AGRICULTURA MENTAL

El títol del post no pertany a cap pel·lícula de por. Parla d'una realitat que espanta i que té com a protagonista la vila de Cambrils. La darrera pensada dels qui governen ha estat eliminar un quilometre de zona d'aparcament a primera línia de mar per pintar-la de color vermell i omplir-la de pilones. On aparcaven els comerciants, ciutadans i turistes ara hi passen bicicletes. Ja sabeu la falera que té el tripartit de Cambrils en ampliar l'espai per aquestes criatures de Déu que van sobre dues rodes, sense mirar si creua un vianant, saltant del carril bici a la zona de passeig sense cap problema, pensant-se que són els amos del món. No hi ha res més perillós que un ciclista amb espai lliure i el seu carril recent pintat. Les 200 places d'aparcament perdudes han donat pas a aquesta imatge que veieu a les dues fotos: un caminet pels quatre alemanys, tres francesos i un regidor (més verd que l'ambientador en forma de pi que porto al cotxe) que se senten com a casa. Aq

En un pas a nivell amb barreres, al mig d'un poble. El semàfor és en vermell i el tren a punt de passar. Dos homes que fan cua i s'esperen es posen a parlar perquè es coneixen. La conversa: Home 1: Aquí, qualsevol dia hi haurà una desgràcia. Home 2: Per si un cas, ara quan passis no miris.

La jornada d'avui passarà a la història pels comiats que hem conegut per part de persones populars, importants. Antoni Bassas ha anunciat que el proper 18 de juliol presentarà el últim programa a Catalunya Ràdio. Després de 14 anys en antena a la mateixa emissora, Bassas deixarà de comandar els seus matins i assegura que ha pres la decisió perquè la direcció volia un canvi de format del programa que no li agrada ni a ell ni el desitja per als seus oients. No és cap drama però no deixa de sorprendre i, com passa en aquests casos, entristir als milers de fidels que Bassas ha anat captivant tots aquests anys. Jo no sóc entre ells. En Bassas no ha estat mai sant de la meva devoció i l'he escoltat en tres o quatre ocasions tot fent zaping radiofònic. Diu la meva dona, amant de la ràdio i fidel oient de Rac1, que si l'Antoni Bassas fitxés per aquesta emissora seria molt dolent per Catalunya Ràdio. Crec que té raó. De fet considero que Catalunya Ràdio fa anys que es desintegra le

En una botiga de fruita de Cambrils. Dues dones parlen de la crisi, els preus dels pisos, la corrupció, la cistella de la compra. Toquen el tema de la situació dels pescadors i els pagesos, de quan els segons llencen la producció. La conversa: Dona 1: Al Zapatero li hauria de caure la cara de vergonya quan es veu als pagesos regalant la fruita. Dona 2: Si no en tenen de vergonya. No els ajuden, no veus que no els interessen, que no són empresaris ni banquers. Dona 1: Que hi farem! Nena! (parlant amb la dependenta) aquests préssecs estant tocats, a quan me'ls deixes?

La data d'avui és molt especial per als xilens i per moltes altres persones que estimen la llibertat i la democràcia. Avui fa 100 anys que va néixer Salvador Allende . D'aquest metge i polític se'n poden dir moltes coses tot resumint la seva vida, molt intensa, i les seves accions, encara recordades. El 1939 el president xilè Pedro Aguirre el nomena Ministre de Salubritat, Previsió i Assistència Social, tres anys més tard és escollit Secretari general del Partit Socialista, el 1961 aconsegueix un escó com a senador i el 1966 acaba sent President del Senat. Salvador Allende va ser elegit president de la República de Xile l'any 1970 després que la coalició que encapçalava, Unidad Popular, aconseguís una amplia victòria i la majoria relativa. Durant la seva etapa com a president augmenten les reformes socials i econòmiques i aquestes polítiques el porten a una segona victòria a les urnes, molt més amplia, el 1973. El seu mandat s'havia de prolongar tres anys però no el

Dos homes d'uns cinquanta anys parlaven aquest matí davant la seu de la Oficina de Treball de la Generalitat de Reus, al Passeig Misericòrdia. Sortien d'aquest edifici amb els papers de l'atur a la mà. La porta d'entrada era plena de persones que aprofitaven la espera per a fer el cigarret. La conversa: Home 1: Por culpa de estos moros ya no encuentro trabajo. Home 2: Coño!, pero si tu nunca has trabajao, que siempre te he visto aqui. Home 1: Pues ahora menos que ya estoy cansao. El sol pa los morenos. Aprofito aquesta primera entrega del BLA BLA per a comentar-vos que s'accepten aquelles converses que coneixeu i que creieu que fa gràcia. Les podeu enviar per e-mail a l'enllaç que he posat a la columna de la dreta. Heu de posar el nom, el vostre correu, un títol si voleu (on hi posa subject) i la conversa. La participació sempre és bona.

Ho hem vist i llegit a les notícies del Yahoo . Es diu Ian Usher, és anglès, té 44 anys i viu a Austràlia. Cansat de la seva vida i amb un fracàs sentimental recent, ha decidit posar a subhasta la seva casa i als amics per iniciar una nova vida. Diu que qui li pagui més diners s'ho quedarà tot i ell se'n anirà amb el seu passaport, la cartera i la roba que porti a sobre. La resta de coses materials i sentimentals se les queda el comprador que, de moment i ja rebudes més de quaranta ofertes, és una persona que li ha ofert per tot el paquet 650.000 dòlars australians que són uns 600.000 dòlars americans. A més, com a remat final, el guanyador també es queda amb la feina d'aquest anglès que treballa en una botiga de catifes. Analitzar aquesta noticia és fàcil per les persones que tenim uns altres valors a la vida i per tots aquells que disposem d'un esperit de superació digne. Vendre la teva vida per internet ja és prou lamentable però posar dins aquesta herència als amics

Vaig dir que ahir dilluns encetava l'espai Bla Bla i al final el poso en marxa a partir de demà dimecres. Aquest serà un espai molt breu on reproduiré una de les moltes converses que escoltem a diari quan passegem pel carrer, esperem que canvii de color el semàfor, prenem un cafè en un bar... mil situacions. Espero que sigui un espai divertit i enriquidor.

Fa quasi un segle que National Geographic i la Universitat de Yale van dur a terme diverses expedicions al Machu Pichu per investigar a fons aquesta muntanya i el seu poblat inca. Mesos després, milers de peces trobades a la zona van ser traslladades a Estats Units on es va fer una exposició i amb la excusa d'estudiar més a fons tot el material trobat. La col·lecció la formen més de 4.000 peces de ceràmica, pedra i fragments d'ossos que el govern peruà havia cedit per un període de 18 mesos. Avui en dia a Yale encara hi ha aquests milers de peces que la universitat s'ha quedat argumentant que les cuida i manté en les millors condicions. National Geographic exigeix ara a Yale que torni al Perú tot allò que és seu però malgrat la demanda d'aquesta entitat internacional i les nombroses peticions del govern peruà, les negociacions són en un punt mort i les peces lluny de casa seva. Em sembla molt indignant la postura de la Universitat de Yale per aquesta manca de sensibilit

Demà comença el festival de robatoris per alimentar a aquests senyors de la Societat d'Autors, una comuna de velles glories musicals que mai han estat estrelles i que es fan rics sense moure un dit i no protegeixen els seus associats pagant-los els diners que els toquen quan aquest és un dels principals objectius. Demà entra en vigor el polèmic canon digital i per tant estaran gravats el CD i e DVD, els MP3 i MP4 i qualsevol altre aparell on puguis gravar-hi música o imatges com ara un disc dur o un gravador de DVD. Ja he dit en altres ocasions que sóc un amant fidel de l'eMule i un gran turista que aprofita les seves estades a Andorra, on no paguen cap canon, per baixar amb el cotxe ple de bobines de cd's i dvd's verges i desitjosos d'acollir al seu interior el bo i millor de la música i el cinema. Us aconsello que aneu al país veí i feu les compres i així deixem a aquests inpresentables en la situació que es mereixen. Per cert, afegeixo en aquest post una llista d

Aquest petit totxo que acompanya aquest post serà, a partir del proper dilluns dia 23, el símbol d'un nou i petit espai que posaré en marxa en aquest blog i que podreu llegir cada dia del món. L'he volgut titular Bla Bla ja que serà un espai molt breu on reproduiré una de les moltes converses que escoltem a diari quan passegem pel carrer, esperem que canvii de color el semàfor, fem cua a la caixa del super, voltem per les estanteries dels comerços buscant algun producte, fem un cafè en un bar, dinem en un restaurant... mil situacions. Som tafaners de mena i vulguem o sense voler escoltem aquestes mini-converses, comentaris que ens fan pensar, reflexionar, riure o emprenyar interiorment i que motiven que entrem en aquesta conversa tot dient la nostra en silenci, interiorment. Com algunes d'aquestes converses poden ser un autentic totxo o divergim dels comentaris i pensem que aquelles persones que els fan són com un totxo, el símbol serà aquest element. Les converses sera

El nostre és un país on els problemes no tenen solució sense una tragèdia prèvia, on es fa la cura després de la mort perquè no s'ha fet la prevenció. Hi ha mil exemples de problemes que denuncien els ciutadans als seus polítics locals i a les altes administracions i que només són ateses un cop produït el drama. Passos a nivell sense senyalitzacions o sense soterrar (Plaça dels Carros de Tarragona), edificis vells que s'esfondren amb indigents al seu interior o punts negres de la xarxa viaria que estan mal senyalitzats o poc il·luminats i que acaben sent punt de trobada de famílies que hi posen creus fetes de flors per a recordar als seus fills, pares, oncles o amics. Faig aquest post per a denunciar aquestes situacions i perquè hi ha un cas que m'ha arribat a l'ànima. Aquest darrer cap de setmana va tenir lloc un accident mortal a Calafell . Va ser a la C-31 al seu pas per Segur de Calafell que s'ha de convertir en la principal avinguda d'aquesta zona en format

Jiménez Losantos haurà de pagar per les seves habilitats que passen per tenir un dels vocabularis més rics de tota Espanya i utilitzar-lo inadequadament. El periodista de la Cope ha estat condemnat per injuries greus contra l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón i haurà de pagar, així ho dictamina la sentencia del jutjat penal número 6 de Madrid, 100 euros al dia durant un any, en total 36.000 euros. Jiménez Losantos és el José Tomás del periodisme. Surt cada a dia a plaça tot valent però s'apropa massa al brau i mentre va tallant orelles rep cornades que evidencien les seves febleses. Torejar a Ruiz-Gallardón no és gens fàcil i menys a cop d'insult com s'ha demostrat. El periodisme no és cap d'art d'entrar a matar pensant-se que la veritat és sempre del costat del qui entrevista perquè l'entrevistat té menys llums o és més feble. Losantos creu que té la veritat absoluta. Pensa que Catalunya és un drap on mocar-se cada dia, que els polítics són persona

La sort que han tingut a Saragossa amb la Expo no és gens normal però és bona. Dedicar-la al món de l'aigua amb uns mesos previs plens de pluges i aconseguir inaugurar-la amb els pantans ben plens i els rius a punt de sortir-se de mare és tot un plaer per un esdeveniment que ha costat milers de milions d'euros per a tres mesos de diversió i anys de dubtes posteriors si comencem a pensar què succeirà un cop tancada aquesta Expo amb els equipaments i edificis que han construït. A Sevilla ja es va viure la experiència i no és massa agradable. Gran part de la infraestructura construïda és infrautilitzada i els sevillans s'hi desplacen els diumenges perquè s'hi fa el "mercadillo ambulante". Els pavellons no han tingut una sortida digna i on fa setze anys s'hi venia tot el món en forma d'estands ara s'hi venen calces i sostens en forma de paradeta. Esperem que els aragonesos tinguin clar com caldrà gestionar tot aquest macro-espai aixecat del no res qua

Amb tot el caos que ha provocat la vaga del transport a nivell estatal he tingut sort. Dilluns vaig fer cua per posar benzina però vaig omplir el diposit de la moto i encara me'n queda mig tot i que passo per davant de les estacions de servei més properes i totes tenen recursos per a subministrar. Al super on vaig habitualment no s'ha acabat res, hi havia de tot i per tant he omplert la cistella al meu gust i sense problemes. L'estanc on compro el tabac tenia les estanteries plenes, com qualsevol dia. Ahir vaig menjar peix fresc en un restaurant de costa i l'aigua, com ja no hi ha problemes de sequera, em raja a dojo per l'aixeta en el moment en que la necessito, sense llençar-la. I tot això ho he fet aquí a la terra i no pas a Mart. Explico aquestes qüestions més personals per incidir en un tema que realment, per a moltes persones, ha estat i segueix sent preocupant. En aquest país qualsevol sector que es revolta contra el govern fa pagar els plats bruts als qui no

Els qui llegim cada dia el Diari de Tarragona en la seva edició digital hem d'estar contents pels canvis efectuats aquesta setmana. Els responsables d'aquest mitjà saben que cada dia entren a la seva web centenars de persones i al final, més val tard que mai, han fet una nova maquetació d'aquesta edició on line. A primer cop d'ull es veu molt més neta i es fa molt més fàcil llegir les notícies que, per cert, són més nombroses i estan molt més actualitzades. Tenen encara pendent com a assignatura a resoldre la secció de la hemeroteca però em diuen que aviat estarà a ple funcionament. Per cert, amb la nova edició online del Diari és possible mirar sense problemes seccions interessants com la Revista o Panorama . Enhorabona als responsables del Diari per decidir-se a fer els canvis. Ja sabeu que a la columna dreta d'aquest blog hi ha la secció Informa't amb els links a tota la premsa local, nacional, estatal i internacional a més d'una llarga llista d'en

clica a sobre per ampliar-la Ara fa trenta anys, la noticia de la jornada era trista a tot el món i especialment a Itàlia. He fet aquesta descoberta a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona, un indret que darrerament visito sovint per altres temes. Fent una ullada a la premsa del 78 i més concretament al Diario Español, vaig localitzar aquestes dues perles informatives que us explicaré i que estan ben acompanyades per les fotos que he fet i que penjo ara al post. Avui fa trenta anys i 30 dies les portades dels diaris parlaven de l'assassinat el dia anterior, el 9 de maig, d'Aldo Moro . Va ser primer ministre italià en dues ocasions a més d'esdevenir un dels líders més importants a la Democràcia Cristiana Italiana . A Moro se'l considerava un emblema de la intel·lectualitat i diuen que era un negociador molt hàbil. El 16 de març del 1978 el van segrestar les Brigades Roges (organització armada marxista-leninista italiana) encapçalades per Mario Moretti . Van pre

El Salvador Guinart , "Salvi" o "Chon" per als amics, m'ha obsequiat amb un premi anomenat "Amigos para siempre, Font de Amor". Pel que ell em comenta, aquest guardó l'entrega un blogaire als amics blogaires que té prop d'ell i per tant és un premi de bon rotllo. Amb el Salvi fa anys que som amics i sempre hem tingut bon rotllo o sigui que rebre aquest premi és tot un plaer i una gran satisfacció. Ara aquest premi el puc entregar a les persones que vulgui sempre que compleixi els requisits esmentats. El lliuro al Jesús M. Tibau (el vaig conèixer fa ben poc a Vallromanes), al Mon (el vaig conèixer fa una mica més a Tarragona), a L'Illa dels Monstres (som companys d'ofici) i a la Mar (la meva millor amiga). Els volia donar a la Zel , al Josep Maria Yago i als companys de Té la Mà Maria però veig que ja el tenen per part del Salvi. Apa, espero que us agradi!

Si Federico Fellini aixequés el cap tornaria a caure rodó al veure la proposta que ha fet el Ministre de l'Interior italià, Roberto Maroni . Aquest senyor aposta per la creació de barris i zones especifiques on s'exerceixi la prostitució al considerar les prostitutes com a persones perilloses per la seguretat i la moralitat. Segons Maroni, amb la creació d'aquests barris es podria garantir al màxim el control sanitari i es protegiria els ciutadans. Em sorprèn molt aquesta proposta per la seva absurditat. Tothom sap que la prostitució és el negoci més antic del món i també és sabut que és molt més perillós, immoral i insegur el govern de Berlusconi que no pas la senyora que es posa a qualsevol carrer o descampat a vendre el seu cos a canvi de diners. Maroni l'ha pifiat i molt. Si el que vol és evitar que s'exerceixi la prostitució, res més lluny per aconseguir-ho. És més, per als clients de les prostitutes no hi hauria res més morbós que aquest harem de dones on podr

