ESPANYA, EL NÀSTIC I ELS TIGRES
Vist el resultat d'ahir, queda clar que la selecció espanyola farà el ridícul un cop més. La victòria per la mínima contra la selecció del Perú, per 2 a 1 i marcant el segon al temps de descompte, ho diu tot. Si no li poden donar un bon repàs a un equip nacional que existeix perquè en el món del futbol hi ha d'haver de tot, més val que no es presentin a cap competició. No és estrany que fins i tot una coneguda firma comercial regali el 25 per cent de l'import de certa televisió de plasma a tots els compradors en el cas que Espanya passi de quarts. El cicle del "Abuelo Aragonés" s'ha acabat molts mesos abans de començar la Eurocopa però com en aquest país ningú salta de la cadira, seguirà dirigint la selecció per convertir-la en la riota de tot el continent.
També ha fet riure tota la temporada el Nàstic de Tarragona, el meu equip. S'han passat tota la temporada tocant-se allò que no sona, posant a l'afició a cent, perdent més que la roba de color i ara, a les acaballes del campionat, ho guanyen tot i aconsegueixen la salvació. Si ara ho han guanyat tot, abans per què ho perdien? Doncs, ben clar. Perquè han pres el pel a tota la gent que els segueix, a la junta i al mister. Si la decisió del futur fos a les meves mans, liquidava a tres quartes parts de la plantilla com a premi al seu mal joc i pel maltracte que han donat als seus seguidors.
Parlant de seguir, ja puc confirmar que la propera temporada tindré l'honor de ser un dels columnistes d'opinió del Hull City, equip que enguany i per primer cop en els seus 104 anys d'història, ha aconseguit l'ascens a la Premier League anglesa. El Hull, club conegut com els "Tigers" va jugar-se aquest premi a Wembley amb el Bristol City a qui va guanyar per 1 gol a 0 gràcies a la canonada de Dean Windass, jugador de 39 anys i figura indiscutible de l'equip. La meva feina consistirà en veure els partits que jugui el Hull i redactar la corresponent crònica per als seguidors espanyols d'aquest club. De fet, fa temps que dedico part del cap de setmana a gaudir dels partits dels equips de les illes. Ja sabeu que sóc un enamorat del futbol anglès i per tant serà una experiència nova convertida en un nou plaer. La vida és així, oi? plaers i experiències.
Comentaris
pel que fa a la selecció espanyola, doncs pel que mi respecta faré el de sempre: desitjar i esperar que caiguin com més aviat millor, per aixi riure ben fort. els detesto a més no poder
i el nàstic ni fu ni fa, la veritat es que m'agradaria que pugessin a primera nomes pel sol fet d'anar a veure partits de 1a divisió aqui al costat jeje
salut!
El Nàstic a primera crec que és un somni a llarg termini.