunta bàsica: algú li farà cas a aquest pescador o passarà com sempre que davant d'aquestes situacions han de pagar-se l'avaria de la seva butxaca? Els Ajuntaments ja no son aquella administració que presta servei al ciutadà. Ara son elements recaptadors, escurabutxaques dels seus clients, nosaltres. Els aparcaments de Reus recaptarà enguany 4 milions i mig d'euros més que l'any passat. No cal dir més. A l'Ajuntament de Reus no canta únicament l'Ariel Santamaria. També canta i cada dia més el propi Alcalde. Lluís Mique

Se'n parla cada dia però les autoritats no hi fan res o, més ben dit, res que solucioni el problema. Set persones més han perdut la vida injustament, cruelment, sense arribar a fer realitat el seu somni, un somni que hauria de ser un dret, treballar i tenir una vida digna. Aquestes set persones, serà un degoteig de víctimes encara en augment, eren immigrants. Havien sortit del Senegal i anaven a les Canàries. Un pesquer espanyol va trobar-se amb el drama. La embarcació en que viatjaven, si es pot dir embarcació, va ser engolida pel mar. Els va abandonar el mitjà de subsistència i els va seguir acompanyant la mala sort. Els pobres no en tenen mai de bona sort. Feia 20 dies que anaven a la deriva, deshidratats, amb el cos envaït pel pànic. Set han mort i un s'ha salvat però en falten mig centenar més que, suposem, el mar anirà escupin als propers dies, o no. L'únic supervivent ha explicat com ha pogut els fets, el naufragi, l'horror, l'angoixa. És un capítol més, lame

No vull fer-me pesat en aquest tema però com veig que s'ha obert un debat interessant arran del cas d'aquest noi que va agredir la noia al tren, en vull obrir un altre sobre un tema que ja comentàvem ahir: l'actitud de la tercera persona que hi ha al vagó tal i com mostren les càmeres de televisió. Parlo del tema perquè La Vanguardia publica avui aquest article que crec que pot servir per analitzar la situació. El titular és "Los expertos alertan de que el egoísmo y la cobardía se instalan en la sociedad" i fa una diagnosi de certes actituds que podem tenir les persones quan ens trobem implicats, de forma indirecta, en un cas d'agressió. Som humans i ens hem d'ajudar els uns els altres de la mateixa manera que ens hauríem de respectar. Però també som previsors, curosos o egoistes en certes ocasions. Som, al mateix temps i davant les mateixes situacions, auto-protectors, porucs, covards. I a vegades, esdevenim valents, salvadors, ciutadans responsables.

No sóc racista. Me'n vaig anar de la olla. Anava begut i no recordo res. Ja saps que passa quan vas begut, que no saps el que fas. Son les quatre grans frases que ha articulat aquest individu que el passat dia 7 va decidir agredir a una noia equatoriana en un tren pel simple fet de ser immigrant. Ell diu que no és racista i el vídeo mostra com la insulta, empeny, magreja i colpeja rematant la seva actuació amb una patada. Diu que se'n va anar de la olla i resulta que va entrar al tren parlant de matar i apallissar ciutadans d'altres ètnies. I ho justifica tot dient que anava begut i que quan vas begut no saps que fas i més tard no ho recordes. Si senyor, quina gran visió. La mateixa resposta dels homes que maltracten les seves dones i que admeten davant el jutge que no recorden res mentre el seu advocat argumenta que el seu client pateix una "enajenación mental". Ara aquest jove torna a ser al carrer. S'ha de presentar al jutjar cada quinze dies però de mome

Una vegada, quan treballava a la radio, una company em va dir una frase que amb el temps s'ha convertit en una gran veritat: quan deixis de treballar en aquesta emissora, al cap de sis mesos ningú se'n recordarà de tu i el teu nom et diguis Oscar Ramírez, Gabilondo o Del Olmo. És cert. Quan José Maria Garcia va dir que plegava, al cap de sis mesos ningú en parlava. Quan Xavier Bosch va deixar els matins a Racc1 ja sabia que això passaria i de fet ja ningú en parla. No importa si has estat bo o dolent, conegut o menys conegut, si has fet historia o no. Al final, passes a la historia. Explico això perquè s'ha dit en moltes ocasions que el Diari de Tarragona era el mitjà referent a les nostres comarques o que el País és el més venut dels diaris d'informació general. Els temps han canviat, han sorgit els diaris gratuïts i han tingut bona acollida de public però encara hi ha qui manté que el Diari és el referent amb milers de lectors fidels. El cas és que ara es demostra que

