NO US DIRÉ COM (8): ARQUITECTURA CELESTIAL

Ho he tornat a fer. No us diré on ni el perquè però ho he tornat a fer. He tornat a alçar el cap per mirar el cel en un d'aquells moments de descans, un d'aquells instants en blanc on penses que no penses res i realment si que penses. Quan aixeques el cap descobreixes coses noves, detalls imperceptibles. Ho explicava l'altra dia, hores després de descobrir els nervis del cel. Ara, he descobert aquesta imatge, una arquitectura celestial única. Una xemeneia d'una antiga fabrica que decora un parc, envoltada de blocs de pisos nous. És la combinació del passat, immòbil, amb els temps actuals on tot es mou massa ràpid. La xemeneia s'enlaira ferma, a la conquesta del cel. La seva feblesa no espanta, et provoca respecte. I és cada dia al mateix lloc, invisible per als nostres ulls fins que un dia, sense voler-ho, ens crida i la descobrim.

Comentaris

zel ha dit…
Jo darrerament, cada vegada que aixeco el cap, veig coses que em desagraden, o em fan plorar...mals dies per les persones amb dos dits de seny...
Oscar Ramírez ha dit…
Doncs em sap molt greu perquè jo vull que tothom que aprecio estigui bé. Si puc fer alguna cosa, ja saps on trobar-me, de veritat.
joan , ciutadà ha dit…
Tan es si mires a dalt o a baix, el important es la manera de mirar-ho i el sentit que li dones al que veus.
No sou gaires els que teniu la sort de veure una mica més enllà del mon material. Per la majoria això es un munt de maons.
Salut
Joan
mossèn ha dit…
vaya peaso sigala !!! ... marranot !!! ... bon dia ... salut
Salvador Guinart ha dit…
Òscar, una pregunta, per casualitat, aquesta ximeneia és a Vendrell???, es que prop d'on viuen els meus sogres, hi ha una d'igual.
Salut amic!!
Anònim ha dit…
no us ha passat mai que al canviar de costat de carrer al tornar a casa aneu "descobrint" façanes....

ricardo santiago
Mon ha dit…
Oscar...a Mont-roig n'hi havia una de xemeneia com la de la foto....algu la va tirar a terra.
Salvi, a cal ganxets (Reus) també n'hi ha una davant del tanatori. l'Oscar ja ens treura de dubtes...però no se perque , no se perque m'oloro que es del Vendrell...
Oscar Ramírez ha dit…
Joan ciutadà, sempre cal donar sentit a allò que veus tot i que sovint no sigui allò que els altres penses.

Mossèn, sempre tan eròtic.

Salvi i Mon, vaig a resoldre els dubtes. És a Torredembarra. És una xemeneia antiga envoltada d'edificis moderns.

Ricardo, si he fet el que tu dius. Realment és molt bo i recomano que tothom ho faci.

Moltes gràcies a tots!
Salvador Guinart ha dit…
Gràcies Òscar!, Una abraçada Mon!
Mon ha dit…
Gracies Oscar, m'ha falllat l'intuició jajaja.... Salut Salvi!
Unknown ha dit…
La bellesa de l'arquitectura de les nostres indústries més tradicionals contrasta amb la ferdor d'algunes de les indústries petroquímiques que tenim per aquest Camp de Tarragona nostre.

I és que els temps han canviat, però mireu: les deslocalitzacions no són una broma, i arriben apoquet apoquet.
Oscar Ramírez ha dit…
Totalment d'acord amb tu Tondo.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS