LES OMBRES DEL PSC
El proper 1 d'abril hi haurà tempesta política a Catalunya i, amb tota probabilitat, part del xàfec esquitxarà també Madrid. Serà el dia en que Pasqual Maragall presentarà "Mil dies amb PM" , el llibre que ha escrit Jordi Mercader, cap de comunicació del primer govern tripartit que, com indica la paraula, va acabar partint-se com una barqueta feble al mig d'un mar rabiós. Ja se sap que els tripulants d'aquella nau duien paraigua per afrontar el temporal però els hi faltaven els rems. D'aquell fenomen que va fer-se a la mar sense tenir a les mans la previsió del temps en parlarem un altre dia. Tornem amb Maragall perquè ja ha donat el vist i plau al llibre que editarà Edicions La Magrana i que, com deia abans, porta garantides les emocions i els disgustos. Aquesta obra treu a la llum la foscor d'una etapa política desastrosa on, pel que explica el seu autor, Maragall va sentir-se més sol que la una. Una part de la narració recorda el dia en què Miquel Iceta i Manuela de Madre li van comunicar a Maragall que no es tornava a presentar a les eleccions argumentant que si ho feia podria posar en perill el seu prestigi i més en uns moments en que les enquestes evidenciaven que aquells comicis es presentaven durs i magres.Una altra perla d'aquesta obra és la que explica que la dona de Maragall, Diana Garrigosa, va aprofitar el míting final de la campanya pel referèndum de l'Estatut per esbroncar a Zapatero tot preguntant-li què li havia fet el seu marit, Pasqual Maragall, perquè el president del govern el tractés d'aquella manera. El llibre parla de les ombres que tenia Maragall al seu voltant, dels personatges que li van fer el llit viatjant per Catalunya amb Zapatero sense explicar-ho a Maragall per acabar ocupant, en el cas del més cruel i llest, la presidència de Catalunya.En Pasqual ha obert la caixa dels trons i el proper 1 d'abril hi haurà una mascletada política digna de les millors falles on, recordeu, es cremen totes les figures i només se'n indulta una. Quina serà?
La foto pertany al diari El País
Comentaris
entren tots per la porta gran, del seu COTIJO , quins trons
aixo a nivell de `PAIS no te nom.
COÑO QUE NOS DESPLUMAN