Ja sabeu que tinc com a norma no introduir en la meva secció de links blogs polítics tot i que sovint opino de política i entro a diari als espais que tenen operatius els representants de les diferents formacions ja estiguin en actiu com a regidors o a la militància de les joventuts. Una cosa no treu l'altra. Entro a aquells que hi ha linkats al Saló dels Penjats , una nodrida representació, i n'he descobert altres, en aquest cas de les Terres de l'Ebre, tot navegant. Els polítics blocaires tenen la virtut de crear debats als seus espais i obrir-ne altres a blocs on naveguen a diari. I tots sabem que en molts casos, camuflats com a anònims, també hi diuen la seva. No ho critico. És del tot licit i ho fa tothom. Sigui com sigui la classe política opina i m'agrada observar que les joventuts no se'n estan de fer-ho i com vaig tenir el plaer, durant tres anys, de fer una tertúlia amb la participació de les joventuts polítiques encara m'agrada més. La fèiem a Onda Ra

Us convido a participar en una campanya iniciada fa temps per acabar amb una de les moltes festes ancestrals, tristes i lamentables que encara es celebren a alguns indrets de l'Estat Espanyol. Parlo d'un dels actes que formen part de les festes del municipi de Coria , a Cáceres, i que es celebren a finals del mes de juny. Deixen anar a un toro que corre pels carrers del municipi hores i hores mentre, pel camí, els salvatges locals li claven dards. Més tard, quan l'animal cau a terra de cansament, els mateixos salvatges li tallen els testicles. Aquesta animalada té, com tota festa ancestral, els seus punts d'inici en la historia. Ara, amb la campanya, es busca justament acabar amb aquesta historia. L'objectiu de la campanya era reunir 50.000 signatures abans del 29 de juny i es va aconseguir amb escreix. Però lluny de quedar-se amb la xifra amb la qual s'ha instat a les autoritats a posar punt i final a aquesta animalada de poble, la recollida ha continuat i ja h

Davant l'allau de petites informacions que llegeixo al llarg de la setmana i que mereixen grans opinions o, senzillament, breus conclusions, m'he decidit a crear aquest espai que he anomenat VILA ENLLÀ . Cada setmana hi comentaré cinc informacions que em preocupen, indignen, agraden o captiven. De pas i fruit de la meva tafaneria, derivada del meu ofici, us parlaré d'algun post dels molts que miro al llarg de la setmana o us recomanaré un vídeo, un post o una imatge que m'hagi impactat. És un post format per molts posts petits, un trencaclosques que no lliga ni ha de lligar per la varietat de les peces. Començo per les cinc informacions: La meitat del Delta de l'Ebre pot quedar submergit l'any 2045 com a conseqüència del canvi climàtic. Ho assegura l'Observatori del Risc de Catalunya en el seu informe de 2007 .Que hem de fer per evitar-ho i, sobretot, perquè hem permès que arribi aquesta situació? Els trens comencen a circular lentament en els dos sentits pe

Ja ha vist la llum el darrer número de la revista Galens que edita el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i que dirigeix el meu amic i periodista Pitu Tarrasa . Galens recull articles de professionals d'aquest sector, informacions mediques i del món de la sanitat i disposa, fins i tot, d'un espai dedicat a l'oci i el lleure amb propostes de viatges o receptes de cuina (espais que domina a la perfecció la Maribel Alvaro ). La seva publicació és trimestral i ara fa tres números, nou mesos, que vaig començar a col·laborar-hi a petició del Pitu. Hi escric un article d'opinió amb la màxima llibertat i en aquesta ocasió he decidit parlar de l'automedicació sota el títol "Recorda que ets mortal" . Aquí us penjo l'article esmentat. Per als més interessats, si entreu a la web del Col·legi de Metges des d'aquí podreu veure i descarregar la última revista Galens i també les anteriors. ARTICLE: Recorda que ets mortal A l'antiga Roma, durant la cerim

Dins del caos hi ha l'ordre. Aquesta frase comença a semblar un tòpic i una excusa per totes aquelles persones que, com jo, estem acostumats a conviure amb un espai de treball i oci desordenat, ple de papers, notes apuntades en paperets de colors que apiles i acumules, revistes que guardes perquè un dia vas veure un article o una foto interessant, més bolis dels que faràs servir els propers cinc anys, objectes que utilitzes poc però que no es poden moure de lloc i altres elements que poden tenir poca utilitat però que tenen un fet en comú: son quotidians i si un dia no hi són, ho notes. Explico tot això per mostrar aquestes quatre fotos del meu racó de treball que també és el meu espai d'oci des d'on escric diàriament els articles del blog. De fet, actualment tinc a les meves mans tres blogs i aviat en seran cinc. Aquest racó obre portes cada mati, sobre dos quarts de nou, i tanca a les dues de la matinada. No és cap horari d'oficina, és el meu horari vital. Com veureu,

