INTERCANVI DE CROMOS

Fa quasi un segle que National Geographic i la Universitat de Yale van dur a terme diverses expedicions al Machu Pichu per investigar a fons aquesta muntanya i el seu poblat inca. Mesos després, milers de peces trobades a la zona van ser traslladades a Estats Units on es va fer una exposició i amb la excusa d'estudiar més a fons tot el material trobat. La col·lecció la formen més de 4.000 peces de ceràmica, pedra i fragments d'ossos que el govern peruà havia cedit per un període de 18 mesos. Avui en dia a Yale encara hi ha aquests milers de peces que la universitat s'ha quedat argumentant que les cuida i manté en les millors condicions. National Geographic exigeix ara a Yale que torni al Perú tot allò que és seu però malgrat la demanda d'aquesta entitat internacional i les nombroses peticions del govern peruà, les negociacions són en un punt mort i les peces lluny de casa seva. Em sembla molt indignant la postura de la Universitat de Yale per aquesta manca de sensibilitat espoliant altres països, quedant-se amb part d'una historia que no li pertany.

De fet, fent memòria m'han vingut molts altres casos similars que demostren que l'espoli és a l'ordre del dia. La empresa Odyssey Marine Exploration encara deu a Espanya les 500.000 monedes de plata que va agafar del fons marí a aigües de Gibraltar quan va buidar les restes submarines del vaixell espanyol Nuestra Señora de las Mercedes. De moment, les 17 tones de monedes són en mans americanes. El British Museum de Londres és ple de peces espoliades a Egipte durant els molts anys d'excavacions dels anglesos a les terres dels faraons i Napoleó va tornar d'Egipte amb un regal per la seva estimada Josefina, l'Obelisc de la Concòrdia que ara es pot veure a Paris. I el cas més insultant és el del milionari nord-americà Arthur Byne que va desmuntar esglésies, palaus i convents espanyols per portar-los pedra a pedra i en avió al seu país. I cal recordar que l'any 2003, quan la guerra de l'Iraq, el Museu de Bagdad va ser buidat en poques hores en una acció que mai ningú es podia imaginar i que ha fet més rics en patrimoni als particulars que han comprat aquelles peces, algunes de més de 7.000 anys d'antiguitat, al mercat negre. Aquests fets demostren que hi ha capítols històrics que caldria tancar amb el retorn de cada peça al seu país. De pas, posats a demanar que els papers de Salamanca vinguin a Catalunya, pura utopia.