BASCOS, PIXAPINS I TURISTES ESTRANGERS

L'arribada del bon temps ve acompanyada per l'allau de visites que reben els municipis costaners, uns indrets tranquils durant tot l'hivern i que aquestes dies són formiguers humans. La imatge més trista de Salou, amb gran part dels seus comerços tancats i quatre gats passejant pel carrer, dona pas a la d'una invasió internacional i nacional que compra a les botigues multicolors, plenes de tot, i menja als restaurants de la zona. Succeeix igual, a menor escala, a indrets com Cambrils o Vila-seca. És la nit i el dia. Aquesta Setmana Santa ja es noten els efectes de la invasió. Prendre la copa de cada dissabte al teu local preferit és més complicat perquè has de fer cua per entrar-hi, suportar el soroll de desenes de persones parlant al mateix temps i demanar tanda per jugar la teva partideta setmanal de dards poden ser exercicis complicats.
De turistes o visitants n'hi ha de diverses classes. Els estrangers es caracteritzen pel fet de no parlar ni preguntar-te res mentre els nacionals, aquells que tenen als nostres pobles la seva segona residencia, fan un concurs per saber qui crida més alt i qui la diu més grossa. Quan creuen la frontera de la seva ciutat els canvia el xip i es consideren turistes accidentals amb l'avantatge de trepitjar territori nacional. La imatge de l'anunci de l'avia de la favada, existeix realment. Aquesta segona classe de turisme, el de segona residencia, té el seu major exponent en els pixapins. Es caracteritzen per comprar la fruita i la verdura a l'hort del pagès que tenen al costat de l'apartament o el xalet o per l'art que tenen quan surten a buscar espàrrecs el diumenge tot practicant un exercici rural que els satisfà com a part integrant de la selva metropolitana. Sort que, de collir espàrrecs, no en saben. Els tenen al seu costat però no els veuen. Si et poses a trenta metres d'ells i fas la mateixa ruta, et falten mans per agafar-los. Aquestes són algunes de les fotos mentals que ja he fet aquests dies de Setmana Santa tot esperant omplir el rodet quan arribi l'estiu. De moment la principal imatge la vaig veure aquest divendres al Metro de Barcelona. Va ser cruel. A l'estació de Montbau van pujar dues noies basques que, contentes de ser a la capital i amb l'ajuda dels corresponents mapes, van parlar en euskera tota l'estona. Eren basques autentiques però el destí els va jugar una mala passada perquè van haver de baixar a l'estació d'Espanya i això els fer canviar la cara. "No nos salvamos ni en Cataluña" devien pensar aquestes dues dones mentre, resignades, caminaven cap a Espanya al mig de Catalunya tot parlant euskera.