NOTA DE L'AUTOR: SI ESTEU A PUNT DE DINAR, NO LLEGIU AQUEST POST. La cosa va de riure o passar una bona estona. Llegia ahir una noticia que em feia molta gràcia. El Diari de Tarragona entrevistava a un senyor de Reus que fa 44 anys que treballa com a sexador de polls . Ja sabeu que el mètode consisteix en posar-li el dit al cul al pollet tot i que els darrers anys s'ha posat de moda un sistema menys escatològic que permet saber el sexe del plumífer aixecant-li l'ala. Sigui com sigui, aquest reusenc s'ha tirat anys i anys posant el dit al forat. El que em sobta són les dades que comenta. A la entrevista explica que cada hora mirava entre 1.200 i 1.500 pollets i jo no ho entenc perquè si feu la divisió corresponent surt a 20 o 25 pollets per minut o sigui a 1 cada tres segons. Increïble. Posar el dit al cul, esbrinar el sexe, treure el dit del cul i posar el pollet on toqui en només tres segons. Quina maquina de sexador (que no és el mateix que "quina maquina del s

Fent el cafè amb llet de cada matí, davant l'ordinador, llegint la premsa online i repassant els blogs que miro a diari. En aquesta situació, més agradable en un dia de festa pel fet de no tenir presses en fer tot aquest procés, he llegit dues informacions que m'han fet molta gracia. La primera fa referència als delictes que es cometen a les comarques de Tarragona i al balanç que en fa cada any la Comandància de la Guàrdia Civil. Segons les dades d'aquest cos, els darrers dotze mesos s'han reduït els delictes i ja és el cinquè any consecutiu que la xifra baixa. El primer que he pensat ha estat que deuen ser els delictes petits com ara entrar en un super i robar una crema hidratant o un paquet de preservatius. Ha de ser així perquè els altres delictes més importants, els que afecten la majoria de ciutadans no han baixat diguin el que diguin les dades. L'any passat tothom el recordarà per l'any dels 12 mesos, 12 cases (no causes). El que alguns van qualificar com

Penjo aquest post ara que ja és, oficialment, el dia D. Aquesta és la definició que trobareu a la Wikipedia si poseu al cercador: Fiesta Nacional de España: conmemora la efeméride histórica del Descubrimiento de América por parte de España . La celebración tiene lugar cada 12 de octubre , donde se celebra un desfile militar en la Plaza de Colón de Madrid en el que asisten Su Majestad el Rey junto a la Familia Real y los representantes más importantes de todos los poderes del Estado , además de la mayoría de los presidentes de las autonomías españolas . El Descubrimiento de América fue trascendental para el país iniciando un periodo de proyección lingüística y cultural en América . Todo ello ocurrió en una época donde estaba finalizando el proceso de construcción del Estado actual, con la integración de los diferentes reinos peninsulares en un único reino. Bé, quedem-nos amb tres o quatre conceptes: El Descubrimiento de América: caldria que fos rebatejat com a Aniquilación de l

Marejar la perdiu i obviar els temes importants. És el que estan fent els polítics de la ciutat de Tarragona amb tanta baralla i amenaces en portar-se als tribunals pel polèmic tema de les targes de crèdit. Els que ara no manen diuen que els que son al govern han col·locat, en només 100 dies de gestió, fins a 22 noves persones a l'Ajuntament de les quals la meitat son càrrecs de confiança i tenen a la seva disposició una tarja bancaria amb diners en efectiu que paga el consistori, o sigui tots. Els que ara no governen acusen d'aquest fet als qui ara manen que amenacen en portar als tribunals als primers. Molt bé. De targes d'aquestes, les que tenen alguns regidors i càrrecs de confiança i que serveixen per malgastar diners publics presenten tiquets legals que ho tapen tot, sempre n'hi ha hagut. A mi no em preocupa en excés. El que si em preocupa és que mentre tots, els que manen i els que no manen, perden el temps en debats simplistes i simplons, la ciutat no es mou i a

