AGRICULTURA MENTAL

--> De la tercera jornada a El Caire n’he extret moltes bones conclusions. La primera és que si saps anglès tens moltes més portes obertes i més possibilitats de viatjar. La segona és que viatjar segueix sent un dels meus plaers vitals. La tercera, que treballar en allò que t’agrada i si a més tens llibertat de moviment, no té preu. I la quarta, que sempre estaré gras perquè m’agrada massa provar nous sabors i això topa frontalment amb la típica dieta on t’eliminen els petits plaers com el pa o la cervesa. Totes aquestes conclusions són fruit d’un dia molt dur de feina, ple de reunions i conferencies on s’ha d’escoltar atentament i també dir la teva en un intent d’enriquir el diàleg. A Egipte no hi he vingut de turista i en aquesta vida mai hi ha flors i violes. A hores d’ara estic, literalment, rebentat. Però la satisfacció supera l’esgotament físic i em disposo a anar a dormir conscient que demà tinc una jornada encara més intensa que la ja superada. Avui he estat trebal...

La segona jornada a la capital d’Egipte ha estat intensa, esgotadora, màgica i per no oblidar mai. Us deia que hi viuen 18 milions de persones i avui us puc sumar una altra dada, hi ha més de 2 milions de taxis. La gran majoria són vehicles vells que cauen a trossos (peugeots dels antics, models del 1000 i 1200 del Simca, edicions del Seat 124 i 125 i altres fragments de llauna i portes penjant que encara circulen sobre quatre rodes). Nosaltres hem negociat el preu d’un taxi de luxe al nostre hotel i per 200 lliures egípcies (25 euros) ens ha dut d’una punta de ciutat a l’altra i ens ha vingut a recollir dues més tard. És el temps que hem passat a Khan el-Khalil, basar de les espècies i mercat on hi trobes de tot, lloc on hem fet les primeres compres tot regatejant com marca la tradició. Les males olors dels negocis deteriorats pel pas dels segles i dels establiments de venda de carn o aviram es barregen amb els aromes d’encens i especies procedents de les parades més arreglades. Els c...

Els propers sis dies us escriure des d'una de les ciutats més apassionants del món, una ciutat que ha estat i és font d'inspiració per a molts escriptors, artistes i directors de cinema. Els propers sis dies us aniré explicant què faig i com visc a El Caire, la capital d'Egipte. Hi sóc per motius de feina, com a Cap de Premsa i Comunicació de Mediterrània-CIE, la Fundació Mare Terra i la RIET. A El Caire hi ha una trobada a nivell europeu on s'ha de parlar de temes molts importants com ara l'aigua, el medi ambient o la cultura i un servidor és un dels convidats. Hem arribat avui mateix, després de més de 4 hores de vol entre Barcelona i la ciutat dels faraons. Amb 18 milions d'habitants, El Caire és una de les capitals més grans del món i, com és lògic, està governada pel caos circulatori i afectada per la contaminació. Tot i aquets problemes coneguts, és una ciutat faraònica en tots els sentits, una ciutat on es combina la riquesa dels seus edificis i zon...

Que Interior digui que els pagesos són violents té "collons". Que els Mossos diguin que els seus companys van actuar bé a Reus té "molts collons". Que Saura no dimiteixi "no té nom". En aquest país a qualsevol "tros de quòniam"li donen una placa i un porra i apa!, a repartir llenya. En aquest país, el Cos de Bastoners no té prous cascos però va sobrat de porres. A aquests personatges se'l ha de donar de menjar a banda. Mireu-vos el vídeo . No calen més paraules.

Inneres auge (l'ull interior) és el nom del primer single del nou treball discogràfic del meu estimat Franco Battiato. Feia mesos que ens tenia a l'espera del nou disc i al final ens porta una nova obra d'art. La primera pinzellada, aquesta primera cançó, és tot un plaer per les orelles però sobretot pels nostres sentits i sentiments sempre i quan nosaltres formem part d'aquest sector de la societat insatisfet. El primer single és una crítica dura i freda als actuals governants i als seus assessors i bufons de la cort que els envolten i els riuen les gràcies. Al vídeo, mentre un Battiato enèrgic i vital els posa a tots contra les cordes i els canta les veritats, hi podrem veure a personatges com Berlusconi, figura principal de la lletra de la cançó, o Angela Merkel entre altres. El tema està dedicat, diu Battiato, a tots els polítics italians i les seves absurdes i patètiques accions. No faig aquesta crònica amb un punt de vista parcial pel fet que tot allò que fa en Ba...

Hi ha grans frases que passen a la història i la del Fiscal del Tribunal per Iugoslàvia, Serge Brammertz, és una d'aquestes. A pocs dies per l'inici del judici que portarà davant la justícia l'exlider de Sèrbia, Radovan Karadzic, el fiscal espera que es pugui detenir al general Ratko Mladic, cap militar i botxí de les ordres d'aquell govern. Karadzic ordenava la matança i Mladic la portava a escena a la perfecció. El resultat van ser més de 8.000 homes musulmans assassinats a Sbrenica i unes altres 12.000 víctimes a Sarajevo. Són dos dels municipis on van actuar Mladic i Karadzic però la llista arriba a la trentena de pobles. La frase del fiscal Serge Brammertz que avui destaco per la seva importància és aquesta: "El més important no és el nombre de morts a Sbrenica. El més important és saber perquè els van matar." Crec que no cal afegir-hi més a part de dir-li a Bremmertz que SI, que té molta raó perquè el primer que hem de saber és què passava per aquestes m...

Fèlix Billet, el xoriço del Palau, s'ha quedat sense passaport. Aquest dilluns i després de declarar davant del jutge , acompanyat del seu inseparable company de delictes Jordi Montull, Billet ha hagut d'entregar aquest document que el priva d'escapar-se a una part dels països del món. Fugir, el que es diu fugir, podrà fugir igualment a tots aquells indrets on no cal el passaport per entrar i, que jo sàpiga, no són pocs. Segons les primeres informacions publicades un cop s'ha acabat la visita dels dos "fills de Revilla" al jutjat, sembla que els dos s'han negat a parlar de temes importants com les aportacions realitzades a fundacions de caire polític, el desviament de 2,3 milions d'euros en bitllets de 500 o l'import total del seu espoli a les arques del Palau. De moment també hem de criticar al jutge que porta el cas, Juli Solaz, per desestimar dues peticions molt importants: que els dos xoriçillos Billet i Montull ingressessin a presó i que la Di...