M'ha agradat saber que l'Ajuntament de Cambrils es planteja la possibilitat de copiar un mètode per estalviar aigua a les platges que ja es va provar l'estiu passat al municipi de L'Escala . El sistema consisteix en cobrar una petita quantitat de diners, es parla de 10 cèntims, per utilitzar les dutxes. El pagament es fa mitjançant una tarja com es va fer a la Platja de Riells de L'Escala o es poden inventar altres alternatives. El cas és que l'aigua és un bé molt preuat, no en tenim en excés i a les dutxes de les platges se'n gasta molta i se'n malgasta encara més. A Cambrils la prova la podrien fer aquest mateix estiu a la platja del Regueral i crec que cal aplaudir aquesta mesura. Dit això i parlant d'aigua he de manifestar la meva indignació amb la gestió que el govern del consistori cambrilenc realitza amb altres aigües. La foto que il·lustra aquest post és una visió aèria d'una part d'una urbanització de Cambrils, una imatge treta del G

La imatge parla tot sola. Va succeir ahir a Madrid en un d'aquests espectacles que aplaudeixen els amants de la fiesta nacional i que cada cop rebutgen més ciutadans. No sabem perquè però el cas és que el toro que era a la plaça va decidir pujar a les grades per veure millor l'espectacle. Potser no sabia que ell era el protagonista, potser desconeixia que era el centre d'atenció, potser va pensar que posant-se entre el public i xiulant passaria desapercebut i se salvaria. Ho va provar però no ho va aconseguir perquè fan les portes massa estretes i havia de pujar per la part més alta amb un cos que pesa massa i unes potes massa curtes. Ara, aquest valent protagonista de la crònica taurina del diari El País ja està mort però li agraïm que posés la por al cos als qui tenia al davant. A l'esquerre l'ex-alcalde de Madrid, Álvarez del Manzano, una persona que sempre ha destacat per la seva poca valentia. A la dreta, un altre personatge que alimenta aquests crims de les p

Mentre Zapatero rep els consells de José Manuel Lara per enganyar els espanyols maquillant la crisi que estem patint tot dient que es tracta d'una desacceleració, les noticies negatives van sorgint com a bolets i deixen al president ben desarmat. La última ens parla de la venda de vehicles . Les matriculacions van caure més d'un 24 per cent el passat mes de maig i la davallada mitjana supera el 14 per cent si mirem les xifres del cinc primers mesos d'enguany. L'atur puja escandalosament cada més, el sector de la construcció i tots els que l'envolten cauen en picat, la inflació al mag va ser la més alta dels darrers onze anys, el carburant i les benzines no paren d'incrementar-se, la cistella de la compra és cada cop més inassequible per butxaques normals ... bla, bla, bla ... i les vendes d'automòbils baixen perquè la gent no té un duro. Doncs que es pensaven? Anem a la deriva amb un Ministre d'Economia que es posa les mans al cap i ja ha advertit que ai

Vist el resultat d'ahir, queda clar que la selecció espanyola farà el ridícul un cop més. La victòria per la mínima contra la selecció del Perú , per 2 a 1 i marcant el segon al temps de descompte, ho diu tot. Si no li poden donar un bon repàs a un equip nacional que existeix perquè en el món del futbol hi ha d'haver de tot, més val que no es presentin a cap competició. No és estrany que fins i tot una coneguda firma comercial regali el 25 per cent de l'import de certa televisió de plasma a tots els compradors en el cas que Espanya passi de quarts. El cicle del "Abuelo Aragonés" s'ha acabat molts mesos abans de començar la Eurocopa però com en aquest país ningú salta de la cadira, seguirà dirigint la selecció per convertir-la en la riota de tot el continent. També ha fet riure tota la temporada el Nàstic de Tarragona, el meu equip. S'han passat tota la temporada tocant-se allò que no sona, posant a l'afició a cent, perdent més que la roba de color i ar