A les sis de la tarda i tretze minuts, hora simbòlica que ara us explicaré, he donat per tancada la enquesta iniciada fa uns dies per saber quins tres blogs dels deu que havia proposat havien de rebre el reconeixement ESPAIS. RACONS INTERESSANTS . He fet aquest tancament simbòlic a aquesta hora perquè avui fa tres mesos, a les sis de la tarda i tretze minuts, vaig penjar el primer post de la segona etapa d'aquest blog que vaig voler anomenar TOT ÉS POSSIBLE . Va ser un post que parlava de caderneres i falciots i més tard, dia a dia durant tres mesos, han anat volant per aquest espai virtual moltes altres informacions. Algunes de curioses, altres divertides i alguna que mai hagués volgut penjar per la tristesa que em comportava redactar-la. Al seu dia vaig explicar que havia fet un primer intent de blog ara fa un any però que va ser un fracàs pel poc temps que tenia per a dedicar-me a aquest plaer de crear i ser llegit i llegir allò que altres han creat. El segon intent, l'actua

No cal arribar a les mans perquè les mans arriben soles. Aquest mosaic té com a únic element en comú el fet que el formen mans de persones que, des d'una o altra vesant, m'han influït en la meva vida. Son mans de musics, escriptors, directors de cinema, actors o jutges. Son mans de persones que llegeixo, escolto, veig o recordo i admiro. És, senzillament, un exercici visual fet amb tacte. A veure quantes n'encerteu!

Em sumo a una iniciativa que ha posat en marxa l'Emigdi Subirats i que consisteix, en forma de concurs, en triar els cinc blogs ebrencs que més t'agradin. Com un dels meus plaers diaris es tafanejar el blog Tens un racó dalt del món, del Jesús Tibau , he descobert altres espais de les Terres de l'Ebre i per aquest motiu ja li he enviat els meus vots a l'Emigdi. Per cert, m'agrada molt la imatge creada dels blogs ebrens. És un logo modern i que engloba aquesta zona on, buscant amb tranquil·litat, hi trobes racons molt especials. La meva votació és la següent: 5 vots per Tens un racó dalt del món , 4 punts pel blog De Roquetes vinc , 3 punts per la gent de La Marfanta , 2 punts pel blog del Jesús Ferré i un punt pel blog dels Autors Ebrencs (Octavi Serret). Sort a tots i endavant amb la blogosfera ebrenca! Per cert, aquest proper dimecres dia 10 d'octubre donaré per enllestida la enquesta que haurà servit per escollir quins tres blogs dels deu que vaig prop

Començo a arribar a la conclusió que no entenc aquest món on visc. Us ho dic perquè m'ha sobtat aquest exercici d'incivilització i incivisme protagonitzat ahir a la nit per alguns dels 200 veïns afectats pel POUM de Tarragona, document enciclopèdic, a les portes del Restaurant del Fortí de la Reina. Us ho explico millor. El sopar era un homenatge que Convergència i Unió li feia a l'exalcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal. Quedi clar en aquest punt que tots heu pogut saber, en aquest blog, el meu parer sobre Nadal i el fet que no el defenso moltes de les coses que ha fet tot. Ho dic perquè crec que si els veïns volien protestar pel POUM, ho podien fer igualment però amb altres mètodes. Si volien anar a rebre'l al Fortí, ja em sembla bé atès que darrerament en Nadal semblava desaparegut. Si li volien recordar que el seu Pla d'Ordenació era un document pèssim, plantant pancartes a la entrada del Restaurant en tenien prou. El que no havien de fer era el que van fer

Sempre m'he considerat antimonàrquic i anti Casa Reial per diferents motius que tampoc cal que expliqui però mai podré estar d'acord en la crema d'insígnies, banderes, senyeres o altres símbols perquè crec que hi ha altres coses a fer que anar pel món provocant i perdent el temps d'aquesta forma. Que s'ho facin mirar tots plegats i consti que reitero que jo no em sento representat ni pel Rei ni per cap membre de la família reial espanyola. De fet tampoc em sento identificat pel Montilla perquè, per sort, encara no m'he begut l'enteniment. Això ho he escrit fa poca estona al blog del Saló dels Penjats que a partir d'avui ha ampliat fronteres tot acollint, compartint espai millor dit, als periodistes reusencs. Permeteu-me que faci una proposta tan senzilla com la d'acollir també a la premsa de les Terres de l'Ebre dins aquest espai de comunicació socioblococultural. Tornant al tema que ens toca, el de la Casa Reial i la crema de banderes, fotos i

