AGRICULTURA MENTAL

Ras i curt. Llegeixo a La Vanguardia que el vicepresident del govern de la Generalitat, Josep LLuís Card Rovira, ha demanat al president del PP, Mariano Rajoy, que "tregui les mans de Catalunya" , la "deixi tranquil·la" i no s'involucri en el finançament català. Dons jo li demano a en Carod, personatge que es pensa que és el Rei de Catalunya quelcom semblant. Sa Majestat Carod Rovira I "L'endollador", tregui les mans del govern de Catalunya, deixi-la ben tranqui-la i no defensi més el finançament perquè cada cop que en parla puja el preu del pa. De pas, quan ens deixi, prengui en format de pack el seu soci eco-socio-listo, pro-okupes i cap dels mossos. Els catalans els paguem unes bones vacances perquè visquin, si és possible, encara millor. Els enviarem juntets del bracet a la Patagònia. S'hi podran quedar els anys que vulguin. Al president el deixarem aquí. Ja el devoraran els seus companys de Madrid. La sortida a la Patagònia es farà de nit...

Tenim un govern estatal que no ens els mereixem. Són molt bons gestors, de veritat. Ara, en plena crisi econòmica, han decidit augmentar les pensions a la nostra gent gran. La pensió mitjana a nivell estatal s'ha situat en els 816 euros. A Catalunya estem una mica per sota, en els 744 euros, però ja se sap que això és fruit de la nostra solidaritat amb les altres comunitats i que les persones, com més grans són, més solidaries es tornen. A tots els vicis i luxes que tenien els jubilats espanyols i catalans gràcies a una pensió que ja era molt bona, n'hi podrem sumar altres que seran possibles amb aquest increment. Segur que augmenta la venda de viagres a les farmàcies i de llamàntols a les peixateries. Aquests dos plaers, sexe i marisc, ens permetran gaudir d'avis més sans i potser fins i tot incrementar els índexs de natalitat. La pensió de viduïtat s'ha quedat en 721 euros, molt bona xifra que també permetrà menjar llamàntol al beneficiari perquè, com tothom sap, es p...

Potser alguns estaven contents veient com aquest blog tenia poca acció. No m'he mort ni he decidit tancar aquest espai de reflexió i opinió. Una important infecció d’oïda em fa la guitza des del dimarts i m'ha portat a estar gran part del dia dormint i maleint uns quants sants. Són els efectes dels medicaments que mentre curen també et debiliten. Malgrat tot he vist les notícies a les televisions i fullejat la premsa escrita. M'han indignat dues informacions que crec que són exemple de la poca sensibilitat que poden tenir els polítics. La primera ens parla dels preus dels llibres que hauran de pagar un curs més els pares. Les previsions diuen que es gastaran fins a 380 euros per cada nen i tot per uns llibres que a més tenen una curta caducitat. Les grans editorials i els seus mitjancers van inventar la gallina dels ous d'or tot pensant que era millor que un mateix llibre no serveixi a dos germans. Així els pares paguen el doble i ells hi guanyen el doble. Els governs d...

Spanair intenta fer com els gats, rentar-se la cara i llepar-se allí on més li pica per seguir subsistint. Aquesta companyia s'ha decidit a prendre "decisions operatives" que són aquelles que només coneix la pròpia companyia i de les quals no en tenen informació ni AENA ni l'aeroport on es prengui la decisió. Spanair ha passat de no estar operativa per a prendre decisions a aplicar aquesta tàctica cada dos per tres i cada tres per quatre. Mentre els forenses intenten quasi inútilment identificar les restes mortals de les víctimes de la setmana passada, els problemes van en augment per l'empresa aeronàutica. El comandant d'un MD82, el polèmic model estavellat a Barajas, va decidir ahir aterrar a Màlaga quan feia el trajecte Barcelona-Lanzarote perquè li va fallar un generador de l'avió. I avui mateix, el comandant del JKK5613, també de la companyia Spanair i que es dirigia a Oviedo, ha obligat als seus ocupants a arribar a la ciutat asturiana en autobús. E...

Tinc un amic que quan vol parlar d'il·lusions que es trenquen fa un símil amb els globus. Si un té ganes de fer una cosa i arriba un altre i no li permet fer-ho, aquesta segona persona li ha punxat el globus a la que tenia creada la il·lusió en qüestió. M'agrada molt aquest exemple. El cito avui en aquest post arran de les declaracions que ha fet el president de Mediapro, Jaume Roures, anunciant que si seguim tenint el TDT gratuït la cosa anirà malament i per tant cal que paguem per aquest nou sistema de televisió. Roures argumenta que actualment els ingressos de publicitat de les televisions estant caient i afegeix que, per evitar una caiguda major, cal que la TDT sigui de pagament, com el Canal Plus o altres sistemes via satèl·lit. Em sembla del tot indignant que personatges com aquest que representen a grans empreses que porten anys forrant-se amb la publicitat i especialment quan es celebren els grans esdeveniments esportius, ens vulgui punxar el globus que hem anat inflant...

De totes les imatges vistes, paraules escoltades als informatius de les televisions i pàgines llegides a la premsa escrita al voltant de l'accident de l'avió, ens quedarem amb alguns detalls que el nostre cervell retindrà molts anys o tota la vida. Ha estat una tragèdia que per desgracia es viu quasi cada dia a qualsevol país del món però aquesta vegada ha tingut lloc molt a prop nostre. La caixa negra dirà la veritat de l'accident i cada som més els convençuts que alguna negligència es va produir i que de ben segur va tenir molt a veure amb l'accident. Els testimonis comencen a parlar i els familiars de les víctimes també. Em quedo amb dues petites histories dins d'aquesta gran tragèdia. Les he llegit fa ben poc a El Periodico . La primera és aquesta que emmarco en negreta i penjo textualment: Un dels bombers que va participar ahir en les tasques d'emergència de l'avió que es va estavellar a Barajas, Francisco Martínez, ha explicat que un dels nens rescatat...

Amb aquest post us proposo a tots i totes un petit exercici de reflexió que s'iniciarà amb un somriure a la vostra cara i que farà canviar el somriure per una cert emprenyament. Recordeu quants diners guanyàveu cada mes als anys vuitanta? Recordeu quantes coses es podien fer llavors amb un bitllet de 5.000 pessetes (30 euros actuals)? Quants dies us duraven els diners de la nòmina? Aquestes preguntes ens les podem fer observant aquestes dues imatges que he trobat, casualment mentre buscava altres coses, a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona. Són dos anuncis de dos supermercats publicats pel Diari de Tarragona. Un d'ells és del Carrefour i es va publicar el 5 de maig de 1981. El segon pertany a l'anunci que els Supermercats Cóndor van publicar el mateix dia que obrien el seu super a Tarragona, el 29 de març de 1983. Si amplieu la foto veureu a la perfecció els preus dels productes que oferien als seus clients aquestes dues superfícies comercials ara fa 25 anys. A...