A l'acabament del mes de setembre cada any passa igual: la vida torna a la normalitat després del desori de l'estiu. Festes majors, actes al carrer, sortides fins a les tantes, nits de marxa i de borratxera, vacances, tot queda enrera. Arriba l'hora del retorn a les escoles, de la reincorporació a les feines, de la normalització de la vida, en tots els seus sentits, especialment quan es reemprenen els horaris inflexibles i les obligacions imposposables. Va ser el primer fragment que vaig llegir en un nou bloc que ja em comença a resultar familiar perquè, en el procés que faig cada dia tot entrant als blocs que més m'agraden, hi ha entrat de ple aquest. El blog es diu ARA MATEIX, ENFILO AQUESTA AGULLA i la seva autora és la Roser Pros-Roca , una vendrellenca que viu a Tarragona i que comparteix la vida amb un amic meu, el Salvi Guinart . De fet hauria de dir que ells dos comparteixen la vida amb els seus dos fills, una nena que va creixent i un nen que saludarà al món e

Els qui ens dediquem al món de la creació, disseny i publicitat hem hagut de veure com a la ciutat de Tarragona, quan manaven els convergents, es creava i donava el vist i plau al nou logo i la imatge corporativa municipal amb un procés gens clar i encara menys transparent. Un dia va sortir la noticia que deia que una empresa, curiosament vinculada a les campanyes electorals de CiU, havia guanyat un suposat concurs públic per a crear aquesta nova imatge. I dies desprès vam saber que no s'havien trencat les banyes en crear res perquè havien fet un copiar-pegar al Photoshop per a presentar el mateix logo de l'Ajuntament de San Sebastián de Los Reyes amb una minsa modificació i un catàleg d'imatge corporativa idèntic, sense canvis. Van cobrar, si no m'enganya la memòria, més de 50.000 euros i van quedar en un ridícul espantós, el suficient per tancar portes com a empresa. Més tard, en aquest mandat on manen els socialistes, l'Ajuntament de Tarragona va optar per la pi

EMOCIÓ: Pel que veig, les votacions per escollir els tres blogs que han de rebre el reconeixement ESPAIS. RACONS INTERESSANTS , guardó creat des d'aquest humil blog, estan molt igualades i la emoció és cada cop més grossa. Encara queden dies per rebre vots o sigui que la emoció està assegurada. DIVERSIÓ: Cada cop que entro al blog CAMBRILS CANBRUT , creat per tres cambrilencs amb l'afany de reclamar canvis i millores als qui ara manen, em diverteixo més. Quan em van demanar assessorament a nivell de creació d'aquest espai que aviat linkaré no em pensava que en poguessin aprendre tan ràpid. Basicament per la seva originalitat quan parlen d'una forma tan fina d'un tema tan escrupolós com la brutícia. Per canviar amb humor el rellotge, per explicar les visites que es reben, per moltes altres coses. Vull pensar que el tarannà esquerrà del govern cambrilenc entendrà, en clau d'humor, la pàgina d'aquestes persones individuals. A aquest blog h i entro sovint perq

Acabades totes les meves vacances i amb el plaer de seguir treballant des de casa, amb tranquil·litat i sense pressions de ningú, he tingut temps per incorporar diversos canvis a diferents espais del blog. Un cop hageu llegit el post sobre el diari de l'Alguer , podreu comprovar aquests canvis que, per altra part, son rutinaris. No us penseu que m'he begut l'enteniment i he modificat la imatge o aspecte del blog. Resumint: hi ha una nova enquesta que té relació amb una iniciativa que vull iniciar a partir d'ara cada cert temps. Cal que que la enquesta sobre Madeleine McCan i la solidaritat ha acabat quasi en empat i que la justicia decidirà. Ara, he decidit crear una especie de reconeixement per aquells blogs que vaig linkar al seu dia i que m'aporten alguna cosa especial. La imatge o banner que es podrà penjar la veureu a damunt la enquesta i és també la que veieu en aquest post. Sempre explico perquè linko un espai molt interessant i sempre he dit que mai linkar

Tot s'acaba i el viatge a l'Alguer ha finalitzat. Han estat quatre dies intensos, plens d'emocions tot descobrint una bella ciutat ancorada en una illa, Sardenya , on tothom parla sard o italià menys els algueresos que ho fan en català. De fet, l'Alguer pot ser sense problemes aquell racó de món on qualsevol de nosaltres podria ser desterrat o podria anar a viure els seus darrers anys. El caràcter de la gent és un dels punts a favor dels algueresos. Son simpàtics, atents, amistosos i molt llestos quan entres als seus comerços, descobreixen que ets català i et venen allò que havies vist a l'aparador i un parell de coses més que no tenies previst comprar. Quan arriben les festes de Sant Miquel , el seu patró, l'Alguer s'omple de cultura i sons. A qualsevol racó de la ciutat hi ha petits concerts plens de gent disposada a escoltar ja sigui jazz, música típica algueresa o el heavy més heavy. Les botigues tanquen tard i els nombrosos pubs, restaurants i cafeterie